“A matar els forasters!”

“A matar forasters!” Aquest era el crit d’alguns dels treballadors de la fàbrica de Malars el 13 de juliol de l’any 1853. Aquell dia es va produir un fet insòlit: una baralla multitudinària on fins i tot van sortir ganivets, va córrer la sang i va haver d’intervenir l’autoritat. No va faltar de res, incloses detencions, judici i presó per a obrers que havien participat en el tumult. Qui eren els forasters i per què va haver-hi aquell esclat de violència en una de les primeres fàbriques de la conca del Ter? Les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop s’han encarregat de posar llum a la foscor investigant aquest episodi. El seu treball ha quedat recollit al llibre digital Els fets de Malars de 1853, que ha publicat el Museu del Ter de Manlleu, on divendres passat es va presentar. Si han pogut conèixer amb detall què va passar aquell dia d’estiu a Malars, al terme actual de Gurb, és perquè tot va quedar reflectit en les actes del judici. Una carpeta de pomposes lletres amb l’encapçalament Causa criminal es conserva avui a l’Arxiu Episcopal de Vic. És la primera vegada que s’ha llegit i se n’han tret conclusions: “Però el llibre no és la transcripció d’un procés judicial”, diu Llop. Un fet que podria ser gairebé anecdòtic “obre una finestra” al món de les fàbriques del Ter. “Coses tan interessants com l’organització del treball, la vida quotidiana a la colònia i la presència i absència de dones”, explica Sadurní. Els fets es desencadenen a mitja tarda, quan dos treballadors tenen un primer enfrontament. Es coneixen com el fill del coix de Roda i en Josep d’Avià. Aquest últim havia vingut de Berga, com altres treballadors de la colònia. A les 8 del vespre, quan plega el torn de tarda, els berguedans es troben amb un grup de treballadors, sobretot de Roda de Ter, que els amenacen. Els rodencs són majoria a Malars perquè, encara que la fàbrica sigui en terme de Gurb, el camí a peu des de Roda és curt. Aquí s’hauria sentit el crit que dona títol al llibre. Comença una baralla amb cops de roc i de garrot. Hi ha testimonis que diuen que hi participen fins a seixanta persones, i que a l’altra banda de la passera del riu Gurri que porta fins a la fàbrica, els rodencs són animats per les dones i els nens. Hi ha cinc ferits de Roda que han de ser evacuats. L’endemà, la venjança: els rodencs van a buscar els berguedans. Un d’aquests relata al judici que es troba un altre treballador al davant que treu una navalla i diu: “Alto aquí, que avui haveu de morir!” Els perseguits es refugien a la casa del fuster fins que no arriben les autoritats, amb l’alcalde de Roda i després el jutge de Vic. La instrucció documenta que es troben abundoses restes de sang a la passera. Un dels treballadors ferits el dia abans està tan greu que li han donat l’extremunció, tot i que al final acabarà salvant la vida. Els fets acaben amb detinguts, quatre dels rodencs i tres dels forasters. En el judici, que es fa a Vic, queda clara “la tensió que hi havia entre els dos col·lectius”, tot i que uns i altres diuen que no recorden el motiu de la baralla. En qualsevol cas, els que en surten més malparats són els de casa: l’Esteve Molins Carder, en Ramon Fontserè Aleix, l’Esteve Soler de ca l’Avi i en Bruno Vidal són condemnats a quatre anys de presó, tot i que se sap que hi van presentar recurs. No consta si el van guanyar, però tot indica que van obtenir la llibertat abans de complir tota la condemna i que l’any següent ja podien haver estat fora. El judici dels Fets de Malars és la fotografia d’un moment i d’un lloc molt concrets, però les dues historiadores en treuen indicis del que podia ser el context social i econòmic. “És una època de canvi, de transformació”, diu Sadurní. I de crisi també, després de la segona guerra carlina. Hi ha una migració interna des del Bages i, sobretot, del Berguedà “i podria haver-hi resistència per part dels obrers de Roda”. Caldria saber, també, si els forasters treballaven fora de preu, amb jornals més baixos. En tot cas, sembla evident “que la vida és tan intensa aquí com podia ser al Llobregat o a Barcelona”. I també que “la indústria de la conca del Ter guarda encara molts secrets”.

“A matar els forasters!”

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Entre la fàbrica i la distopia

Subirachs i Tordera, de mèrit

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme