“Xevi Sala tenia molts números per repetir si s’hagués tornat a presentar”

S’hauria cregut ara fa un any que avui seria alcalde de Camprodon? Si m’ho haguessin dit aleshores, segurament no. Tenia ganes d’implicar-me molt en el municipi però no sé si fins al punt que ho he acabat fent. Sento una especial estimació pel meu poble i estic content d’haver arribat a la posició on em trobo. Vostè treballa com a electricista. Com ha canviat la seva vida a partir del juny? No diré que ho ha fet al 100% però sí que ha estat un canvi important. Soc una persona que quan s’implica en un projecte el porta al seu màxim exponent, deixant-hi el que calgui per aconseguir-ho. Per això estic totalment immers en aquesta tasca. El va sorprendre que Xevi Sala no es presentés a la reelecció? Em va sorprendre molt. De fet crec que si s’hagués presentat de nou tenia molts números per tornar a ser alcalde de Camprodon. Considero que és un gran gestor i hauria continuat quatre anys més, segur. A més hi tinc una molt bona relació personal. En tot cas Cèsar Ollé, alcalde de Gombrèn, diu que prefereix no aixecar catifes perquè és una pèrdua de temps. Considera que vostè n’ha aixecat alguna denunciant la situació econòmica de Camprodon? Aquesta no era la meva intenció ni de bon tros. Qui va donar-hi peu va ser l’oposició, perquè només calia que passessin de puntetes per sobre d’un comentari que vaig fer sobre el pressupost d’aquest any. Que no fos així va provocar que se’n parlés, i com que nosaltres som totalment transparents i clars, vam haver d’explicar les coses tal com són. Creu que si Esteve Pujol hagués intuït que podia tornar a ser alcalde, s’hauria tornat a presentar? Segur que no. M’hi uneix una molt bona amistat. Ell ja feia anys que anunciava que ho deixava córrer, i va actuar amb coherència. Vam estar quatre anys com a oposició amb ell com a líder i un cop acabat el mandat va deixar pas al nou equip. Abans de les eleccions advocava per una llista única en molts municipis. Pensa que això seria bo per Camprodon? Continuo pensant que la situació que viu el nostre país demana sobretot unió de totes les forces polítiques. I la millor manera de buscar el més positiu pels pobles crec que també és anant junts . El carrer València hauria de ser d’ús només per a vianants? No. El sistema que utilitzem actualment ha quedat demostrat que funciona. Els diferents equips de govern que hi ha hagut no han proposat cap modificació a l’actual model, i si bé és cert que durant els caps de setmana està bé que estigui tancat, durant la resta de dies volem facilitats de mobilitat per a la gent que hi vivim. El problema de seguretat que hi pot haver puntualment al carrer València cal solucionar-lo quan es plantegi i no pas amb mesures restrictives. Existeix un Camprodon efervescent durant l’agost i els caps de setmana i un altre molt més apagat de dilluns a dijous. Què es pot fer per conciliar aquestes dues realitats i que els camprodonins no passin d’un extrem a l’altre? Aquest és un sistema que s’ha establert en el decurs de les darreres dècades, tant per part del sector privat com del públic. És la nostra manera de treballar, vivint en un 80% del turisme. Evidentment això ens aporta moltes coses en positiu, però també algunes altres de negatives. Cal saber-ho portar d’una forma raonable, i gestionar que els camprodonins se sentin bé al municipi també entre setmana. Els problemes de convivència entre la vida nocturna i els veïns que volen descansar té una fàcil solució? La solució passa sempre pel diàleg. Entenc els veïns, però també entenc els joves. Els uns tenen dret al descans i els altres a sortir a la nit. Serà un diàleg que arribarà tard, perquè fa molts anys que n’estem parlant. Però tot i així, cal posar en context que el Camprodon d’ara i el seu oci nocturn no són els que eren fa unes dècades. Anteriorment havia tingut un ambient dues-centes vegades superior a l’actual. Entenc que amb bona voluntat trobarem una solució. Durant una època semblava que Camprodon era molt activa organitzant activitats. Ara, exceptuant la Fira de la Galeta, de nova creació, la sensació és que es fan per mantenir el que s’ha fet més que no perquè el municipi en tingui necessitat... Podria garantir que som el poble del Ripollès que realitza més activitats durant el cap de setmana. Diria que hi ha més caps de setmana amb activitats que no pas sense. En el tema de fires m’atreviria a dir que n’hi ha com a mínim una cada mes. Per tant, crec que s’està treballant per atraure més gent i de tots els públics, que no pas que ens estiguem estancant en aquest sentit. El Santuari Gaia té un ampli seguiment fins i tot a escala internacional, però també ha plantejat disjuntives que fins fa poc no s’havien produït