70 anys descobrint la història

El dia 18 de juliol de l’any 1952, Francesc Rovira Luitz –un dels pioners de l’espeleologia moderna a Catalunya– entrava a la cova del Toll pel lloc conegut com la Surgència. L’aigua subterrània que s’escola per aquest lloc estava en un nivell molt baix i permetia accedir per l’antiga entrada de la cavitat natural, que havia quedat perduda. Rovira tenia la companyia de la seva mare, Sofia Luitz, en aquesta expedició un punt arriscada. Al cap d’uns 700 metres, s’arriba a la galeria sud de la cova, on van trobar una gerra de ceràmica, la primera evidència de que la cova havia tingut activitat humana. A dins de la cova, hi van deixar una carta per a futurs espeleòlegs, on especificava que s’havien begut una copa de conyac per celebrar-ho, a la salut del GES (Grup d’Exploracions Subterrànies), del qual Rovira havia estat un dels promotors. Pel que fa a la gerra, que era del neolític, la van haver de trencar per treure-la perquè no passava per l’estret túnel per on havia entrat. Al cap de 70 anys i quatre dies, aquest dissabte, la descoberta del passat prehistòric de les coves del Toll i les Teixoneres es commemorava aquest dissabte en el mateix lloc per on Rovira Luitz i la seva mare van penetrar a la cova, la Surgència. Aquell havia estat el punt de partida que va despertar la curiositat dels moianesos. Entre ells, el grup dels anomenats pioners, que va fer “una tasca ingent”, en paraules de Marta Fàbrega, directora del Museu de Moià i les Coves del Toll. Ells van aconseguir trobar l’entrada sud de la cova, la que s’utilitza avui. El suport econòmic de Sebastià Oller, estiuejant a Moià, va ajudar-los en els seus primers treballs d’aficionats a l’arqueologia, que continuarien amb campanyes els anys 70 i 80, fins que una inundació va suposar un trencament de l’activitat. L’any 1999, la finca de les coves del Toll i les Teixoneres va ser adquirida per l’Ajuntament i va començar l’etapa moderna del jaciment. Aquella gerra neolítica seria només la punta de l’iceberg, un testimoni dels últims ocupants de les coves, que les successives campanyes anirien revelant que havien estat habitades des de fa 250.000 anys, en bona part del temps per homes de Neandertal, que havien conviscut amb una rica fauna. Bona part de les troballes s’han fet en les excavacions que l’IPHES (Institut de Paelontologia Humana i Evolució Social) ha anat fent al jaciment des de l’any 2002. L’arqueòleg, que aquests dies dirigeix l’habitual campanya d’estiu que s’allargarà fins al dia 29 d’aquest mes, explicava que la Guerra Civil va suposar “un tall” en les activitats arqueològiques del país i que els pioners de Moià “no havien tingut l’experiència anterior”. Per això els va dedicar un homenatge, “a tots els gegants que han estat aquí abans que nosaltres”. Els treballs dels arqueòlegs de l’IPHES han acabat demostrant que les coves del Toll i les Teixoneres són un dels jaciments més rics del Quaternari a Catalunya, que va servir de refugi a animals (les restes de fauna són importantíssimes) com a humans. La troballa de la dent d’un infant d’aquesta espècie i dues restes d’adults, datades fa 50.000 anys, va ser la culminació dels esforços. Tot plegat ha convertit les coves i el parc prehistòric i de natura del seu entorn en un emblema del Moianès. Els darrers anys, hi han passat més de mig milió de visitants, segons la directora del museu. “I generem activitat econòmica a la comarca... no som al final, tot just estem començant”, va afirmar Fàbrega. L’acte va implicar els moianesos, com la colla de geganters que van portar en Toll, la Teixonera i en Trapella, els primers gegants prehistòrics del país, el Cercle Artístic del Moianès –que va obsequiar amb reproduccions d’escuts històrics de Moià els homenatjats– i el jove pianista Gerard Romeu, que va estrenar una cançó de composició pròpia dedicada a Enric Oliveras. Entre els assistents, una néta de Francesc Rovira, que va recordar la figura del seu avi, el descobridor del jaciment. El va qualificar com un home “intrèpid”: hi va entrar per un forat de menys de dos pams.

70 anys descobrint la història

La guia d’activitats per al cap de setmana

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Prats en essència

De Sant Patllari a Sant Joan

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic