Vuitè del món amb postcovid

El que va aconseguir en les condicions que ho va fer va ser motiu d’admiració i reconeixement pel valor que representava. Però ell, tres dies després de la cursa, encara se sentia frustrat i amb la sensació d’haver viscut una oportunitat perduda. El calldetenenc Pau Moreno, corredor d’ultratrails i vigent subcampió d’Espanya de l’especialitat, va acabar vuitè del món a la Gomera Paradise Trail, la cursa canària que el cap de setmana passat va acollir la prova. Ho va fer com a membre de la selecció espanyola, que es va acabar proclamant campiona del món per equips. La ultratrail van ser 62,3 quilòmetres que Moreno va completar en 6h 58min 52s. El matís és que el calldetenenc, que esperava aquest moment des de feia mesos, va afrontar la cita encara convalescent de la covid, que havia passat només dues setmanes abans. Un resultat, doncs, que tot i tenir un mèrit afegit per les circumstàncies, li ha deixat un regust amarg. “Fa molta ràbia perquè, amb una mica més, m’hauria sortit un bon resultat”, explica Moreno, que era conscient que no havia arribat en condicions òptimes. Els entrenaments previs ja li havien fet veure que alguna cosa no anava bé. En un rodatge suau d’entrenament amb els companys, les sensacions van ser tan dolentes que va haver de demanar-los que afluixessin el ritme. “Els vaig dir que estàvem anant massa fort, i no era així; era jo que no els podia seguir.” La covid li havia passat factura més enllà dels problemes respiratoris. Les cames tampoc responien, fins al punt que ja a la primera baixada les va notar molt carregades i descoordinades. Moreno considera que el vuitè lloc no reflecteix el seu nivell real. “Pel temps que vaig fer no hauria d’haver quedat vuitè, sinó més avall”, apunta. Tot i reconèixer que els primers classificats tenien un nivell molt alt, creu que, en condicions normals, hauria pogut competir per ser a davant. La conclusió és que malgrat la mala cursa que considera que va fer, “vaig acabar destrossat com mai”. I no per la duresa de la prova en si mateixa. “Hi ha ultres molt més dures al Campionat d’Espanya. Potser, com a molt, a la prova canària pot afectar més la calor.” Moreno explica que quan està malalt evita competir i espera a recuperar-se del tot. En aquesta ocasió, però, el campionat era un objectiu prioritari i va decidir arriscar-se, confiant que dues setmanes serien suficients per tornar a estar a punt. No va ser així. “Un altre dia m’hauria retirat. Però aquí, després de tot el viatge i de la gent que havia vingut a veure’m, era impossible”, assegura. Malgrat la decepció, el corredor es queda amb l’experiència de formar part de la selecció espanyola, que va acabar guanyant el campionat per països. “Anar amb aquest equip de gent va ser brutal”, destaca. Ara, la prioritat és recuperar-se i assegurar-se que no queden seqüeles de covid. No descarta disputar alguna cursa abans d’acabar la temporada, al novembre, però “no em vull precipitar”, diu.

Vuitè del món amb postcovid

La destral del 13è Trail del Bisaura, per a Albert Ballús i Clàudia Sarrate

A Tota Castanya es consolida com una cursa “familiar i propera”

Nous camins al segon Espin Trail

Cap de setmana de l’Olla de Núria, la cursa de muntanya total

LA PREGUNTA

Té previst participar a la vaga general de l’11-N?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

L'origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

Els Mossos investiguen l'apunyalament del metge de Torelló com un episodi de violència de parella

“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

“La meva vida és un abans i un després de l’Ona”