L’anunci que el curs que ve deixaran d’operar els autobusos escolars fins al Guillem de Mont-rodon i el Sant Miquel i el següent, també els de l’Andersen i Sentfores, va motivar aquest dissabte una reunió d’urgència entre desenes de famílies afectades.
D’entrada demanen a l’Ajuntament de Vic que els expliqui els motius de la decisió, però sobretot que es faci marxa enrere i no s’elimini un servei que els pares i mares qualifiquen d’excel·lent.
Per assolir aquests objectius, en la mateixa reunió es va crear un grup de famílies dels diferents centres que s’ha marcat com a primera fita organitzar una trobada amb l’alcalde, la regidora i representants del Departament d’Educació. L’encàrrec és portar-hi la demanda que “tot continuï igual”.
Els pares i mares donen per fet que el problema no és econòmic, perquè “el servei el paga la Generalitat i amb voluntat segur que es pot negociar que així es mantingui”. Sostenen, per tant, que la decisió té un fons polític i ideològic. Però tampoc en aquest supòsit entenen la supressió de l’autobús. “D’estigma per fer-lo servir nosaltres no n’hem tingut mai, en tot cas l’hem començat a sentir quan ha sigut l’Ajuntament qui hi ha posat el focus”, apuntava una de les mares dissabte.
Les famílies hi afegeixen que fins i tot si l’argument és combatre la segregació, la fórmula ha de passar per millorar serveis, no eliminar-ne; en aquest cas, articular una oferta d’autobús escolar que atregui encara més gent i que, demostrant-se útil, diversifiqui els passatgers. “Si a la ciutat només hi ha quatre centres que en tenen, per què no s’amplia i així es facilita el dia a dia a molts més pares i mares?”, es preguntava Saloua Bouftil.
La conciliació familiar i laboral, o no incrementar el trànsit de cotxes i la contaminació, són altres motius que van sortir en la reunió, així com que el model Vic no permet a les famílies triar on escolaritzen els fills. “Si com nosaltres vius a la plaça d’Osona i has de portar el nen o nena d’Infantil a l’Andersen, mínim és una hora caminant”, exemplificava un pare.
Per Pablo Muñoz, al servei pràctic s’hi suma la interrelació: “L’autobús reflecteix la diversitat de la ciutat i és una bona eina per integrar socialment. Nosaltres estem tranquils que arriben i tornen segurs de l’escola, però és que a més a més aquesta estona parlen, es troben, juguen… amb tota la naturalitat del món”.
La supressió dels autobusos la va denunciar a l’últim ple Arnau Martí, dels Comuns, preguntant a qui beneficia la desaparició d’un servei gratuït i que afavoreix el dia a dia de les llars més vulnerables.
Núria Homs (Junts), regidora de Benestar i Família, defensava que es tracta “d’un model obsolet i caduc” que no s’ha revisat mai des que es va implantar, i que a més a més tan sols abraça 4 dels 11 centres públics de Vic: “És plenament segregador, perquè marca nens i nenes amb necessitats educatives especials i amb una condició social determinada”.
Hi afegia que l’existència de l’autobús tampoc promou la relació pares-escola, perquè “no són ells qui hi van a deixar els fills”.
L’alternativa del govern municipal és la T-16, també gratuïta i que cobreix part dels recorreguts si bé després cal complementar-los caminant.
A banda de les famílies i d’autoorganitzacions informals que exerceixen de xarxa de suport, com Mares amb Veu, està treballant la qüestió de l’autobús escolar el síndic de greuges municipal. Segons va explicar el mateix Joan Sala dissabte, tenia prevista una trobada amb la regidora Franquesa que s’ha ajornat al 18 de juny, però aquest dilluns insistirà per reunir-se com més aviat millor amb l’equip de govern.
