“Avorridíssim. Tenim la sensació que, encara que no hagi fet bo, tothom menys nosaltres se n’ha anat a la platja”. Aquest sentir, el que expressaven representants de les meses del Palau Bojons de Vic aquest diumenge a la tarda, l’haurien secundat segurament moltes de les persones que a la mateixa hora garantien l’engranatge electoral als col·legis d’arreu d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. I és que el primer titular d’aquest 9 de juny passava des de migdia per l’esfondrament de participació a Catalunya.
Una tendència que es veia a venir respecte a fa cinc anys, quan les eleccions europees van coincidir amb les municipals, però que es va acabar materialitzant en registres fins i tot per sota dels de 2014. Així, aquest diumenge van respondre a la cita amb les urnes només un 41% dels electors cridats a fer-ho a Osona, mentre que al Ripollès i al Lluçanès la dada va ser gairebé la mateixa (42%). Quedaven de manifest, d’aquesta manera, el desinterès, la distància i la desconnexió respecte a les institucions europees –una lectura repetitiva, de manual–, però també el calat de circumstàncies tan aparentment intranscendents com la pluja i l’haver de desenfundar el paraigua a l’hora d’anar a votar.
Pel que fa a resultats, a Osona, el Ripollès i el Lluçanès s’hi van imposar les mateixes sigles: Junts. Una victòria que no sorprèn a escala local, ja que els partits de l’espectre convergent hi tenen minats els comicis europeus des de 1987.
La llista encapçalada per Toni Comín va viure, no obstant això, un retrocés a les urnes: del 56,37% dels vots a Osona el 2019 al 40% d’aquest 9-J, i amb reculada també de 16 punts al Ripollès (34%).
La coalició de la qual formava part ERC es va mantenir, per la seva banda, més o menys estable a totes dues comarques –és la papereta que van triar una de cada cinc persones–, mentre que el PSC va repetir el guió del 12 de maig i va doblar vots a Osona respecte als comicis europeus de fa cinc anys.
“Tanquem un cicle de quatre eleccions (autonòmiques, locals, estatals i europees) guanyades pel PSC a escala catalana. De ben segur que el missatge de la ciutadania s’ha entès i es respectarà en dies com el de demà al Parlament”, apuntava Toni Poyato (PSC) aquest diumenge a la nit.
Des de les files d’Esquerra Republicana, Eva Font celebrava la recuperació de vots respecte al 12 de maig: “Estem contents. Venim d’una dinàmica a la baixa que sembla que ara comencem a revertir. Mantenir la segona posició tant a Osona com al Lluçanès ens anima i ens dona força”.
Enric Roca, el coordinador de Junts, posava el focus en com de consolidades estan les seves sigles en aquestes comarques, una hegemonia que “vam revalidar el 12 de maig i que hem repetit aquest 9 de juny, desmarcant-nos clarament en primer lloc i pràcticament doblant els vots d’ERC a Osona, a més a més de a molta distància del PSC”.
Sí que tots tres representants polítics lamentaven la baixa participació, perquè “que la gent no es pronunciï no ens afavoreix, no és una bona notícia per a ningú”.
El quart lloc va ser tant a Osona com al Ripollès i el Lluçanès pel PP, amb percentatges d’entre el 4% i el 7% dels vots. Comuns Sumar, Podem i Vox es van moure un punt per sota.
En una anàlisi amb poc marge de reflexió, els partits també es referien aquest diumenge a l’elevada abstenció com a mostra de protesta, la prova que els comicis europeus acaben sempre tenyits de debats nacionals i sent molts cops preàmbuls, annexos, segones voltes… de partits que es juguen a casa.
El toc de gràcia li posaven la gent i les anècdotes de la jornada electoral: des dels sitiats al col·legi electoral del Salarich de Vic en plena tromba d’aigua fins al veí de Sant Julià que aquest diumenge entregava a la mesa la targeta de crèdit en comptes del DNI o l’Emma, de Manlleu, que s’estrenava votant i no va voler renunciar a la foto al costat de l’urna tot just sis dies després d’haver complert els 18 anys.
Frec a frec entre PP i PSOE a Espanya, però el PSC firma una altra victòria contundent a Catalunya
El Partit Popular es va imposar a l’Estat espanyol, millorant resultats respecte al 2019. Així, si ara fa cinc anys havien guanyat els socialistes amb més del 32% dels vots i 21 representants, aquest diumenge van ser els d’Alberto Núñez Feijóo els més votats. La batalla va anar, tot i això, frec a frec, amb només dos diputats de diferència.
Hi ha com a mínim tres titulars més: la desfeta definitiva de Ciutadans; l’embranzida de Vox, que es consolidava com a tercera força; i la bona acollida a les urnes de la proposta del youtuber d’ultradreta Alvise Pérez. Com a l’Estat espanyol, que aporta 61 eurodiputats, socialistes, verds i la família de l’esquerra europea van viure arreu del continent una de les pitjors nits electorals de la seva història.
A escala catalana, el primer missatge no difereix del de les eleccions al Parlament del passat 12 de maig: victòria contundent del PSC, que va aconseguir més de 732.000 vots, el 31% de les paperetes. Un bon coixí respecte al 18% de Junts, el 15% d’ERC i, en quart lloc, un PP (13,8%) reforçat respecte a ara fa un mes.
El cara a cara entre Comuns Sumar i Podem se’l van emportar a Catalunya els segons i a l’Estat espanyol, Sumar.
