El president del Grup de Defensa del Ter (GDT), Xevi Crosas, assenyala l’administració com una de les principals responsables de la situació ambiental vinculada a la indústria porcina. Per ell la manca de límits efectius ha permès el creixement del sector sense que aquest assumeixi tots els costos ambientals i socials que genera. “L’administració és la més absent en tot plegat”, ha denunciat, durant l’entrevista al programa El 9 Matí, d’EL 9 FM.
Crosas sosté que les empreses tendeixen a reduir costos i augmentar la producció, com correspon a la seva lògica econòmica. No obstant, és responsabilitat de l’administració establir les condicions perquè aquesta activitat no perjudiqui el medi. “Si això és una indústria, se li han de posar uns límits”, ha remarcat. En aquest sentit, considera que la manca d’exigència en qüestions com el tractament de les aigües residuals o els abocaments ha contribuït a consolidar un model que, segons el GDT, té conseqüències sobre els rius, els aqüífers i la qualitat de l’aire.
El president de l’entitat també critica la resposta institucional davant els episodis de contaminació. “Quan veus l’administració desapareguda, quan hi ha un problema ambiental, un abocament en una riera i no se sap d’on ha vingut, quan nosaltres ho sabem però l’administració no ho sap, no es fa res…”, ha lamentat. Per això, explica que el GDT es planteja si hi ha vies per denunciar l’administració per permetre el desenvolupament d’activitats que, al seu parer, haurien d’estar sotmeses a un control més estricte.
Una de les idees centrals de Crosas és que cal distingir entre l’activitat pagesa i la producció ramadera integrada en grans estructures empresarials. Segons explica, en moltes explotacions els mitjans de producció depenen de grans grups que proporcionen el pinso, els serveis veterinaris i altres recursos. Mentre que el ramader assumeix principalment la feina de gestionar la granja.
“No s’ha diferenciat mai el que és pagesia i agroindústria“, ha afirmat. Aquesta distinció, segons el president del GDT, permetria acompanyar els pagesos en els canvis necessaris i, alhora, exigir a les grans empreses que assumeixin les seves responsabilitats.
En aquest sentit, defensa que les ajudes públiques s’orientin a mantenir una pagesia vinculada al territori. Capaç de produir aliments i gestionar els ecosistemes, en lloc de contribuir indirectament a l’expansió de grans estructures industrials. També considera que les infraestructures i els recursos públics no haurien de servir per facilitar indefinidament el creixement del sector. “Una manera de dir que no hi ha aigua és que no n’hi ha més. No puc créixer, no pots créixer” ha sentenciat.
El GDT defensa que cal reduir progressivament la cabana porcina. “El model és vulnerable a factors externs, com les malalties ramaderes, les fluctuacions dels preus del petroli o les crisis dels mercats internacionals, ha exposat el president de l’entitat.
El president del GDT rebutja que aquesta transformació s’hagi de plantejar com una criminalització de la pagesia. Recorda que el sector porcí ha estat una sortida econòmica per a moltes persones en un context de pèrdua de rendibilitat d’altres activitats agràries. Per això, insisteix que la reconversió ha d’anar acompanyada de mesures que facilitin altres formes de producció i distribució alimentària.
Entre les alternatives, apunta a la ramaderia extensiva, que pot contribuir a gestionar els boscos i aprofitar els recursos del territori. “Hem de planificar una diversificació,” ha expressat.
Aquestes reflexions formen part del nou cicle d’activitats impulsat pel Grup de Defensa del Ter per denunciar els efectes de la indústria porcina i obrir un debat sobre les possibles alternatives. La programació aborda qüestions com la contaminació de l’aire i dels aqüífers, el canvi climàtic, la pagesia i les plantes de biogàs.
Crosas considera que el problema no es limita a Osona ni al Lluçanès, sinó que s’estén a altres zones de Catalunya. Per això, el GDT vol coordinar-se amb altres entitats per explicar l’abast del model i promoure una reflexió compartida sobre el futur del sector.
“El canvi no es pot ajornar indefinidament” segons Crosas. A parer seu, l’administració ha d’assumir un paper actiu: establir límits a l’agroindústria, garantir el compliment de les normes ambientals i impulsar una transició que permeti reduir els impactes. Sempre sense deixar desateses les persones que avui treballen en el sector.