146 anys de Can Cors de Tona

Quatre generacions de pastissers de la família Cors han regentat, durant els 146 anys de vida de l’establiment, la històrica Pastisseria Can Cors de Tona. Des de Joan Cors Estebanell, fundador del negoci, fins a Maite Cors –actual propietària i besneta del fundador–, tot passant per l’Anton i en Ramon i la Maria. En total, quatre generacions familiars al capdavant d’un negoci que les ha vist de tots colors i que ha tirat sempre endavant gràcies a la tradició i la bona feina. “Aquest premi és un reconeixement a la feina feta durant molts anys, però tinc molt clar que sense els que m’han precedit avui no seríem aquí”, afirma la Maite. Com qui creix dins d’un negoci familiar, tots els Cors han passat gran part de la seva vida darrere el taulell o a l’obrador, fet que “fa que portis el negoci al cor i que el sentis totalment teu. Quan jo encara no treia ni el cap pel taulell, amb 12 anys, ja venia a despatxar i a ajudar el meu pare i la meva tieta”, afirma la Maite. “Ja no vaig ni arribar a conèixer el meu avi, en Joan, però ja vaig viure tota la tradició familiar. Recordo que pràcticament vivíem tot l’any del que veníem a l’estiu, quan Tona era una vila molt turística”, recorda Ramon Cors. Aleshores, fa quasi un segle, Tona era molt diferent “i anar a repartir croissants i tortades amb la bicicleta pel poble era el normal als estius”, narra en Ramon, però l’essència del que ha estat sempre Can Cors no ha canviat amb el pas dels anys. “Encara avui en dia cuinem com ho feia el meu pare, avi i besavi, amb un forn de llenya que fa que tot el que cuinem tingui un altre gust”, afirma la Maite, que sempre ha defensat “una pastisseria tradicional, ja que optem per fer els productes de tota la vida i apostem per la màxima qualitat”, diu. El negoci de la pastisseria, però, és una feina “molt sacrificada, ja que per obrir a les 9 has de ser aquí molt abans a l’obrador treballant”, afirmen tots dos, però això mai ha suposat un problema pels Cors. “A mi personalment m’agrada molt que la Maite hagi seguit la tradició familiar, però alhora també em fa patir per veure com li va, ja que ho he viscut molts anys i sé quin pa hi donen en aquesta feina”, afirma en el seu pare. El passat dimecres van rebre un reconeixement de la mà de la Generalitat que els acredita com el negoci centenari que són, i aquest va ser rebut amb molta alegria i orgull. “Estem molt contents per haver rebut el reconeixement, però jo sempre dic el mateix: jo vaig recollir el guardó, però sé que si som aquí és gràcies a tots els que hi ha al darrere, tant els que encara hi són com els que ja no”, afirma la Maite. Sigui com sigui, la convicció i la tradició de la família Cors continua endavant i amb molta força, encarant el camí cap als 150 anys d’història envoltats de forns de llenya, pastissos i, sobretot, d’unes tradicionals tortades amb què s’han criat més de quatre generacions de pastissers i tot un poble que ha vist néixer, créixer i madurar un negoci com la Pastisseria Can Cors.

146 anys de Can Cors de Tona

Manlleu viu un 19è Serpent multitudinari

El Pescant la Lluna il·lumina el final de festa de Torelló

El documental d’EL 9 TV sobre els 10 anys del Seguici Infantil de la festa major de Vic

Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès 2025

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província