Sílvia Carré, nascuda a Terrassa però veïna de Vic des de fa anys, tenia fòbia a volar. Abans d’embarcar en un avió ho passava molt malament i, un cop a dins, entrava en pànic. La particularitat de la seva història és que va acabar superant la por i es va convertir en pilot privat, fins al punt de participar en concursos d’acrobàcies a l’aire. Com a coach professional, ara acompanya altres persones en el procés de gestionar, afrontar i superar els seus temors i al setembre va publicar Vuela, un llibre que persegueix el mateix objectiu de disseccionar les pors i ser d’ajut a qui n’hagi de mirar alguna cara a cara, sigui en avió o en la vida.
En el seu cas, l’aprensió a volar la va afectar en l’àmbit laboral, ja que Carré es dedicava a la traducció i la interpretació, la qual cosa l’obligava a viatjar. Quan estava a punt d’embarcar, “sempre em venien ganes de plorar” i realment “vaig deixar perdre moltes feines”.
A fi de capgirar la situació, va decidir agafar el toro per les banyes i assistir a un programa per superar la por de volar a una escola de pilots de l’aeroport de Sabadell. Després de diverses sessions, van oferir-li volar en un avió petit. “Estava tan emocionada com nerviosa”, recorda Carré, “haver après algunes coses sobre el funcionament de l’avió em tranquil·litzava”. Va ser la seva estratègia per començar a dominar la seva por, però també avisa que no hi ha manual d’aplicació universal. El que cal fer, independentment de la recepta, és començar. Passar a l’acció: “Si no t’hi enfrontes, no et permets aprendre i arribar a superar-ho”.
Vuela és un llibre interactiu on Carré explica detalls de la seva vivència personal i interpel·la directament el lector mitjançant preguntes i propostes d’exercicis. El convida a reflexionar i posar-se davant del mirall exposant-se abans ella mateixa. “L’objectiu és que cadascú es pugui treballar i, d’aquesta manera, aprendre a superar la seva pròpia por”, detalla l’autora. En l’obra s’hi barreja la història fictícia d’un ocell que arrenca el vol després d’evadir-se de les inseguretats. “Explicar aquest relat no era el meu objectiu, però em va anar sorgint d’imprevist i em va agradar”, diu Carré.
A base de compromís, actitud, perseverança i acció, a ella volar li ha deixat de suposar un suplici. Se sent “segura” als vols comercials, i “és un moment que gaudeixo molt”. El seu objectiu, tot i això, no és dedicar-se al pilotatge de manera professional. “El meu propòsit en assistir al programa era superar-me a mi mateixa i, de retruc algun dia, ajudar altres persones”, conclou.
