Els nens a partir de 6 anys hauran de començar el curs portant mascareta a les aules, com a mínim durant les dues primeres setmanes. El PROCICAT ho ha fixat per als alumnes de Primària tenint en compte que no provindran d’un grup estable. També s’ha establert que el mal de coll i el refredat es consideraran símptomes de Covid-19 si també hi ha febre o altres manifestacions de la malaltia. Després de sis mesos, i amb aquests protocols, demà els infants tornen a l’escola. Ens fixem en com ho viu una família nombrosa de Folgueroles.
——————
Mentre preparen les motxilles fan broma dient que gairebé no recorden el camí d’anar a l’escola. La Clàudia, en Guillem i en Roger, tres germans de Folgueroles, juntament amb els seus pares, Laia Caralt i Joan Torrents, repassen que ho tinguin tot. La gran serà una de les primeres alumnes de Secundària de l’institut escola Mossèn Cinto. Després d’acabar 6è de forma virtual, continuarà sent de les més grans de l’escola durant quatre cursos més. A la motxilla hi posa una bata amb el nou logotip del centre que estrena ESO per anar al laboratori, una ampolla per a l’aigua, l’ordinador i també una mascareta que serà de recanvi. L’altra l’haurà de portar posada. En Guillem començarà 5è i té ben apreses les noves normes de l’escola a causa de la pandèmia i les diu a raig: “Ens haurem d’emportar una ampolla d’aigua perquè les fonts no aniran, haurem d’anar amb mascareta i portar-ne una de recanvi, no ens podrem abraçar amb els amics, haurem d’estar separats dels companys a les aules i també al pati amb distància, sempre amb el nostre grup”. El petit, en Roger, també canvia d’etapa educativa ja que començarà 1r de Primària. Per això ell també estrena una motxilla nova, més grossa. Com els seus germans grans “tinc ganes de tornar a l’escola per veure els amics” i també perquè “el primer dia faré una cosa guai”. Tots en tenen ganes perquè el final de curs virtual, admeten, no va ser el mateix.
Els pares, tot i que amb “certs dubtes”, tenen “moltes ganes de tornar a la rutina i agafar els hàbits un altre cop, tornar-nos a posar les piles i tirar endavant per conviure amb el que ens ha tocat viure ara”. Durant el confinament es van haver d’adaptar a les noves tecnologies i les tasques dels tres fills, que combinaven amb les feines. El pare té una empresa del sector primari i no va deixar de treballar, tot i que més o menys s’ho podia combinar, i la mare treballa en una clínica dental, on feien serveis mínims. Ho van trampejar, asseguren, i ara són conscients que es pot donar el cas que hi hagi algun confinament parcial i que això afectarà la logística familiar de nou.
Aquesta logística, però, amb l’inici de l’ESO al seu poble, evitarà que la Clàudia s’hagi de desplaçar a l’institut de Calldetenes. Torrents i Caralt asseguren que “va ser una sorpresa” quan abans del Nadal passat els van anunciar que hi hauria institut escola. “Seran dues classes amb pocs alumnes i podran estar molt per ells”, comenten. La Clàudia, per tant, tornarà a veure els companys de sisè, ara “sense pantalles”. La motxilla per encarar nous reptes està a punt.
