Aprendre català ha estat, com cuinar o saber tocar un instrument, algun dels reptes que s’han fixat, de ben segur, algunes persones durant aquesta quarantena. Però a causa del confinament, molts d’aquests aprenents s’han quedat sense poder practicar la llengua oral, un vessant fonamental per dominar un nou idioma. Fins a la declaració de l’estat d’alarma, plataformes com Voluntariat per la Llengua reunien, de manera presencial, estudiants i catalanoparlants perquè es poguessin ajudar entre si, tot i que amb la Covid s’han hagut de reinventar de dalt a baix.
Però no ha estat la plataforma l’única a reinventar-se, sinó també tots aquells voluntaris que hi col·laboraven. Aquest és el cas de Jesús Martín, un experimentat ja en la iniciativa que ha canviat els cafès i les xerrades pels micròfons i les pantalles. “Jo vaig entrar en aquest voluntariat quan m’ho va proposar la meva senyora, i realment m’ha aportat molt i m’ha ajudat a conèixer noves persones i cultures”, explica ell mateix, “però sempre havia pensat que era millor fer-ho cara a cara, i no m’havia plantejat mai fer-ho telemàticament”, diu. Malgrat això, quan va adquirir cert rodatge amb les videotrucades a coneguts i familiars a causa del confinament, va decidir fer el salt.
D’aquesta manera va conèixer Xavi Díaz, un apassionat de la llengua i la cultura catalana des de Jaén, amb qui suma ja un parell de sessions de xerrada distesa. “Per mi poder parlar amb gent nativa m’ajuda molt, ja que jo he après el català escoltant la ràdio i veient TV3, i on visc no conec a ningú que el parli”, explica Díaz.
Com el cas de Martín i Díaz n’hi ha d’altres, i és que la plataforma no s’ha aturat malgrat la pandèmia de la Covid-19. “Fer trobades a través d’internet ja era una possibilitat, però molta gent preferia el format presencial”, explica Gemma Baladas, dinamitzadora del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) d’Osona, “ens trobàvem que molta gent jove optava per fer-ho a distància, però ara amb la pandèmia alguns dels voluntaris presencials han fet el salt cap al format digital”, afegeix Judith Vidal, també dinamitzadora del CNL d’Osona. I és que més enllà de ser un problema logístic el fet d’organitzar les xerrades virtuals, aquest canvi també ha portat coses positives a la plataforma. “Ara estem en moments incerts, però pel que veiem sembla que el format virtual ha vingut per quedar-se i que s’ha consolidat una mica més amb la pandèmia, ja que hem pogut veure la facilitat que comporta”, explica Vidal.
Tot i aquest descobriment forçat per la situació que s’està vivint, totes dues consideren que quan es recuperi la normalitat hi tornarà a haver un repunt en el format presencial. “No tothom disposa de les facilitats per fer-ho de manera digital, i moltes persones que ho solien fer cara a cara han optat per no fer voluntariat durant aquestes dates”, apunta Baladas, “però crec que hi haurà un abans i un després que equilibrarà una mica la balança i molta gent optarà per combinar les dues modalitats, ja que també et permet conèixer gent que viu lluny”, puntualitza Vidal. I és que tot i que el format presencial moltes vegades sembla més arrelat, la tecnologia va guanyant terreny. “Jo crec que els que han provat la modalitat virtual no tornaran a la presencial, ja que et permet molta més flexibilitat”, conclou Vidal.
Sigui com sigui, dels moments dolents també es poden treure coses positives, i tant Martín com Díaz han aconseguit, durant aquest confinament, un nou amic. I tot i que els temes de què parlar són evidents, la distància també els permet experimentar, com a mínim, amb les sensacions d’estar en fases diferents. I almenys per a Martín, ha estat l’assaig perfecte per saber què se sent en estar en la fase 1 com es troba Díaz des de fa una setmana.
{{ comment.text }}