75 anys d’escoltisme a Torelló

“Sempre he estat enamorat de l’escoltisme, quan en parlo encara m’emociono”, deia Xavier Colomer. Era el 1947 quan el mossèn de la Farga de Bebié, Josep Rovira Tenas, va anar a la botiga de la mare de Colomer: “Va demanar si em deixaria venir d’excursió, i la mare, com que portava sotana, li va dir que sí.” I ell, que tenia 11 anys, s’incorporava al primer grup de joves del llavors anomenat Agrupament Escolta Verge de Rocaprevera. La llavor de l’escoltisme a Torelló es va plantar ja fa 75 anys i Colomer ho recordava aquest diumenge al migdia en un dinar popular que culminava un cap de setmana de celebració que ha reunit desenes de persones de diferents generacions que han passat per l’agrupament torellonenc, el més antic d’Osona i de tot el territori del bisbat de Vic. Durant aquest temps l’entitat ha tingut alts i baixos. Colomer explicava que van traslladar el mossèn fundador i que van passar un període en què “vam quedar 10 o 12 i vam anar fent la viu-viu, excursions pel nostre compte” fins que s’hi va incorporar Eduard Ferrer, de Borgonyà. Havia passat algun any i Ferrer es va encarregar de les excursions i Colomer va fer de cap d’agrupament, una feina més de gestió perquè llavors ja treballava a la botiga i li era difícil fer sortides. Va ser en aquesta època en què van decidir canviar el nom per dir-se Comte Jofre i també canviar el color del fulard: primer era blau amb una ratlla blanca i adoptaven el que ha perdurat fins ara, negre amb la vora groga. Fins al 1958, només els nois tenien l’oportunitat de formar part de l’escoltisme. Va ser llavors quan Marta Mercader va crear un grup de guies que adoptaven el nom de Verge de Rocaprevera i el fulard blau amb la vora clara. Carme Arumí explicava aquest diumenge que va ser de les primeres. “Vam estar un temps formant-nos i quan vaig fer la promesa vaig passar a l’equip de nois, perquè les noies portàvem els llobatons”, els més petits. Al seu costat Imma Prims explicava que s’hi va afegir cap a l’any 1963, i que després de la promesa va passar a fer de cap, llavors anomenades “majorales”, a l’agrupament de noies. D’aquella primera època les dues dones recordaven la compra de la casa de Llombregueres, a la Vola, per 30.000 pessetes. “Vam fer una reunió de pares per comprar-ho perquè pogués quedar de l’agrupament” i cada família hi va posar 500 pessetes i “hi entrava la casa, un camp i la font” que van arreglar i que s’ha anant mantenint fins a dia d’avui. La llavor dels dos agrupaments, que van néixer en plena dictadura franquista, va anar creixent en paral·lel i nois i noies es trobaven en algunes activitats conjuntes com una sortida a les Gambires a final de curs. Sempre separats fins a finals de la dictadura, quan es van fusionar i van sumar els dos noms. La manera de fer també ha canviat i ha evolucionat. Arumí i Prims explicaven algunes excursions, sempre “a prop d’alguna casa de pagès perquè no teníem ni mòbils ni res, només un intendent amb cotxe que anava a comprar”. Una tecnologia que com recordaven generacions posteriors tampoc feien servir. Per exemple, Bet Font, Gerard Ballana i Toni Cubí explicaven com pel cinquantenari, als 90, van gestionar l’anomenat projecte F, un intercanvi amb dos agrupaments austríacs a través de cartes. Una manera de fer que queda lluny de les generacions actuals, que aquest dissabte gestionaven un joc de nit pels carrers i places del centre de Torelló a través de les noves tecnologies. Anècdotes, vivències i emocions que van recordar al llarg del cap de setmana les desenes de persones que van passar per les diferents activitats que van culminar diumenge al migdia amb un dinar popular amb unes 230 persones, amb pastís inclòs. Les espelmes les van bufar els representants de la primera època i els nens i nenes més petits de l’agrupament. Dues generacions a les quals els separen 75 anys però que tenen una cosa en comú, l’escoltisme que ha marcat la vida a uns i que probablement marcarà la dels altres. Per Arumí, “en aquella època l’escoltisme ens ho va donar tot, no hi havia res més, “ens van donar valors, una manera de sortir, d’aprendre a espavilar-te sol”. Prims afegia que “ens va ajudar a promocionar-nos com a persones, a fer-ho tot sempre tant com puc com havíem dit amb la promesa” seguint el lema de Robert Baden-Powell, el fundador de l’escoltisme –un moviment de caire mundial que va néixer el 1907–. En plena dictadura “l’escoltisme ens va introduir molt en la cultura catalana, ens va obrir les portes en aquest món de cantants, de música, de llibertats”, afegien. Colomer deia que parlar del que ell va veure néixer ara fa 75 anys l’emocionava. Els seus fills i nets, alguns dels quals també hi eren diumenge, també van beure de l’escoltisme. Amb els anys ha vist com tot plegat evolucionava, “també ens hem hagut d’adaptar”, apuntava, però en ressaltava “la formació que et dona de servei als altres” per treballar per fer un món millor, com deia Baden-Powell. I emocionat, afirmava que “un veritable escolta ho és per tota la vida”, i ell mateix n’és la prova.

75 anys d’escoltisme a Torelló

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès