Adeu a Ca la Pagesa

A principis dels anys 60, Carles Dot i Mercè Gasch, del mas Montorro de Sant Boi de Lluçanès, van comprar un terreny al sector de ponent de Vic amb l’objectiu de construir-s’hi, ells mateixos, la casa, l’hortet i unes corts per al bestiar. Ell va continuar fent de pagès, mentre que ella es va fer càrrec del bar i la botiga de queviures que de seguida hi van muntar. Poc podien imaginar, llavors, que estaven posant les bases d’un bar i restaurant, Ca la Pagesa, que es faria popular a Vic i comarca, i que ha implicat quatre generacions de la família, sempre amb una dona al capdavant. Més de mig segle després, Ca la Pagesa ha abaixat la persiana i el local està en traspàs. La primera consolidació del negoci arribaria amb la segona generació: Llucià Dot i Núria Jutglà. De fet, Dot va continuar treballant al camp, menant les terres del sector del Nadal –i convertint-se en un dels primers pagesos a recuperar varietats agrícoles de la Plana–. Va ser Jutglà, altre cop una dona, qui va agafar les regnes del restaurant, que de mica en mica es va anar convertint en punt de trobada de treballadors i pagesos, delerosos de poder degustar un bon plat de carn de la perola, capipota o mongetes amb cansalada. Durant uns anys, Jutglà també comptaria amb el suport del seu cunyat, Carles Dot. A mitjans dels 80, quan un dels fills del matrimoni, Jordi Jutglà, es va casar amb Maria Jiménez, aquesta també es va incorporar a la cuina, al costat de la seva sogra. Mentrestant, la casa s’anava remodelant per convertir-se en habitatge de les diferents generacions de la família. Ho feia al mateix ritme que la ciutat consolidava el creixement a ponent, amb la mateixa urbanització del carrer del Bisbe Font Andreu. Tot plegat, és clar, amb els fogons de Ca la Pagesa sempre encesos. De dia, s’hi entaulaven treballadors, comerciants o pagesos del sector, mentre que molts sopars s’omplien de jovent, sovint vinculats al món universitari. En morir la seva sogra, l’any 2012, Jiménez va passar a comandar l’establiment, sempre fidel a una cuina “casolana i tradicional”, amb plats que esdevindrien marca de la casa com les galtes al forn, els galets farcits o l’escudella bruta. “Bo i ràpid; quantitat i qualitat”, resumeix Jiménez, que també va aportar a la carta un toc dels seus orígens, com les llenties guisades a l’andalusa. Ben aviat li va tocar de donar un cop de mà a la seva filla, l’Ariadna –que paral·lelament desplegaria una brillant trajectòria esportiva com a patinadora–, i puntualment al seu germà, Jordi, representants de la quarta generació de la nissaga. Els últims anys, a més, es va posar darrere la barra el seu marit, Jordi Jutglà, que havia treballat tota la vida a Can Colomer Muntmany. En morir el pare, fa un parell d’anys, la mare i la filla es van quedar pràcticament soles al capdavant del local. Amb l’aturada pel coronavirus, l’absència del pare se’ls aniria fent més present, més feixuga. Massa records. “Vam veure clar que necessitàvem un gir a les nostres vides”. I van prendre la decisió: tancar Ca la Pagesa. Tant la mare com els dos fills han encetat nous camins professionals i ara han posat el local en traspàs. “Si algú el vol agafar només ha d’apujar la persiana; està tot tal qual i en regla”, diuen. Ho fan amb un punt nostàlgia, conscients que Ca la Pagesa, com a tal, tanca un llarg capítol de la història familiar. “Aquí hi tenim les nostres arrels”, conclouen.

Adeu a Ca la Pagesa

Prop d’un miler de persones gaudeixen del festival Lost Ranxx a Centelles

Torellonencs als camps nazis

Roda tira la canya

El Festival Munart consolida el seu format a Seva, amb propostes a l’entorn de la font del Sors

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

L’ofici de construir un bon menú

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Un mercat més buit i acalorat