“A la perifèria es poden fer coses tan interessants com a Barcelona”

Payas, nascuda el 1958 a Manresa, va fer carrera com a restauradora a Barcelona. Ara ha tornat al Moianès, on havia estiuejat de petita i on ha desenvolupat el seu centre de creació artística. D’on li ve la motivació per dedicar-se a les arts visuals i plàstiques? Crec que és una cosa innata. A la meva família no hi ha ningú que estigués interessat en l’art més enllà de l’afició per les antiguitats. Nascuda a Manresa, com va anar a parar a Collsuspina? Estiuejàvem a Moià. I, tot i que vaig estar molts anys sense venir, de gran vaig adquirir una casa a Collsuspina. Ha treballat durant molts anys com a restauradora. Quan i per què es va decidir a fer producció pròpia? Tenia claríssim que volia ser artista i per això vaig fer Belles Arts. Durant la carrera vaig tenir un problema de salut que es va allargar i em vaig haver de desconnectar de moltes coses. A més, amb 20 anys vaig tenir una filla i com que no tenia gaires diners vaig decidir començar a treballar amb un restaurador privat. Això em va donar molta experiència i després van obrir el primer centre de restauració de Catalunya i em van agafar. Al cap d’un temps, amb una amiga vam impulsar una empresa de restauració i ens vam implicar totalment amb la ciutat i el seu patrimoni. Van ser 20 anys molt actius. Arran d’una gran crisi personal que vaig tenir quan tenia 50 anys vaig deixar aquesta feina i em vaig dedicar a la docència fins al 2014. Em vaig adonar que tenia moltes ganes de fer alguna cosa personal. També vaig tenir l’oportunitat d’anar a una residència artística a Berlín fins al 2016. Què extreu dels anys de restauradora per a la Generalitat o el MNAC? Treballàvem en projectes molt grans. Per exemple, vam estar a l’església de la Vall de Boí, durant uns cinc mesos. Penso que aquesta experiència em va donar una metodologia de treball i la coneixença de les diferents fases de treball. La gent pot tenir la sensació que fer art és tenir una idea i fer-la, i hi ha molta més feina i hores de treball. Quin és l’eix del seu procés d’investigació de l’obra personal? Cadascú veu el món d’una determinada manera i té uns temes predeterminats, que no són del tot conscients i estan lligats a les preocupacions, interessos o obsessions. En el meu cas són, per exemple, els animals, el menjar, el patiment, la mort, etc. I en un nivell més conscient hi ha altres qüestions que estan a l’ordre del dia, com els debats sobre l’ecologia o la relació amb l’entorn. Alhora m’interessa molt experimentar sobre com estan involucrades les imatges en la construcció dels relats socials. Al Moianès creu que s’aposta per la producció artística? Què manca? Ara s’estan movent moltes coses i crec que la pandèmia està reforçant la qüestió local. Ens estem adonant que a la perifèria es poden fer coses tan interessants com a Barcelona. Alhora penso, però, que falta educació sobre l’art contemporani, per desestigmatitzar-lo, i que els artistes haurien de fer coses que interessin a la gent i cobreixin les seves necessitats. Les seves últimes exposicions han sigut “Cos Geològic” a la Casa de Cultura de l’Estany i “Planeta Terra” a Collsuspina. En què consistien? L’exposició de “Planeta Terra” és de les primeres que s’han fet mai aquí d’art contemporani. Totes dues tenen força relació i es basen en un tema que fa temps que treballo: el paisatge i en quins termes s’explica. El leitmotiv és el paisatge de la depressió central i quines formacions geològiques s’hi fan. Recullo la història de la zona i faig representacions alternatives. Actualment, quin projecte està desenvolupant? Segueixo amb la idea de trobar nous models per representar la naturalesa, el paisatge on visc, que estiguin connectats amb la meva pròpia experiència. En aquest sentit, estic preparant una nova exposició, una reinterpretació d’un monument del segle XII: el sepulcre de Lope Ximénez de Urrea a l’Aragó.

“A la perifèria es poden fer coses tan interessants com a Barcelona”

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Entre la fàbrica i la distopia

Subirachs i Tordera, de mèrit

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme