Les urgències de l’Hospital Universitari de Vic creixeran dels actuals 1.400 metres quadrats a 1.800 al llarg d’aquest 2023. El servei continuarà al mateix lloc, la planta semisoterrada de la banda del centre més propera al Seminari, però guanyarà superfície per sota el carrer que permet fer la volta a l’hospital i accedir a consultes externes. A simple cop d’ull no canviarà res: l’edifici no augmentarà en volumetria, però per sota terra haurà guanyat terreny a la muntanya i crescut en 11 boxs, de 46 a 57.
Al nou mòdul està previst ubicar-hi l’atenció pediàtrica, amb l’objectiu de crear circuits diferents i que les urgències infantils no coincideixin amb les d’adults, i una àrea on tenir pacients en observació entre 24 i 48 hores, mentre esperen proves o un ingrés a les plantes convencionals de l’hospital. Per sobre hi continuarà havent carrer, però tots aquests boxs disposaran de llum natural, ja que s’han dissenyat envidriats i amb claror gràcies a un pati anglès.
L’ampliació del servei d’urgències costarà dos milions d’euros i es portarà a terme amb diners del Servei Català de la Salut i el mateix Consorci Hospitalari de Vic. Si es compleix el calendari previst, s’allargarà vuit mesos, des de la setmana entrant fins com a mínim el setembre, i també inclourà reformes als espais actuals. Es farà nova la sala d’espera i s’habilitaran boxs individuals, sis de visita ràpida per a persones amb problemes lleus i, entre altres millores, s’ha projectat una petita àrea reservada per als pacients de salut mental, ja que la demanda d’atenció a causa d’aquestes patologies ha pujat molt.
Segons la doctora Marta Expósito, cap d’Urgències de l’Hospital Universitari de Vic, les obres obeeixen al fet que els últims anys ha canviat el perfil dels usuaris: “Cada dia portem a terme entre 100 i 120 visites. Es tracta de persones amb una complexitat més elevada que abans, i que s’hi estan més hores”. Això justifica la necessitat d’espais com més còmodes millor, igual que la de boxs individuals si es tracta de malalties amb risc de contagi. “Els pacients que deixem en observació tenen una mitjana de 85 anys. Atendre’ls en una àrea amb llum natural pot ajudar que es desorientin menys”, hi afegeix Expósito.
A més a més del seu confort i el de les famílies, la voluntat de la reforma també és facilitar la feina al personal sanitari, de manera que s’ampliarà el control assistencial central –amb més ordinadors i més privacitat– i es traslladarà la zona on es prepara la medicació per evitar que s’interrompi els professionals a mig fer. “Millorarem en seguretat i eficiència, a més a més de poder oferir una atenció especialitzada i una major confortabilitat”, destaca Visi Garcia-Mota, cap de la unitat d’infermeria d’Urgències.
Tot això, però, serà en arribar al final del camí. I és que el director de Serveis del CHV, Jaume Castellano, va insistir dilluns, durant la presentació de les obres, que venen mesos molt complicats, sobretot en la fase que es desplegarà entre aquest febrer i l’abril. El motiu, que s’haurà de picar pedra. Literalment, ja que caldrà excavar uns cinc metres respecte al paviment actual del carrer. Els treballs també implicaran entre 30 i 35 camions diaris d’alt tonatge i canvis circulatoris per a tots els vehicles excepte les ambulàncies. “El problema és com fem tot això”, reconeixia el director de Serveis del Consorci, “estem acostumats a les obres, però aquestes les hem de tirar endavant sense parar l’activitat, ens toca ser imaginatius”.
Superat el moment crític –l’excavació i adequació del nou mòdul–, es passarà a reformar l’interior de les actuals urgències, uns treballs molestos però en principi menys complexos. També es construiran uns nous lavabos i unes dutxes a sota el pati que comunica amb la cafeteria. En paral·lel amb l’actuació en els espais, s’invertirà 102.000 euros a renovar equipament, tecnologia i mobiliari. La dotació econòmica més important es destinarà a ampliar el sistema de monitors que permet seguir l’estat dels pacients des d’un únic punt de comandament.
“Serà un enrenou gros, però necessari”
Les obres es traduiran de dilluns a divendres en deu hores al dia de màquines d’alt tonatge picant, i cinc més els matins de dissabte. “Es notarà en soroll i vibracions”, admetia Castellano dilluns, “serà complicat, un enrenou. Durant aquest temps ni els pacients ni els professionals estaran com haurien d’estar, però hem d’adaptar-nos a les necessitats de futur”. Per intentar minimitzar les molèsties, hi haurà personal repartint material com taps d’orelles.
{{ comment.text }}