Del 22 al 25 d’agost Manlleu va celebrar les festes del barri de Gràcia en un any especial, el del seu 45è aniversari. A la cita no hi va faltar, com és tradició, la música de jazz clàssic amb La Palma Jazz Band. Aquest any un dels actes més especials va ser el pregó, que el va pronunciar en Florenci Ficapals, el personatge que és el símbol de les festes.
Amb motiu d’aquestes festes, l’antropòleg Francesc Ligorred en va fer un repàs històric per a EL 9 NOU amb aquest article:
Del dijous 22 al diumenge 25 d’agost se celebren al barri de Gràcia de Manlleu les quaranta-cinquenes festes, unes festes que van començar l’any 1975 amb un to de protesta democràtica per reivindicar llibertats nacionals, per criticar l’encarcarada oficialitat de la festa major manlleuenca d’aleshores i per exigir millores urbanístiques per unes avingudes i carrers amb il·luminació deficient i sense asfaltar, uns carrers bruts de pols els estius i enfangats els hiverns. Les primeres festes, celebrades l’agost del 1975 quan el franquisme agonitzava amb els darrers espeternecs del règim, van significar un abans i un després per un barri fundat arran de les tràgiques inundacions en les quals el Ter havia mostrat el seu aspecte més enfurismat amb l’aiguat del 1940. El nou barri, habitat des de fa setanta-cinc anys, fou conegut com a barri de l’Estació per la seva proximitat i vinculació veïnal amb l’estació ferroviària en una època on els trens de passatgers i de mercaderies conformaven un trànsit constant d’intercanvi de matèries (carbó, aliments, tabac) i de moviments humans.
Les festes del barri de Gràcia d’aquell llunyà 1975 van començar el diumenge 24 d’agost a les deu del matí amb un homenatge a Mn. Joaquim Blancafort, vicari del barri mort el 1971; les festes d’aquest 2019 acabaran el diumenge 25 d’agost a partir de les nou del vespre amb sardanes, castell de focs artificials i baixada de bobines. Després d’alguns anys en què les festes s’ajuntaven massa amb la festa major de Manlleu, els organitzadors han tornat a posar una distància raonable entre unes i altres. Les primeres festes de Gràcia, ai las!, van durar vuit dies, set nits i sis matinades, les d’aquest agost són de quatre dies, un llarg i intens cap de setmana, segur.
Pel que fa als anuncis d’empreses en el primer programa n’hi trobem 36, mentre que aquest any se’n registren 49 i només se’n repeteixen dos. Al centre neuràlgic del barri, la plaça de Gràcia, el 1975 hi havia una desena d’establiments (cansaladeria, queviures, peixateria, fruiteria, merceria-perfumeria, perruqueria, dos bars…); avui hi tenim el flamant Bistrot D Gràcia. A l’avinguda Diputació, el passeig més simbòlic de les anomenades “cases barates”, també hi havia negocis familiars (comestibles, merceria, perruqueria, electricitat, quiosc, queviures, contractista d’obres), mentre que el Forn Prat, pastisseria tradicional, és un testimoni persistent, situat a la cruïlla d’un passeig de l’Estació que ens permet enllaçar amb uns trens que ofereixen la doble opció de marxar cap a França o d’aparèixer a la Rambla de la capital catalana.
Amb Pere Pous, lluitador pel desenvolupament sostenible local i global, tinguérem la sort de compartir idees, treballs i satisfaccions en aquells fundacionals anys de les festes. A l’entrevista “Entre tots farem el Barri” que li fa Roger Font en el programa d’aquest 2019, en Pere explica els inicis de les festes, uns inicis reivindicatius a nivell de país i de municipi (Llibertat!, Matarem el Porc!) i explica que calia demanar permisos per a tot, per tirar coets i per organitzar recitals (Ovidi Montllor, Marina Rossell, Orquestra Plateria), inclús el pregó havia de passar censura per poder ser llegit públicament.Tot això consta en els ja groguencs documents –arxivats– de l’Ayuntamiento i del Gobierno Civil d’un franquisme agònic però latent. El pregó, amb els pregoners damunt el remolc del tractor del Mas Benet, s’esbombava a la plaça de Gràcia i als quatre límits del barri, arribant en dues ocasions a declamar-se efusivament al peu de les escales de la llavors “Plaza de España” (1939-1977) de Manlleu. Una matinada la intrèpida comitiva fou identificada per la Guàrdia Civil –amb tricorni–, havent de presentar-nos, l’endemà al matí, a declarar a la Casa Cuartel; per sort els guàrdies van comprendre aquella disbauxa juvenil; dos d’ells han viscut i viuen un plàcid retir al barri. A continuació apunto un fragment del veïnal primer pregó (ep!, de vint-i-quatre estrofes) pregonat el 30 d’agost de 1975 com a cloenda (sí!) de les primeres festes:
“Veïns, amics, escolteu: / aquest és el nostre pregó / que escampem per tot Manlleu / sent pel Barri un honor. / Som els del Barri de Gràcia / gent que ha sabut callar / però avui, aquesta desgràcia / ja ens ha fet despertar. / I així la setmana de festes / que hem cregut emocionant / ha estat una de les conquestes / que s’ha pogut fer callant. / Ja fa temps que se’n parlava / de fer coses al Barri / ara, el que ningú es pensava / era sortir fins i tot al diari.”
Tornant a les paraules d’en Pere Pous, té raó quan parla dels fonaments ideològics de les festes: com a estrenats universitaris, a Girona i Barcelona, una colla de joves havíem parlat del projecte més d’una vegada i, si no em falla la memòria, el vam concretar una tarda a la terrassa de l’emblemàtic Bar Parramon de Manlleu.
Però perquè les festes rutllessin aquells primers cincs anys, amb èxit local i comarcal, fou imprescindible l’ajuda logística –diríem pencaire– d’una sèrie de veïns d’edat madura (40-50 anys): hem de recordar, és clar, en Pepet, en Quel, l’Àngel, en Gabriel, els Ramon’s, els Josep’s i tants més –molts d’ells ja a l’altre barri–. Cal assenyalar la complicitat de les mares, dones i xicotes d’aquella època, amb la sana disbauxa de fills, marits i companys.
L’Associació de Veïns es legalitzà després i, tot seguit, es va plantejar la reurbanització del barri (Volem els carrers arreglats!), per transformar aquells foscos i enfangats carrers en uns d’il·luminats i asfaltats, mantenint l’arbratge i la fisonomia fundacional de la plaça de Gràcia i de l’avinguda Diputació. Van ser i són la majoria de veïns els que col·laboren i participen, any darrere any, fent possible la consolidació d’unes festes respectuoses amb la tradició i compromeses amb la modernitat.
En el programa de l’any 2014, quan es va celebrar l’edició quaranta de les festes gracienques, apuntava que vist des d’una perspectiva antropològica i des de la distància temporal, entre les primeres festes del 1975 i les d’aquesta segona dècada del segle XXI s’hi poden trobar coincidències sociopolítiques: aleshores quedaven setmanes pel final orgànic del règim i ara fa anys que els setembres i els octubres vivim exemplars mobilitzacions nacionals; de fet, com sempre i com tot, es tracta de la qüestió del dret a decidir. Si evoquem els eslògans d’ahir, “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”, així com d’altres que assenyalem en aquesta nota, en els nostres dies s’ha passat a crits d’una sola paraula, com “República” o “Independència”. I totes les independències, siguin veïnals o nacionals, només s’aconsegueixen en la mesura que les persones i les nacions són independents; aquelles primeres festes de Gràcia van ser tot un revulsiu de llibertat per al mateix barri, per al municipi de Manlleu i, com a pioneres, en l’àmbit comarcal.
El barri de Gràcia va iniciar, els anys setanta, un recorregut coratjós i feliç cap a la seva independència i la seva identitat veïnals; unes festes que, potser, van començar com una dèria juvenil d’esbarjo revolucionari però que ha quedat demostrat que, per la seva persistència, no sols s’han adaptat als nous temps d’un incert segle XXI, sinó que han respectat els valors inherents de les veritables tradicions. Avui, com ahir, el barri de Gràcia, amb la convivència cívica dels seus veïns, és un barri que ofereix benestar i qualitat de vida a totes les persones, en especial, als infants i a la gent gran Les quaranta-cinquenes festes de calendari que es fan, en quaranta-quatre anys temporals, demostren que el barri de Gràcia sap mantenir-se ferm en els seus ideals de llibertat, convivència, participació, compromís social, respecte veïnal, qualitat de vida, rauxa i seny. I si s’ha de mencionar un acte de les festes que exerceix de baula entre els veïns d’ahir i els d’avui, entre els més vells i els més joves, aquest és el clàssic concert de La Palma Jazz Band, en què un grup de músics de conservatori, ben conservats, engresquen l’ambient sota la diligent batuta d’Ofrius McAulet. Aquest any l’esperat concert està programat pel dissabte 24 a les 19.00h a la plaça de Gràcia; immillorable oportunitat per visitar el barri i gaudir d’un relaxat capvespre gracienc.
Com cada any, els veïns ja tenen el programa –entregat porta a porta– i seguint els actes s’organitzen els dies i les nits d’aquestes jornades d’agost d’unes festes aptes per a tothom i en les quals els veïns, des dels arcs de la Plaça fins a les portes del Casal, obren els braços a tots els ciutadans de la capital del Ter i d’una comarca, Osona, que més que mai necessita respirar nous aires, tant al seu cel com a les seves terres. No hi ha dubte que el barri de Gràcia –el de 1975 i el de 2019–, és un dels millors exemples de temps de llibertat i d’espais d’independència. La tardor i l’hivern de la nostra nació trobaran en l’escalf i l’alegria d’estiu del barri de Gràcia una abraçada de solidaritat: lliure futur, doncs, per a Catalunya, congratulations als organitzadors de les festes d’enguany i bones festes gracienques per a tots, en especial per a nosaltres, els veïns i veïnes.
{{ comment.text }}