La història del cinema de muntanya diu que la producció més premiada del gènere a tot el món és Everest, Sea to Summit, de l’australià Michael Dillon. Hi narrava l’experiència impressionant que havia dut a terme tres anys abans l’alpinista Tim Macartney-Snape, pujant a l’Everest des de la cota zero, és a dir, des del mateix nivell del mar fins al cim del món. Va ser una gran superproducció, que mostrava les possibilitats del cinema de muntanya més enllà del pur i simple document d’una gesta esportiva. I va recollir premis arreu del món, entre ells la Flor de Neu d’Or del Festival de Cinema de Muntanya d’aquell any. A Torelló ja feia més de deu anys que l’organitzaven. Joan Salarich, en va parlar divendres a EL 9 TV.
Aquest dijous, es va tornar a projectar Everest, Sea to Summit en una preinauguració especial de la 40a edició del certamen, convertit en una referència per a aficionats al cinema i a la muntanya. O a les dues coses. No hi ha pel·lícula que hagi estat significativa i que no hagi passat per la pantalla del Cirvianum. “L’any que es va passar Everest, Sea to Summit era la primera edició del festival que hi fèiem, després de les obres de reforma i abans de la inauguració”, recorda Joan Salarich. Ell també té un rècord: el d’haver estat director des del primer dia fins a l’actualitat.
Després de l’arrencada amb aire de nostàlgia, comença una programació normal, amb 41 films a competició procedents de 13 països que es veuran a les pantalles del Cirvianum i del Casal. És el resultat de la selecció prèvia que s’ha fet entre els 118 que es van presentar, de 32 nacionalitats. El festival no és aliè al que passa al seu entorn, i menys quan aquest és tot el món. I aquest any s’ha notat un descens de producció per l’aturada de la pandèmia. Tot i que aquesta ja estigui de baixa, “una pel·lícula no es munta el mateix any que es filma”. L’any 2020, la pandèmia va agafar molts rodatges a mig fer, l’any 2021 encara era problemàtic moure’s per mig món, i per això els efectes de la pandèmia han tingut una traducció en aquest 2022”, diu Salarich. Tot i això, hi ha participacions destacades.
Com la de l’eslovè Pavol Barabáš, el director amb més premis en el palmarès de Torelló, que hi presenta Dhaulagiri is my Everest, relat d’un doble ascens sense oxigen de suport al Lhotse Shar i a l’Everest, amb un desenllaç tràgic. O el nord-americà Sean O’Connor amb Kumari: a Father’s Dream, una commovedora història ambientada al Nepal amb la promesa d’un pare al seu fill moribund de construir un hospital al seu poble. La signa com a productor Jason Reid, figura mundial en l’àmbit del cinema documental, premiat també fa deu anys amb la Flor de Neu d’Or. Totes dues són un bon exemple del que ha estat l’evolució del festival:de documentar gestes esportives a explicar històries humanes, moltes d’elles relacionades amb el que Salarich defineix sovint com “la cultura de muntanya”.
Es parla dels que pugen cims o exploren territoris, però es parla també de les històries humanes que porten a la motxilla i dels pobles que habiten tots aquests llocs i les seves maneres de viure. Aquest any, la mirada es centra a Mongòlia, on el canv climàtic està acabat amb formes de vida tradicionals.La inauguració del festival aquest divendres a les 9 del vespre, serà precisament amb l’espectacle Mongòlia, el país del cel blau.
Primera sessió i mostra fotogràfica al ‘foyer’ del teatre
La sessió inaugural d’aquest dijous va anar acompanyada de l’obertura de l’exposició “Pastoralisme nòmada a Mongòlia”, al foyer del Cirvianum. Les fotografies del país convidat del festival són de l’etnoarqueòloga canària Natalia Egüez, i van servir per documentar el seu estudi sobre la vida dels pastors nòmades d’aquell immens país asiàtic. Al mateix foyer hi ha la 26a edició de l’Espai Editorial, on es mostren les novetats en llibres de muntanya. També aquest dijous va començar a funcionar el Camp Base, la carpa de la plaça Nova on es podrà menjar abans de cada projecció.
Torelló Mountain Wines
Si una activitat paral·lela al festival ha tingut èxit els últims anys, aquesta és el Torelló Mountain Wines. La quarta mostra de vins de muntanya creix i enguany ja seran 22 els cellers que hi participaran. Tots ells tenen en comú que la seva producció és en alçada o bé en llocs d’orografia difícil. Entre els productors que seran a Torelló hi ha predomini de catalans, però també d’altres llocs com Barranco Oscuro, que té la plantació a Sierra Nevada, a 1.300 metres d’alçada. La mostra inclou dues sessions de tast al Cirvianum amb el sommelier Ferran Vila i la periodista especialitzada en enologia Ruty Troyano, a 2/4 de 12 del migdia i a les 4 de la tarda. A la foto, els promotors de la iniciativa amb el cartell, a la plaça Nova. Torelló
{{ comment.text }}