a Camprodon, amb caçadors o ramaders. Com afrontarà el seu equip aquest encaix? No vull parlar del Santuari en clau de problema perquè em sembla que no ho són. Ells fan la seva feina dins de la societat actual. La manera d’afrontar-ho de nou és parlant-ne, posant les disjuntives que vagin sorgint sobre la taula cada vegada que hi hagi alguna incidència i afrontar-les. Amb bona voluntat per part de tothom segur que ho resoldrem. No ha tingut problemes per manifestar-se i votar en contra de la sentència del procés tot i formar part d’una llista vinculada al PSC? No. Potser a algú el pot sorprendre la meva actuació, però soc així i no penso canviar. Durant aquest mandat exposaré allò que jo cregui com a Xavier Guitart i com a equip de govern de l’Ajuntament de Camprodon, i assumiré les conseqüències que això tingui. Crec que la sentència no és justa i que és molt poc coherent que actualment hi hagi unes persones que estiguin a la presó. Això ho defensaré sempre pel meu plantejament com a home davant la forma d’entendre la vida. A Ripoll en canvi el PSC va alinear-se amb el PSOE, posant en risc la bona sintonia que hi ha hagut fins ara amb gairebé tota la resta de consistori. N’han parlat? Sí. Ja ho havíem fet abans de la sentència, i jo tenia clar el meu vot. Crec que ells van exercir amb llibertat la seva opinió, i pel que a mi respecta no hi ha cap mena de problema. En aquest sentit estic al costat dels companys de Ripoll, i els dono suport amb el que necessitin, sigui més encertat o no el que diguin, perquè aquesta en definitiva és la seva decisió. Vostè ara és també conseller comarcal del Ripollès. És conscient que alguns camprodonins preferirien que ho fos de la Garrotxa? M’ha agradat la pregunta. Jo intento ser sempre molt clar i sé que la Vall de Camprodon i els camprodonins ens sentim sovint molt propers a la Garrotxa. Això és cert, és una realitat. Però també és cert que actualment pertanyem al Ripollès. I una de les reflexions que vaig fer ja fa temps és que quan jugues una partida has de fer-ho amb totes les cartes. I considero que mentre siguem ripollesos hem d’estar al seu Consell Comarcal. Sabem que això no canviarà, com a mínim a curt termini, i que Camprodon seguirà formant part del Ripollès. Per tant, la decisió va ser entrar a formar-ne part com a conseller. Ens cal tenir representació a tot arreu on Camprodon i la Vall en pugui treure un benefici. Mentre hi siguem benvinguts nosaltres hi hem de ser, i si és el cas, com passa actualment, opinant i governant. En tot cas és una realitat que els camprodonins tenen més tendència cap a Olot que a Ripoll. Sí, és cert que molts camprodonins se senten molt més garrotxins que no pas ripollesos. Però cal defensar la Vall des d’on tenim les eines per fer-ho. Creu que la percepció que la resta del Ripollès té de Camprodon i de la Vall pot ressentir-se del fet de tenir aquest sentiment de pertinença? Des del meu punt de vista la comarca és conscient que Camprodon té una tendència cap a la Garrotxa, igual com l’ha assumit històricament que la Vall de Ribes la té amb la Cerdanya o que el Baix Ripollès la té amb Osona. Això és una realitat força normal segons el territori del qual estiguem parlant i no implica per res que tots no haguem de treballar conjuntament pel Ripollès, que és on pertanyem ara mateix. Al govern del Consell hauria preferit un equip de progrés o ja li sembla bé que acabés amb Junts per Catalunya liderant-lo? Les influències polítiques van pesar molt en el cas del Consell Comarcal del Ripollès. El més lògic hauria estat una aliança entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Però no es van entendre i a partir d’aquí es va obrir la possibilitat de formar govern a la resta de grups que teníem representació al Consell. Si em demanes què m’hauria agradat més, jo penso que quan et fiques a un lloc és per treballar i quan vaig entrar-hi va ser per fer-ho per la comarca i per la gent del Ripollès. Mentre aquest sigui l’objectiu a mi m’hi trobaran. Quan no sigui així ja en parlarem. Al Consell hi cal gent amb empenta i ganes de treballar. El meu vot va ser per Junts per Catalunya, perquè la seva proposta en el seu moment va ser més clara que la que ens va arribar d’altres formacions.

“Xevi Sala tenia molts números per repetir si s’hagués tornat a presentar”

Comencen les obres per ampliar la vorera de la travessa de Sant Pere

L’Incasòl repararà les deficiències als pisos de Manlleu on es van reallotjar veïns de Can Garcia

L’oposició de Ripoll obre converses per fer un govern de concentració

Cinc propostes culturals per a aquest cap de setmana

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols amenaça amb una qüestió de confiança si avui no li aproven el pressupost