“Volem la majoria d’habitatges amb energia fotovoltaica d’autoconsum”

Arnau Basco (JxCat) va iniciar fa mig any el seu tercer mandat com a alcalde d’Orís. Té sis dels set regidors del consistori i amplia la majoria respecte al 2015. Com valora haver augmentat el suport? És l’energia necessària per saber si les coses s’estan fent bé i són ben valorades per la ciutadania. Revalidar et dona aquesta força. La lectura que en fem és que el camí que vam engegar el 2011 l’hem pogut anar consolidant en la nostra manera d’entendre el municipi. Com és la relació amb l’oposició? El mandat passat ja deia que era més tranquil·la respecte al primer mandat com a alcalde. Tenim una bona relació i voluntat, crec que compartida, d’explicar les coses que volem fer, sobretot ganes d’asseure’ns i des d’una perspectiva totalment constructiva. Aquests sis mesos ha estat positiva. El seu tercer mandat serà el mandat de...? De la transició energètica municipal. És el front més actiu i on pivotaran, en part, les principals inversions de l’Ajuntament i les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic. Farem inversions en edificis municipals amb la instal·lació d’energia fotovoltaica d’autoconsum, però també a través d’un pla de subvencions pretenem incentivar la instal·lació de fotovoltaica per a l’autoconsum als habitatges del municipi i demanem la corresponsabilitat a la ciutadania. De quina manera la incentivaran? Hem fet una línia de subvencions que atorguem el 90% fins a un màxim de 6.000 euros a cada projecte. Volem que a finals de mandat la gran majoria d’habitatges tinguin un sistema de generació d’energia neta basat en fotovoltaica d’autoconsum. Al pressupost aquest any hi destinem 90.000 perquè les famílies ja puguin demanar subvenció. Amb quin objectiu es fa? N’hi ha dos: promoure aquesta transició energètica i que la generació d’energia als habitatges sigui neta i lliure d’emissions, i per altra banda per reduir els consums energètics i conseqüentment la factura econòmica mitjana d’energia. Hi ha molts veïns interessats i confiem que en els propers quatre anys puguem fer tot aquest canvi de model de consum. Un dels aspectes que destaquen als pressupostos d’Orís els darrers anys són els ajuts per promoció de la salut. És un altre dels projectes importants del mandat, consolidar aquest catàleg general de subvencions adreçat a les famílies. Ha tingut molt èxit i ara el complementem. En teníem destinats a la promoció de la salut dental, ocular i auditiva i són ajudes econòmiques que el que pretenen és crear consciència que és important fer-se revisions periòdiques i promoure aquest tipus de salut. Aquest any n’han incorporat més. Ho complementem amb dues línies noves que també tenen a veure amb la transició energètica com una ajuda dels estudiants universitaris, cicles o Batxillerat que optin per utilitzar el transport públic. Una altra línia nova és el foment de la fisioteràpia i també col·laborarem en la despesa que tinguin de fisio les famílies pagant el 50% fins a un màxim de 400 euros a l’any. L’abocador comarcal permet tenir aquesta part d’ingressos que es poden destinar a aquests ajuts? Ens comporta uns ingressos extraordinaris que un municipi que no té una infraestructura d’aquestes característiques evidentment no té. No només l’abocador aporta uns recursos, sempre hem intentat fer inversions i desenvolupar projectes pels quals puguem trobar subvencions d’altres administracions. No en tindríem prou només amb l’abocador. Ens ajuden, però no és la solució definitiva. L’abocador fa 25 anys. Què representa tenir-lo? Una infraestructura de gestió de residus té les seves problemàtiques, sobretot ambientals. Amb aquests 25 anys entre tots plegats –Generalitat, Consell Comarcal i Ajuntament– hem estat capaços de la millora continuada. Ara no és només un vas on dipositar deixalles sinó que hi ha un centre de tractament de residus municipals que revaloritza i tria aquelles deixalles que encara poden tenir valor i així contribuir a l’economia circular, però també en temes ambientals: la depuració dels lixiviats que generen la descomposició de la matèria orgànica, la recollida dels gasos d’efecte hivernacle per generar electricitat amb una turbina i tornar-la en el consum propi de l’abocador. Per nosaltres és un equipament de primera línia però que genera uns impactes ambientals i unes molèsties a l’àmbit més proper que d’alguna manera té l’abocador. Tenen un municipi amb diversos nuclis i cases disgregades, però arriba la fibra òptica a tot arreu. Orís es posa com a exemple. Malauradament a les zones rurals els operadors convencionals no hi aposten i és una infraestructura totalment necessària. Teníem molt clar que Orís havia de tenir fibra òptica en el seu conjunt. Vam intentar aconseguir els màxims recursos econòmics de la Diputació de Barcelona per fer el desplegament i ho vam fer el mandat passat. Ara tenim el municipi connectat íntegrament amb una infraestructura que és per als propers 50 o 60 anys. És bàsic per evitar el despoblament? No ens podríem perdonar que una casa de pagès d’Orís algú no hi anés a viure perquè no té un bon punt de connexió a internet. Això ho hem aconseguit i aquest era l’objectiu: lluitar també contra el despoblament rural, i els diversos ajuntaments que hi ha hagut des de la transició tots han anat aportant el seu granet de sorra en millora d’infraestructures com els camins o l’aigua. La fibra òptica era l’assignatura pendent que vam consolidar i ara tots els veïns hi poden tenir accés com un veí del centre de Barcelona. És una crida per atreure població? Les noves generacions si no tenen una bona connexió a internet difícilment apostaran per anar a viure al món rural. És un aspecte molt important, com ho són els accessos, els camins i els serveis bàsics. Un d’aquests serveis és l’aigua. Ara connecten el nucli de la Mambla a la xarxa d’aigua potable. Ens queda alguna casa que no en té, però ara l’estem executant i entenem que tenim tots els nuclis connectats entre si i és molt important perquè la gent continuï apostant per venir a viure i quedar-s’hi. El mandat passat ens vam adherir amb una inversió molt important a l’ETAP d’Osona Nord i tenim un altre pou que ens garanteix el subministrament per al futur. Hem fet la feina, però tenim una xarxa de gairebé 50 quilòmetres d’extensió feta amb molts períodes i cal de forma continuada anar-hi fent inversions. Després de 25 anys, què representa el Mercat de la Patata del Bufet pel poble? Situa Orís al mapa i tenir un mercat de venda de proximitat amb un producte que es va recuperar és molt remarcable per les dimensions del nostre municipi, perquè durant l’octubre ens visiten moltes persones que provenen de fora de la comarca i fan que es conegui. N’està garantit el futur? Hem de ser capaços de garantir aquest mercat en uns moments també complicats per la pagesia i per la dificultat de trobar relleu generacional en la producció de la patata del bufet. El castell va atreure molta gent en una visita la passada edició del mercat. Hi ha actuacions arqueològiques previstes? Feia uns anys que no es feien i ens plantegem organitzar noves visites. El castell es va cedir i el conveni finalitza el 2040, però ho tenim una mica parat per la falta de finançament per poder-ho abordar d’una forma clara. L’Ajuntament no té capacitat econòmica per fer les inversions, però n’anem fent el manteniment. Serà el seu últim mandat. Sempre ha dit que l’ideal són dos o tres. Sempre dic el mateix, la vida pública ha de tenir una caducitat, en tot cas sempre em moc molt en el moment actual. Si quan em vaig presentar per primera vegada hagués pensat de ser-hi tres mandats amb uns bons resultats no m’ho hauria cregut i segurament m’hauria posat una pressió a sobre que no m’hauria permès fer les coses com tocava en el dia a dia.

“Volem la majoria d’habitatges amb energia fotovoltaica d’autoconsum”

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme

Manlleu encén la màgia del Badanadal amb activitats per a tots els públics

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

Visita a la Fira de l’Avet d’Espinelves després d’un pont multitudinari

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana