Adeu a Ca la Pagesa

A principis dels anys 60, Carles Dot i Mercè Gasch, del mas Montorro de Sant Boi de Lluçanès, van comprar un terreny al sector de ponent de Vic amb l’objectiu de construir-s’hi, ells mateixos, la casa, l’hortet i unes corts per al bestiar. Ell va continuar fent de pagès, mentre que ella es va fer càrrec del bar i la botiga de queviures que de seguida hi van muntar. Poc podien imaginar, llavors, que estaven posant les bases d’un bar i restaurant, Ca la Pagesa, que es faria popular a Vic i comarca, i que ha implicat quatre generacions de la família, sempre amb una dona al capdavant. Més de mig segle després, Ca la Pagesa ha abaixat la persiana i el local està en traspàs. La primera consolidació del negoci arribaria amb la segona generació: Llucià Dot i Núria Jutglà. De fet, Dot va continuar treballant al camp, menant les terres del sector del Nadal –i convertint-se en un dels primers pagesos a recuperar varietats agrícoles de la Plana–. Va ser Jutglà, altre cop una dona, qui va agafar les regnes del restaurant, que de mica en mica es va anar convertint en punt de trobada de treballadors i pagesos, delerosos de poder degustar un bon plat de carn de la perola, capipota o mongetes amb cansalada. Durant uns anys, Jutglà també comptaria amb el suport del seu cunyat, Carles Dot. A mitjans dels 80, quan un dels fills del matrimoni, Jordi Jutglà, es va casar amb Maria Jiménez, aquesta també es va incorporar a la cuina, al costat de la seva sogra. Mentrestant, la casa s’anava remodelant per convertir-se en habitatge de les diferents generacions de la família. Ho feia al mateix ritme que la ciutat consolidava el creixement a ponent, amb la mateixa urbanització del carrer del Bisbe Font Andreu. Tot plegat, és clar, amb els fogons de Ca la Pagesa sempre encesos. De dia, s’hi entaulaven treballadors, comerciants o pagesos del sector, mentre que molts sopars s’omplien de jovent, sovint vinculats al món universitari. En morir la seva sogra, l’any 2012, Jiménez va passar a comandar l’establiment, sempre fidel a una cuina “casolana i tradicional”, amb plats que esdevindrien marca de la casa com les galtes al forn, els galets farcits o l’escudella bruta. “Bo i ràpid; quantitat i qualitat”, resumeix Jiménez, que també va aportar a la carta un toc dels seus orígens, com les llenties guisades a l’andalusa. Ben aviat li va tocar de donar un cop de mà a la seva filla, l’Ariadna –que paral·lelament desplegaria una brillant trajectòria esportiva com a patinadora–, i puntualment al seu germà, Jordi, representants de la quarta generació de la nissaga. Els últims anys, a més, es va posar darrere la barra el seu marit, Jordi Jutglà, que havia treballat tota la vida a Can Colomer Muntmany. En morir el pare, fa un parell d’anys, la mare i la filla es van quedar pràcticament soles al capdavant del local. Amb l’aturada pel coronavirus, l’absència del pare se’ls aniria fent més present, més feixuga. Massa records. “Vam veure clar que necessitàvem un gir a les nostres vides”. I van prendre la decisió: tancar Ca la Pagesa. Tant la mare com els dos fills han encetat nous camins professionals i ara han posat el local en traspàs. “Si algú el vol agafar només ha d’apujar la persiana; està tot tal qual i en regla”, diuen. Ho fan amb un punt nostàlgia, conscients que Ca la Pagesa, com a tal, tanca un llarg capítol de la història familiar. “Aquí hi tenim les nostres arrels”, conclouen.

Adeu a Ca la Pagesa

Can Fortuny, de Centelles a Vic

El Ball del Pi entona les arrels

La guia d’activitats per al cap de setmana

Rellançar el Vicpuntzero

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"

Començar el dia al Taga