“Volem que la indústria recuperi la força de dècades enrere”

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), va visitar dijous les instal·lacions que la multinacional xinesa PXI Automotive té a la Vall del Ges. Torrent posa aquest cas com a exemple del que busca el seu departament per reindustrialitzar el país. En aquesta entrevista també exposa els objectius d’Empresa i Treball d’acompanyar la indústria cap a processos de producció més sostenibles i digitalitzats per guanyar en competitivitat. Avui [dijous per al lector] ha visitat les instal·lacions de PXI Automotive, una empresa xinesa del sector de l’automoció, que aterra a Europa comprant una indústria catalana. Què significa això per a l’economia del país? Precisament és un molt bon exemple del que volem, de reinversió industrial, de continuïtat industrial i productiva a Catalunya i específicament en un sector que no només s’explica històricament, com és el de l’automoció, sinó que ens haurà d’explicar en el futur. És a dir, nosaltres hem de ser capaços de transitar cap a un model de producció d’automoció associat al cotxe elèctric, de la mateixa manera que ho hem fet al segle XX amb el cotxe de combustió. Hem d’ajudar a fer aquesta transició i hem d’estar ben posicionats en el sector en el futur, a escala europea o mundial. I, per tant, exemples com el de PXI ens ajuden precisament a exemplificar aquesta necessitat de trobar projectes de reindustrialització i posicionar-nos de manera competitiva en un sector que és molt canviant però al mateix temps que té un gran futur. L’operació entre PXI Automotive i Mecàniques Troem ha comptat amb el suport d’Acció. Com s’ha materialitzat aquest suport?El que ajudem amb Acció específicament és a captar inversió estrangera a Catalunya. En aquest cas, inversió xinesa que s’ha establert a la comarca d’Osona. Això és el que anem reproduint a través d’Acció al conjunt del país. Acció fonamentalment té tres vocacions: d’una banda aquesta, atraure inversió, però també ajudar a la internacionalització de les empreses catalanes cap a fora, un element importantíssim, per exemple, des del punt de vista de l’agroalimentari i específicament del sector carni a Osona; i una altra pota és ajudar a créixer a les empreses catalanes a Catalunya. La nostra voluntat és que la indústria de Catalunya recuperi força i pes en el PIB i que Catalunya transiti cap a un escenari on recuperi la força que la indústria havia tingut dècades enrere. A Osona tenim altres exemples recents de reindustrialització, com és el cas d’Electrojet, que ha comprat les antigues naus de Prysmian de Manlleu.Sí, això és reindustrialitzar el país. Que vol dir captar inversió estrangera, però també que si hi ha una empresa que tanca, immediatament hem de ser capaços de reobrir-la amb un altre projecte i si pot ser amb més valor afegit, fins i tot, amb més capacitat tecnològica, amb més capacitat per adaptar-se als nous principis i valors que volem com a societat, associats a la sostenibilitat, a la digitalització. La Covid el que ha fet és trencar totes les cadenes de subministrament, de distribució, de producció, i això ha fet adonar a moltes empreses, molts grups, que és necessari tornar a produir a prop del consumidor. I això ens posiciona en una situació molt propícia per captar projectes que es vulguin instal·lar a Catalunya com a porta d’entrada a aquest mercat europeu. I hem de saber-ho aprofitar. La crisi de components d’entrada és conjuntural. Creu realment que s’arribarà a aquest punt de replantejar activitats fora del continent?Sí. És veritat que la crisi de components és conjuntural, però el que ha fet la Covid és demostrar la necessitat d’estar a prop del consumidor independentment de situacions que es poden donar en un moment determinat. És a dir, hi ha una tendència de fons que d’alguna manera ja s’anava intuint abans de la pandèmia però que ara s’ha fet encara més evident. I això afecta a tots els sectors, però fonamentalment la indústria, en positiu. Hem d’estar preparats per aprofitar-ho. I estar preparats vol dir que hem de ser competitius, que hem de poder oferir els terrenys i les infraestructures necessàries per aquests projectes i hem de poder ajudar a finançar-los. I ara tenim una palanca, que són els Next Generation, els fons europeus, que ens han de servir per acabar de decantar aquests projectes i acabar de decantar aquestes inversions perquè s’instal·lin al nostre país i no a un altre lloc. Com es gestionaran aquests fons?Nosaltres el que fem és acompanyar el teixit empresarial del país perquè conegui quines possibilitats hi ha amb els Next Generation i eventualment es puguin presentar a les diferents línies de subvenció. El que passa, i això ho hem denunciat, és que hi ha una actitud molt centralitzant per part del govern espanyol que ha concentrat no només la gestió, sinó també bona part de la informació respecte a aquests fons. A nosaltres ens sembla que és un error, per una qüestió de subsidiarietat. Ningú com nosaltres coneix tan bé les necessitats del teixit empresarial de Catalunya i, per tant, per això reclamem que des de la Generalitat puguem codecidir aquests fons europeus. Està preparada la indústria catalana, i la d’Osona en particular, per afrontar aquests reptes industrials sobretot en termes de digitalització de la producció?La indústria haurà de fer un esforç, l’haurem de fer conjuntament. De fet, nosaltres tenim vocació de ser una administració emprenedora. Ajudem a marcar quins són els horitzons, des del punt de vista de la sostenibilitat i la digitalització. I per això no només hi ha Acció, sinó que també tenim altres eines com en aquest cas pot ser Avança, que és la societat de participades de la Generalitat, que fins ara ha tingut una vocació de salvar empreses que estaven en una situació límit i la Generalitat es constituïa com a creditor d’últim recurs. Nosaltres a això li volem donar la volta i volem ser un inversor de primer recurs i ajudar aquelles empreses i en aquells sectors que detectem que són estratègics de futur a desenvolupar-se per posicionar l’economia catalana com una de les més competitives d’Europa. A Osona el motor econòmic és la indústria agroalimentària. La Xina ha estat els darrers anys el principal mercat d’exportació del porcí, però això canviarà. Creu que el sector és prou fort per afrontar-ho?Sí, aquí hi ha una doble circumstància. La Xina es recupera de la PPA i al mateix temps ha decidit que vol produir el 95% de la carn de porc que consumeix al propi país. Per tant, ens situa en una nova realitat que és diferent de la que hem viscut des del 2018. Per tant, ens esforçarem per reposicionar la indústria a nivell global i d’obrir nous mercats, explorar noves possibilitats i en aquest sentit ajudarem a buscar aquestes alternatives. Aquesta és una indústria on hi ha precarietat laboral. Com es pot intercedir des del govern per revertir-ho?En la passada legislatura es va fer un esforç molt important per procurar regularitzar la situació i això s’ha anat fent. S’han anat internalitzant els treballadors i en aquests moments no ens consten ni denúncies ni cap advertència que hi hagi males praxis. Per tant, s’ha fet una evolució molt positiva i nosaltres, des d’una perspectiva o altra, continuarem ajudant que això es doni perquè òbviament volem un país amb activitat econòmica, amb prosperitat compartida i, per tant, amb justícia social.

“Volem que la indústria recuperi la força de dècades enrere”

Quan llegir ja no és tan fàcil… però encara és possible

Taradell es planteja eliminar el gran parterre de davant de l’església per aprofitar l’espai

Presenten la 17a edició de la fira Lactium de Vic, que es farà el 3 i 4 de maig

Sant Jordi a les places, el programa especial d’EL 9 TV per la diada

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"