De Vilanova de Sau a la NASA

No és l’arquetip de científic ni enginyer que han alimentat les pel·lícules de Hollywood sobre la NASA. Primer, perquè és de Vilanova de Sau, no nord-americà, i, en segon terme, perquè treballar a la més mítica agència aeronàutica i de l’espai no era un somni ni propòsit vital. De petit, de fet, la paraula que hauria escaigut a Alex García és remeneta. Un nen que s’ho passava bé muntant i desmuntant peces de moto i cotxe. Net de la família que havia regentat Can Morilla, el bar a peu de carretera anant cap al pantà, la seva biografia també té la particularitat que va ser únic al seu curs a l’escola de Vilanova –cap altre nen o nena nascut el 1999– i que, avui, tot i viure a milers de quilòmetres i fer una feina que mira més el cel que la terra, conserva intacte el vincle amb el poble i els veïns. “Com ha acabat treballant a la NASA?”, li pregunta EL 9 NOU, aprofitant que a l’agost fa vacances a Catalunya. García apunta de seguida a una successió de circumstàncies no buscades, almenys conscientment. D’entrada, va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC més pel ventall de sortides que una vocació. En aquest camí, van ser clau unes pràctiques al NanoSat Lab que dirigeix el doctor Adriano Camps: “A Catalunya costa trobar aplicacions directes de la nostra carrera. Hi ha poca indústria, i la gent s’acaba encaminant cap a la consultoria, la banca, la gestió de projectes… A mi em va fascinar que, sent tan petit (10 × 10 × 10 cm), en un nanosatèl·lit hi cap tot el que havia estudiat.” Un “tot” que vol dir mecànica, electrònica, comunicacions, sensors, sistemes de potència, d’emmagatzematge d’energia… De tant que li agradava, en acabar les pràctiques va demanar continuar col·laborant amb el laboratori, i el fil es va mantenir també durant el màster de després. “Marxar a fora era una idea que tenia de feia temps”, explica García. Lligar-ho amb el treball final li va semblar una bona oportunitat. Aterrava al Goddard Space Flight Center dels Estats Units l’abril del 2023, una sortida acadèmica que ha anat evolucionat fins a la que avui és la seva feina. En tot l’engranatge de la NASA –18.000 persones, comptant funcionaris i treballadors directes–, aquell únic nen nascut a Vilanova el 1999 està a Heliofísica, el departament que estudia el sol i totes les seves interaccions. Filant encara més prim, forma part d’un grup centrat en les aurores boreals: “Un fenomen molt desconegut. Semblen màgia, però els investigadors tenen la missió de posar-hi ciència, números físics.” La seva feina consisteix a preparar els coets de sondeig amb els aparells que capten dades in situ, la qual cosa ha portat García a prendre part en dues expedicions a Alaska. Els últims temps, tot i això, les coses han canviat. Fruit de l’acceleració de la cursa espacial amb la Xina, la NASA reconcentra els esforços en la Lluna: “Hi ha el repte d’establir-hi una base amb persones que puguin investigar i fer ciència des d’allà.” Això vol dir tenir sota control tot l’ambient, amb fites que van des de cobrir les necessitats bàsiques dels astronautes fins a fabricar-hi combustible. Del seu grup se’n considera estratègica l’expertesa en detecció de partícules i el que poden aportar sobre de què està carregada la pols lunar. “La tecnologia que preparem per analitzar-ho no només ha de pensar en l’objectiu”, explica García, “sinó estar a punt per la diversitat de circumstàncies que es trobarà, com ara la gran varietat de temperatures a l’espai. Un cop a fora no s’hi podran fer canvis, així que ho hem de preveure tot i haver-ho testat abans a la Terra”. “Per no ser un somni de petit, déu-n’hi-do.” “Amb el temps m’ha anat apassionant cada cop més”, contraataca ell. A l’altre plat de la balança, admet que no és fàcil estar sempre rodejat de ments brillants: “Hi ha moments que sents la síndrome de l’impostor.” Des d’un punt de vista més personal, García també troba a faltar els defectes i virtuts de la cultura mediterrània: “Jo visc a Washington, on hi ha molt moviment internacional, és un món a part, però als Estats Units, quan preguntes a algú d’on és, et respon amb l’Estat. Hi ha el sentiment de pertinença a la pàtria, però no fins al grau dels pobles d’aquí. La gent fa vida bàsicament amb la família.” Per tot plegat, a la llarga la intenció és tornar a Catalunya. Sense pressa, això sí: “D’aquí també em desespera que havent-hi gent tan bona i tan formada, l’administració i les oportunitats de finançament no sempre acompanyin el talent.”

De Vilanova de Sau a la NASA

Ripoll recorda les víctimes del 17-A: “Davant de tot, volem saber la veritat”

S’incorporen 26 nous agents a les comissaries dels Mossos de Vic i Ripoll

El CE Moià inaugura nova gespa 20 anys després

Maite Molist assumeix el lideratge de la Creu Roja a Osona

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes