Vic crearà un espai per fer enterraments musulmans al cementiri de la ciutat. Així ho recull el pla director de l’equipament funerari que es va portar al ple de dilluns, i que va ser aprovat per unanimitat. El document de planificació, a més, preveu que aquesta zona estigui construïda abans del 2027. La creació d’un cementiri habilitat per al ritu musulmà és una llarga reivindicació d’aquesta comunitat per no haver d’enviar els cadàvers al seu país d’origen familiar. I és que moltes d’aquestes persones ja són nascudes a Catalunya i han desenvolupat tota la seva vida aquí. En aquest sentit, la regidora Susanna Vives (Capgirem) va mostrar satisfacció pel tràmit, tot recordant que l’any 2019 el seu grup va presentar una moció de la mà de la comunitat musulmana per fer realitat un espai d’enterraments que doni resposta “a la diversitat confessional de la ciutat”.
La demanda, que té un marc legal que la recull però encara s’aplica a poques ciutats catalanes, es va fer per primer cop a Osona el 1994. Des d’Esquerra, Albert Palou va destacar “el treball que s’ha fet per elaborar el pla director”, i també va celebrar que “per fi” hi hagi un espai dedicat al ritu funerari musulmà. En aquesta línia també es va expressar Carme Tena, del PSC.
Des del govern municipal, el regidor de Manteniment i Serveis, Albert Castells (Junts), va explicar que el cementiri disposa d’uns 2.868 metres quadrats sense utilitzar –a l’ala dreta de la instal·lació– on s’hi podran encabir les noves necessitats funeràries de la ciutat. Això no només significa la zona per al ritu musulmà, sinó també un espai adequat –segurament en forma de petit bosc– per a l’espargiment de cendres i la possibilitat que, qui ho vulgui, pugui ser enterrat a terra.
Pel que fa al recinte musulmà, el pla director preveu la construcció de 118 tombes dividides en tres tipologies diferents: 32 tombes individuals soterrades, 54 tombes soterrades però en blocs de tres nínxols superposats un amb l’altre, i finalment 32 nínxols. Castells remarca que la instal·lació es faria “respectant les creences de la comunitat”, com per exemple amb l’orientació cap a la ciutat santa de la Meca, “però també complint la normativa funerària de Catalunya”, ja que aspectes com l’enterrament del cos directament a la terra no es podrà fer. En la previsió actual d’inversions que fa el pla director s’estima que la construcció de l’espai per a ritus musulmans tindria un cost d’uns 136.000 euros, i situa la seva execució en el primer quinquenni, tenint en compte que el document fa una previsió a 25 anys vista.
Més enllà de l’actuació destacada que suposa la construcció d’un espai per a enterraments musulmans, el pla director té com a objectiu “planificar, endreçar i preveure com s’afrontaran” les intervencions al cementiri, explica el regidor Castells. En concret, el document es divideix en tres grans blocs: una diagnosi de la situació, les rehabilitacions que cal executar i la resposta a nous hàbits funeraris.
Pel que fa a l’anàlisi de la instal·lació actual, que ocupa una superfície de 20.483 metres quadrats al nord de la ciutat, Castells remarca que no hi ha “preocupació” per haver de buscar un nou emplaçament a curt termini. En aquest sentit, el pla director desgrana que al ritme d’enterraments anuals de mitjana d’avui en dia, i amb l’espai que encara queda lliure, el cementiri té un recorregut d’uns 70 anys. Castells també apunta una altra variable que afectarà el desenvolupament del cementiri, com és “la clara tendència a incinerar més i enterrar menys”. Les dades que mostra el pla director ho fan ben visible: l’any 2001 es van enterrar a Vic 290 cadàvers, i només se’n van incinerar 21; el 2021, en canvi, se’n van enterrar 175 i es van incinerar 157 persones.
En l’àmbit de la rehabilitació, fins ara s’anava fent “en funció del que anava sortint”, i en canvi el pla director permet “planificar i prioritzar” obres a curt i a llarg termini. El document plasma deficiències importants en algunes de les teulades del recinte, esfondrament de la coberta de nínxols amb volta de ceràmica o la necessitat de reformar algunes de les parets del perímetre. També posa el focus en les mancances d’accessibilitat en alguns punts a causa del paviment, l’absència d’un magatzem adequat i la necessitat de canviar part de l’enllumenat.
