El retinoblastoma és un tipus de tumor maligne que afecta la retina, i la seva major incidència entre la població es registra en nens i nenes menors de 3 anys. Un cop es detecta en l’infant, el tractament convencional consisteix en sessions de quimioteràpia, i després d’atacar la zona afectada es fa un tractament de consolidació sobre el tumor perquè no es reprodueixi. Tot i que en la societat occidental té un grau de superació força elevat, també existeixen casos en què la retina no respon de la manera esperada i s’ha d’acabar extirpant l’ull afectat, explica l’oftalmòleg Jaume Català, investigador principal del tractament pioner a escala mundial que ha desenvolupat l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona en els últims cinc anys, i que pot suposar un punt d’inflexió a l’hora d’atacar els tumors més complicats. Català també és l’especialista en l’àmbit de la retina de la Clínica Bayés, on des de fa cinc anys passa consulta una vegada al mes.
Un retinoblastoma de pronòstic delicat és el que se li va diagnosticar a Félix quan tenia nou mesos de vida. El tractament convencional que se li va fer al seu país d’origen, a Veneçuela, no va poder evitar que perdés un ull. El tumor de retina no es va frenar aquí, i quan començava a reproduir-se a l’altre ull “el van derivar cap a Sant Joan de Déu”. Català explica que després de confirmar que la quimioteràpia “no funcionava”, i que tot indicava que també perdria el segon ull “i per tant la vista”, van proposar a la família participar en l’assaig clínic que s’iniciava al centre hospitalari. I la resposta de la retina del petit Félix va ser satisfactòria.
En concret, la nova teràpia consisteix a aplicar un virus “modificat genèticament” per atacar “només les cèl·lules que tenen la mutació del retinoblastoma”. El derivat del virus oncolític que s’utilitza per fer front al càncer és similar al que provoca el refredat comú en les persones. En el cas d’en Félix, després d’aplicar-li el tractament se li va fer un seguiment “molt estricte”, i un any i tres mesos després de la seva finalització “no hi ha hagut reactivacions”. Això segons Català és molt important, “ja que en els primers dotze mesos és quan se’n solen produir més”. L’èxit en el cas d’en Félix no hauria estat possible sense l’estudi d’altres casos de retinoblastomes “molt avançats”. Tot i no assolir l’objectiu de salvar l’ull, “vam obtenir informació clau”, com per exemple que el virus només atacava les cèl·lules tumorals i que era “segur” per a la resta de la retina.
Ara, Català i tot l’equip d’investigadors han de completar l’assaig clínic “per acabar de validar els resultats”. Amb una incidència de 8.000 casos l’any a escala mundial, a l’Hospital Sant Joan de Déu estan oberts a rebre persones de qualsevol punt que pateixi un retinoblastoma que no respon a les teràpies convencionals.
L’oftalmologia està molt pendent de com avança aquesta línia d’investigació, ja que podria obrir un camí “totalment nou” a l’hora de tractar els tumors de retina. En aquest sentit, el fet d’atacar una malaltia d’aquest tipus amb un virus i no a través de quimioteràpia podria representar en un futur proper “una de les primeres teràpies per fer front als retinoblastomes sense lesionar la retina i sense ser tòxica per al cos”, conclou l’oftalmòleg.
