La història no va tenir un final feliç, però reviure’n alguns dels capítols que van protagonitzar i compartir, en l’àmbit laboral, mereixia un retrobament. Un total de 85 extreballadors i extreballadores d’Orega Ibérica, que més endavant es diria Thomson Television, fa uns dies en un sopar al Prat Verd de Malla. Ho van fer exactament 20 anys després que aquesta empresa de fabricació de components per a televisors, amb seu a Gurb, tanqués les portes, víctima del procés de deslocalització. La fàbrica va estar funcionant de 1972 a 1999.
Després de mesos organitzant la trobada van arribar a contactar amb 133 extreballadors. Al final, però, van ser 85 els que van poder assistir al sopar. “Va ser una vetllada immillorable i molt emotiva”, descriu la taradellenca Núria Clapés, una de les impulsores. “Semblava que només feia unes setmanes que ens haguéssim vist, quan en realitat amb alguns feia més de 30 anys que ens havíem perdut de vista”, recorda.
Durant els 27 anys que va funcionar l’empresa va donar feina a centenars de treballadors, majoritàriament dones. “En l’època que jo hi vaig ser hi havia de mitjana unes 200 persones treballant-hi”, recorda Pei Iborra, que s’hi va passar 10 anys. “En el seu moment érem tots molt joves i actualment la majoria ja estem jubilats”, apunta Clapés, que en guarda un molt bon record; “allà hi vam passar part de la joventut”, sentencia amb un punt de nostàlgia: “Vam ser una generació treballadora, alegre, dinàmica i amb una convivència molt sana”.
L’empresa va obrir al polígon Mas Galí l’any 1972 com a Orega Ibérica, però a partir de 1991 va ser adquirida pel grup francès Thomson Consumer Electronics i es va rebatejar com a Thomson Television, amb l’objectiu de reforçar-ne la internacionalització. En aquell moment, el grup era líder enropeu en la fabricació de components inductius per a televisors i vídeos. Aquell mateix 1991, la fàbrica de Gurb tenia uns 200 treballadors, havia produït 1,5 milions de conjunts i n’exportava el 40%.
Vuit anys després, ja amb només 107 treballadors, la direcció anunciava el tancament de la fàbrica per traslladar la producció entre una planta de Mèxic i una altra a la ciutat francesa de Gray, fet que va encetar una àrdua negociació amb els treballadors, que mai van considerar econòmicament “objectius” els motius esgrimits per procedir a la deslocalització. Premonitoris.
Bàsicament, l’empresa feia transformadors elèctrics de petit format. “Se’n feien de diferents tipus, com splits d’alt voltatge, bobines de galeta o bobines de capes”, detalla Iborra, que recorda que hi havia “nombrosos controls de qualitat molt estrictes”. Els seus últims anys, amb l’aparició de les pantalles de plasma, “es van diversificar una mica els productes que es produïen, per exemple amb transformadors per a uns televisors que s’anomenaven retroprojectors i que no van reeixir”.
{{ comment.text }}