Duran comprovarà si manté intacte el suport majoritari del partit en el congrés que UDC celebra aquest cap de setmana
Vila d’Abadal intentarà donar la sorpresa en un conclau que busca refermar l’aposta confederal dels democratacristians
El president d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, comprovarà si manté intacte el suport majoritari del partit en el congrés que els democratacristians celebren a Sitges.
Duran, que ha estat al capdavant de la formació 27 anys, aspirarà a presidir-la quatre anys més, el que es dóna per fet malgrat haver una candidatura alternativa liderada per Josep Maria Vila d’Abadal.
L’alcalde de Vic intentarà donar la sorpresa i imposar les seves tesis independentistes enfront de l’aposta confederal de la ponència redactada per l’aparell del partit. Tot i que el congrés de CDC va apostar per l’Estat propi, UDC segueix parlant de confederació i no ho veu incompatible amb l’objectiu del seu soci de federació.
Duran va començar a liderar UDC l’any 1982, amb un parèntesi de tres anys entre el 1984 i el 1986. Es dóna per descomptat que continuarà fent-ho després del congrés que el partit celebra a Sitges aquest cap de setmana.
La victòria de Josep Maria Vila d’Abadal seria una autèntica sorpresa. Com a prova els avals recollits per cadascú. Mentre Duran va aportar més de 3.500 signatures, Vila d’Abadal va lliurar unes 400. Fins i tot va denunciar pressions de l’aparell del partit per evitar que aconseguís les signatures suficients.
L’última vegada que Duran va enfrontar-se a una candidatura alternativa va ser l’any 2004, quan Vicenç Pedret va intentar desbancar l’històric líder d’UDC. El suport que va obtenir, però, va ser escàs.
La seva candidatura va obtenir l’11,2% dels suports davant del 78,3% de la de Duran. Pedret era un dels integrants del corrent crític ‘El Matí’, obertament independentista, que va acabar diluint-se l’any 2008 en veure que els seus esforços per substituir Duran fracassaven. Ara donen suport a Vila d’Abadal, tot i no formar part de la seva candidatura.
Vila d’Abadal aposta directament per la independència i reclama més transparència i democràcia interna en el si del partit, amb un consell nacional que realment sigui l’òrgan decisori de la formació en lloc del comitè de govern.
Al seu parer, cal convocar un congrés extraordinari per canviar els estatuts del partit. L’alcalde, a més, rebutja la presència de membres del Govern dins del comitè de govern.
La votació de la nova direcció tindrà lloc diumenge al matí, després que dissabte s’hagi aprovat l’informe de gestió del comitè de govern sortint i l’única ponència, que porta com a títol ‘Catalunya: humanisme, centralitat i justícia social’, i que ha estat redactada per Marta Llorens, Antoni Castellà, Ramon Espadaler, Manuel Silva i Sònia Recasens.
· L’aposta confederal d’UDC no és incompatible amb l’Estat propi de CDC
En el text, UDC no es mou de la seva aposta confederal com a resposta a la “convulsió nacional” que s’ha produït després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut.
Els democratacristians neguen que això sigui contradictori amb l’aposta de CDC per l’Estat propi que va aprovar el congrés convergent fa un mes i mig. Segons els democratacristians, una confederació també implica estructures d’estat.
Així, la ponència remarca que UDC “comprèn i respecta” l’independentisme i que hi hagi persones que “no veuen futur en el diàleg entre Catalunya i l’Estat”. “Però UDC reitera la necessitat que cal bastir el nostre dret inalienable a l’autodeterminació damunt d’un consens cívic i social ampli, i per això seguim veient en la confederació un marc idoni per a l’expressió de la nostra sobirania”, conclou.
UDC, segueix la ponència, “sempre aspirarà al ple reconeixement nacional i a la plena i completa sobirania espiritual, comunitària i política de Catalunya”, però mai pagant “el preu de la fractura de la cohesió social”. Citant Miquel Coll i Alentorn, destaca que “el problema no és de separatisme o no separatisme, sinó de sobirania”. “No sentim la histèria ni el pànic del separatisme. Per a nosaltres, el tot està en el fet que Catalunya pugui en cada moment obrar segons les seves altes conveniències”, afegeix parafrasejant Coll i Alentorn.
Vila d’Abadal, com és lògic, ha presentat una esmena independentista a aquest text, i també ho ha fet el propi Duran i Lleida, però aquest ho ha fet insistint en l’aposta confederal que ja estableix la ponència.
Això li donarà dret a intervenir durant la sessió plenària, ja que l’esmena ha quedat viva, així com la de l’alcalde de Vic a favor de la independència. En total s’han presentat unes 400 esmenes i bona part han estat transaccionades.
· Direcció de continuïtat
En la seva proposta de comitè de govern, Duran es manté com a president del comitè de govern i Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura, segueix sent secretari general. Hi continua havent sis vicepresidències executives: Joana Ortega (estratègia política i electoral), Antoni Castellà (relacions polítiques i institucionals), Marta Llorens (portaveu), Manuel Silva (relacions parlamentàries, programes i estudis), Benet Maimí (organització) i Carles Sala (habitatge i territori).
A més hi ha tres secretaries executives: Sònia Recasens (política metropolitana), Toni Font (política municipal) i Antoni Isac (finances). Finalment, hi ha deu secretaris sectorials: Assumpció Laïlla (salut), Montse Surroca (cultura), Marta Vidal (participació), Mercè Jou (ocupació), Mireia Solsona (ensenyament), Josep Martorell (universitats i investigació), Irma Rognoni (política social), Francesc Gambús (formació), Antonio José Gómez, d’origen dominicà (integració) i Montserrat Playà (família i equitat).
Vila d’Abadal ha aconseguit el suport d’alguns històrics del partit, com Antoni Castella i Manel Cerdeña. També integren la seva llista membres de l’ex corrent crític El Matí, com Erika Casajoana i Pere Navalles, i exmembres de les joventuts d’UDC com Oriol Vila i Josep Gascon.
