2 de novembre, centenari d’un suïcidi il·lustre a Sant Joan de les Abadesses

No consta que hagués tingut cap especial relació amb Sant Joan al llarg de la seva vida. Raimon Casellas i Dou va triar aquest lloc per posar fi a la seva vida, possiblement perquè era l’últim poble de la línia del tren. La tarda del 2 de novembre d’aquell any, l’autor d’’Els sots feréstecs’ i ‘Les multituds’ es va llançar sota les rodes del comboi, el mateix amb què havia arribat al poble una estona abans, a poca distància de l’estació. Com que era fosc, el maquinista no ho va veure, i fins l’endemà no va ser trobat el seu cos, completament destrossat.

Fa 15 dies, al cementiri de Sant Joan, una senzilla cerimònia va recordar la seva memòria. L’home del nínxol 234, que ha passat un segle sense ni tan sols una làpida amb el seu nom, ja descansa amb el reconeixement que mereix.

Una de les raons de l’oblit de Raimon Casellas “s’ha de buscar potser en el seu suïcidi”, explica Eusebi Puigdemunt, director de l’Institut-Escola de Sant Joan, que dissabte va pronunciar una conferència sobre la mort de Casellas. Puigdemunt va recordar que aquesta mort era considerada “vergonyant” i que fins i tot es va intentar tapar amb versions increïbles dels fets. Joaquim Folch i Torres, amic de Casellas, volia vendre la versió que Casellas havia estat atropellat pel tren.

La realitat, però, és que Raimon Casellas patia un estat depressiu, en el qual es barrejaven les tensions amb els homes forts de la Lliga a La Veu de Catalunya, els fets de la recent Setmana Tràgica, que l’havien colpit fortament, i algunes amenaces físiques que havia rebut arran d’aquests fets.

Que la decisió del suïcidi no era improvisada ho provaria que, un mes abans de llançar-se al tren, hauria adquirit un nínxol a Sant Joan. En la confusió del moment, però, la seva dona en va llogar un altre, i per aquest motiu durant llargs anys fins i tot es va desconèixer en quin nínxol exacte estava enterrat l’escriptor.
Durant aquest any, Sant Joan ha recordat Raimon Casellas amb actes diversos, i li ha dedicat un carrer al sector de la Coromina del Bac. Jordi Castellanos, professor de literatura i expert en l’obra de Casellas, va agrair al poble “l’interès que s’ha pres en aquest centenari”.