“M’agrada guardar coses”, assegura el vigatà Francesc Miralpeix, en Quicu. Entre aquestes coses, destaca una impressionant col·lecció de plaques de cava. Després de més de 20 anys buscant, remenant i seleccionant, avui en pot exhibir unes 9.000 degudament classificades, a banda de les prop de 20.000 que té repetides –i que sovint li serveixen de torna per obtenir-ne de noves.
La seva col·lecció prioritza plaques de cava d’elaboradors; peces pròpies d’un tiratge que formen part de la cadena normal de producció i comercialització de les diferents bodegues. Acostuma a desestimar, en canvi, les anomenades “pirules”, xapes encarregades per particulars, restaurants o empreses, sovint al marge dels mateixos elaboradors de cava; tampoc li interessen massa aquelles que s’emeten en el marc de trobades o esdeveniments específics. Les més antigues que conserva tenen entre 60 i 70 anys de vida –n’hi ha de més velles, però sovint eren plaques llises, sense gravat–. Les de Codorníu o Freixenet són les més nombroses de la col·lecció, però ell mostra cofoi les de cellers que avui ja són història, com els mítics Noyet, Alsina Sardà, De la Serra, Lincon o Rigol.
Segons el mètode del gravat, les plaques poden ser entallades, estampades o litografiades. Les dues primeres són les més històriques. D’entre les entallades destaquen les que estan coronades amb un botó o “xinxeta”, on acostuma a figurar una lletra que identificava els “caps de colla” dels empleats de la mateixa cava, explica tot mostrant alguns dels exemplars més preuats.
Miralpeix, que fa dos anys va tancar per jubilació l’històric colmado de Cal Quicu, al barri de Santa Anna, s’ha fet un fart de sovintejar trobades o mercats de segona mà a la recerca de nous exemplars, sempre amb el catàleg de Col·leccionistes de Plaques de Catalunya (CPC) sota el braç; la seva autèntica bíblia. Amb tot, a diferència d’alguns, que hi han invertit fortunes, mai no ha perdut el cap per una nova adquisició. Miralpeix, que també conserva objectes i estris relacionats amb el món del cava, admet que el col·leccionisme de plaques de cava “ha anat una mica a menys”, si més no per als que continuen buscant “peces velles”. Un art.
