40 anys fent Jardinet

Un Divendres Sant, el de 1980, Víctor Vilanova i Maria Dolors Pi obrien El Jardinet, al carrer dels Corretgers de Vic. Una alenada d’aire fresc per a un nucli antic aleshores fosc i decadent. El local, que ha viscut tres grans etapes, totes referents, s’ha consolidat com un dels restaurants de referència a la ciutat, avui a mans de la segona generació: el cuiner Ivan Vilanova i la seva parella, Fani Plans. L’aniversari els ha enxampat amb el restaurant tancat a conseqüència de la crisi del coronavirus, però aquests dies han recordat l’efemèride amb un vídeo commemoratiu a través de les xarxes socials. “Tenim moltes ganes que passi tot això per tornar a obrir i retrobar-nos amb clients i amics”, apunta Ivan Vilanova, tot confiant que aquesta aturada forçada només sigui “una pedra en el camí” dins de la llarga trajectòria de l’establiment. “Tenim tota una història i una solera al darrere”, destaca el cuiner, conscient que és on és gràcies al llegat dels seus pares, “que als anys 80 es van mullar molt fort; la gent els deia que durarien quatre dies i mira!”. El Jardinet va néixer com un restaurant especialitzat en patés i formatges de qualitat, una moda inspirada en els petits bistrots francesos que de seguida va tenir molt bona acollida. A mitjans de la dècada dels 80, l’establiment agafaria un altre aire, més a l’estil dels cafès-teatre, convertint-se en un dels epicentres de la moguda contracultural de Vic. Hi van actuar des de Kul de Mandril fins a Rafael Subirachs o Loquillo, en uns anys en què era habitual veure-hi moltes cares conegudes del món de l’espectacle. A finals dels anys 90, amb la proliferació dels primers bars musicals a la ciutat, El Jardinet va decidir centrar-se decididament en la restauració. I en aquest últim procés de canvi va ser clau el fet que el 1999 s’incorporés a la cuina “de casa” el fill dels fundadors, Ivan Vilanova, després d’haver completat un periple formatiu per fogons de restaurants de renom com Via Veneto, Neichel, l’Àbac o El Racó de Can Fabes. Aquells primers anys, l’Ivan va treballar de bracet amb els seus pares, però quan aquests es van jubilar, l’any 2014, ja en va agafar definitivament les regnes. D’una manera o altra, però, “sempre els he tingut al costat; i això ha estat una gran sort”, els agraeix. Des del primer dia, Ivan Vilanova va procurar d’aportar un segell gastronòmic “personal” a la cuina, però partint d’unes línies mestres irrenunciables: “La qualitat, el bon servei i els productes de mercat i de proximitat”. I és que “per nosaltres és important saber d’on ve cada producte i treballar amb productors de prop, a qui coneixem”. En un sector que exigeix “molt de treball i esforç”, Vilanova troba especial compensació en la fidelitat de la clientela: “Veure que la gent respon és molt maco. És agradable que valorin la teva feina; et sents correspost”. Per això ja estan esperant amb candeletes tornar a fer bullir les olles, malgrat ser conscients que ho hauran de fer intensificant i reforçant “totes les mesures que calgui” per afrontar els reptes higiènics que implicarà el procés de desconfinament.

40 anys fent Jardinet

Invisible

Salem torna als escenaris després de dos anys i Roger Berengueras com a nou cantant

Tot a punt a Santa Eugènia per a la celebració de la festa dels Tonis, que ja té 137 anys

La primera pel·lícula en català

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

La Guàrdia Civil confirma irregularitats a les pedreres de Seva i assenyala una presumpta organització criminal

Nevades intenses en alguns punts d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

D’antic convent a flamant aparthotel

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

“Tenim una habitació plena de taps de plàstic”

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals