“Del ramat a l’escola”, aquest és el nom del projecte impulsat ja fa tres anys pel pastor ripollès Miquel Casas per donar sortida a l’excedent de llana acumulat a través de fer tallers a les escoles del Ripollès. Casas té un ramat d’ovelles de raça ripollesa i també algunes cabres. En total, posseeix fins a 170 caps de bestiar reproductors i es dedica principalment a la venda de carn de xai i cabrit.
A l’hivern i a la primavera, el seu ramat pastura a Sant Pere de Torelló, a l’estiu les mou a Ogassa i a la tardor, a Gombrèn. L’any 2020, en plena pandèmia, l’associació de pastors del Ripollès va engegar un projecte col·lectiu per vendre la llana conjuntament, ja que “abans tothom la venia pel seu compte”, apunta. Van unir-se 12 pastors i ara ja en són 14.
En aquell moment, la pandèmia va provocar que la llana es devalués i el mercat va quedar aturat “perquè no tenia sortida”. Casas va parlar amb Laia Aguilà, artesana de la llana i presidenta de la nova associació Ramats Montseny, per portar-la a tots els centres escolars del Ripollès per fer-hi tallers.
Llavors, amb l’ajuda de l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura i l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, els tallers es van estendre a la Vall del Ges i el Bisaura. “Ara ja hi ha tres o quatre noies que fan els tallers”, comenta Casas.
El pastor ripollès recorda que el 2020 tenien set tones de llana acumulades en dos anys. Van aprofitar-ne 1.000 quilos i la resta la van “malvendre”. Primer van portar la llana a rentar amb camió fins a Palència, ja que a Catalunya no hi ha cap rentador “econòmic” o que se n’hi pogués portar tanta. La llana va tornar a una fàbrica catalana per cardar-la (pentinar-la) i perquè fos apta per fer feltre, un teixit de llana compost de fibres entrellaçades i adherides les unes a les altres.
El 90% dels tallers els han fet amb nens d’Infantil i Primària i es concentren a la tardor i la primavera. Aquest any ja se n’han fet una vintena i hi fan draps, braçalets, punts de llibre, collarets o estoretes per als ratolins d’ordinador. També n’han fet algun amb estudiants de Secundària en què han teixit barrets o testos (torratxes) per a plantes. L’any passat, per donar sortida a la llana també van fer un tracte amb Hilaturas Jesús Rubio de Barberà del Vallès i els n’hi van vendre perquè fessin fil.
Miquel Casas apunta que amb aquest projecte han aconseguit realçar el valor de la llana. La llana “en brut no val res”, com a molt 10 cèntims el quilo, i d’aquesta manera han aconseguit que els la paguessin a 40 cèntims. Encara no es cobreixen els costos per esquilar les ovelles (1,50 euros cada ovella). La idea és acostar-se a l’euro al quilo per intentar cobrir costos.
Ara almenys poden pagar el cost del taller, la persona que el fa i la llana que s’utilitza es paga al preu que tocaria. Sigui com sigui, els tallers estan triomfant a les escoles perquè “els nens toquen material natural i que és agradable de remenar”.
{{ comment.text }}