A l’escenari amb Pau Donés

Molt seriós i professional quan treballava, molt proper en l’aspecte persona. Així coincideixen a definir Pau Donés aquells que l’havien conegut, i així el recorden els dos músics osonencs amb els quals havia compartit gira, el baixista Jordi Gas, de Vic, i la violoncel·lista Marta Roma, de Manlleu. El primer es va incorporar a Jarabe de Palo l’any 2001, en la gira de presentació del disc De vuelta y vuelta, en el moment de l’apogeu de la banda, i la segona ho va fer en la de 50 palos, el treball amb què l’any 2017 es va resumir la trajectòria de la formació. Per a tots dos, participar d’aquestes experiències i conèixer Pau Donés ha estat inoblidable. Venint dels èxits de La flaca (1996) i Depende (1998), entrar a Jarabe de Palo era pujar al cavall guanyador. Jordi Gas recorda que la proposta li va arribar a través del teclista que llavors tocava amb Jarabe de Palo, Toni Saigi, Xupi, un dels grans músics tot terreny de l’escena catalana. “Em va trucar ell, i em vaig integrar als assajos, per presentar el disc a la sala La Paloma”, recorda. Jordi Gas tenia un altre conegut a la banda, el guitarrista Jordi Mena, amb qui havien coincidit a Sau. El seu cas encara havia estat més espectacular: “Estàvem de gira amb Sau per Alemanya, i van trucar a en Jordi Mena per anar a Nova York, perquè s’havia de començar a gravar el vídeo de La flaca… va haver d’agafar l’avió i marxar”. Aquell disc havia costat d’arrencar, però quan la famosa cançó va fer de banda sonora d’un anunci de tabac, el fenomen Jarabe de Palo es va disparar a nivells estratosfèrics. “Era com si anessis amb els Stones”, diu Gas, que ja havia viscut moments de glòria amb Sau, però només de lluny comparables amb les passions que despertaven Pau Donés i els seus. Van fer gira espanyola, però també als Estats Units, Sud-amèrica i diversos països europeus com Itàlia, on Jarabe de Palo també triomfava. “Vam viure experiències molt xules”. De Pau Donés, el va impactar en el primer moment el rigor extrem que imposava en la feina. “Era un tio molt proper, però a l’hora de treballar era acuradíssim, i no li agradaven les improvisacions: un cop s’havia quedat d’una manera, tots els directes havien de ser iguals, no es movia ni un acord”. El directe estava estrictament establert. “Amb en Pau vaig aprendre aquesta professionalitat”, explica. Tot i això, confessa que ell és un músic més “de pell”, i li agrada poder sortir del guió. Quan va acabar la gira, Jordi Gas va baixar del tren: “Tenies la sensació que tot era molt semblant, i em vaig esgotar una mica… i al final, penso que el millor també és tocar a casa”, diu el baixista. Això sí, reconeix que entrar a Jarabe de Palo va anar “econòmicament molt bé”. Quan a Pau Donés se li posava una idea al cap, no parava fins que la podia fer realitat. I alguna cosa semblant li devia passar amb Marta Roma. Era l’any 2016, i la violoncel·lista es movia entre Catalunya i els Estats Units, perquè cursava un màster al prestigiós Berklee College de Boston. “Estava a l’aeroport, em truquen i sento ‘Hola, soc en Pau Donés!”. Li proposaven de participar en la gravació de 50 palos, i ella va haver de dir que no, amb tot el disgust. “Jo començava el màster i no podíem quadrar les dates de cap manera, a més m’havien becat i no hi podia renunciar”, explica. Però hi hauria una segona oportunitat, l’abril de 2018, quan la van tornar a perseguir perquè entrés en la gira que Jarabe de Palo havia de fer a Mèxic. Va tenir temps de tornar a Catalunya per un dia, canviar la maleta i el vestuari (“estil rock, em van dir”) i agafar un altre avió que la portaria a una de les gires més intenses de la seva carrera: 13 concerts en 15 dies. “No havia pogut assajar res, i al primer concert tenien les 17.000 entrades venudes”, recorda. En la manera de treballar de Pau Donés no hi havia partitures. Amb àudios i vídeos, Roma s’havia preparat. Havia de tocar el violoncel i fer cors, però el líder de Jarabe de Palo sabia que també tocava la trompeta i li va demanar que ho fes. “En la primera actuació, li vaig dir que millor que no, que ho deixéssim per a la següent”. Va ser a Colima, en un festival internacional, amb 15.000 persones al recinte, “i va anar prou bé, li vaig dir a en Pau que podia sonar com aquell dia o pitjor, però ell estava molt content de com havia quedat”. Venint d’un àmbit diferent, fer un tour amb un grup com Jarabe de Palo era entrar en un altre món: “Ens havien d’escortar, pels carrers, i si em veien amb l’estoig del violoncel i m’associaven amb Jarabe de Palo, fins i tot a mi em perseguien”. Marta Roma tornaria a tocar encara amb Jarabe de Palo en directe: seria als dos concerts Jarabe Contra el Cáncer a Barcelona, el desembre passat. Hi eren tots els músics que havien tocat amb la banda, “una celebració i un comiat”. Pau Donés no estava bé, “però no es queixava mai, havia decidit conviure amb el càncer i que aquest no fos un obstacle, sinó una motivació”. Ja llavors el va notar molt cansat, però tirava de la seva energia i parlava de projectes: gravació de disc al març i gira a l’estiu. El primer va poder ser, i Marta Roma hi va participar: el seu violoncel sona en dos temes del treball pòstum de Pau Donés, Tragas o escupes. Els va gravar just abans del confinament, “i en Pau va venir a l’estudi… assaboria cada nota i cada moment, jo em sento molt agraïda d’haver-lo conegut”.

A l’escenari amb Pau Donés

Relleu a la Coral Canigó

Quinze anys d’uns Pastorets de ciutat

Decoració de Nadal feta amb materials reciclats

Sant Pere de Torelló inaugura l’exposició de pessebres

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029