D’una sèrie de televisió o de plataformes audiovisuals en destaquen sobretot els actors o actrius que les protagonitzen, però una part important, sens dubte, és el vestuari.
Per vestir des dels protagonistes principals fins als figurants hi ha un equip al darrere que s’encarrega que cada detall estigui al seu lloc. Aquest tipus de feina era força desconeguda per la torellonenca Aina Terrés, però quan va descobrir-la “vaig veure que era al que em volia dedicar”, assegura. Ara és el que s’anomena sastressa de set.
Terrés va estudiar Disseny de Moda però no tenia clar quin camí seguir. Parlant va contactar amb una altra torellonenca, Mar Villegas, que treballava d’ajudant de vestuari i li va proposar d’anar-hi a fer pràctiques: “Se’m van obrir opcions que no m’havien ensenyat a la universitat”, assegura.
Va començar a fer pràctiques en una sèrie juvenil de TVE que es deia Big Bang Clan, on “vaig entrar perquè sabia cosir, necessitaven algú que ajudés a fer detalls petits: cosir botons, butxaques, modificacions petites” i allà, assegura, “vaig aprendre bastant”.
Després d’un temps fent petits programes de televisió li va sorgir l’oportunitat d’anar, d’entrada per dues setmanes, a fer de meritòria en una producció a Andorra. “M’hi vaig quedar sis mesos i vaig començar a fer contactes, va ser com fer un màster” i des de llavors ha anat encadenant projectes.
Un dels darrers treballs que ha portat a terme ha estat la sèrie El cuerpo en llamas, de Jorge Torregrossa i Laura Maña, amb Úrsula Corberó i Quim Gutiérrez com a protagonistes, que parla de l’anomenat crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona. “És un dels que he disfrutat més pel ritme de rodatge”, ja que “normalment és rapidíssim” i aquí “cada departament ha pogut fer bé la seva feina”.
Posa com a exemple una escena en què els protagonistes havien de portar la roba tacada de sang. Des del primer cop que l’embrutaven fins que acabava la seqüència podien passar hores i “s’havia d’anar refrescant gota a gota amb un pinzell, perquè semblés fresca del moment”. I de fet, de Torregrossa en parla com “un dels millors directors amb qui he treballat”.
Però perquè el públic vegi, per exemple, la roba tacada de sang, abans s’ha d’haver decidit quin look havien de portar en aquell moment els personatges, un procés que dura mesos. Comença amb reunions de guions en què hi van els dissenyadors de vestuari i es van creant els personatges.
Després arriben les compres, els lloguers, els contactes amb marques perquè els deixin roba i les proves amb els actors o actrius. “Tothom té les seves manies”, assegura, i es tracta de trobar el “punt mitjà, adaptar-te i intentar emportar-te-la al teu terreny, llavors moltes manies desapareixen”.
Quan arriba el moment, al set, Terrés, explica, agafa l’ordre de rodatge, obre les fitxes de raccord per saber si hi ha algun element nou o són continuacions d’altres que s’han rodat abans. Després es prepara tot el que s’ha d’endur al set, com el kit bàsic: tovalloletes per si algú es taca, agulles, raspalls, aigua, sang…” i també les bosses de mà i sabates. Una curiositat que comenta és que molts actors i actrius no es posen les sabates del personatge fins al moment de rodar, i mentrestant van amb el que anomenen “sabates de descans” per estar més còmodes. I segons la temperatura que faci també preparen jaquetes, bosses d’aigua calenta, pegats de calor…” perquè els intèrprets no passin fred, o fins i tot, en ocasions, roba tèrmica que retallen a la mida de la que porten a sobre perquè no es vegi.
Tenir en compte el raccord és primordial per evitar, per exemple, que en una escena un personatge porti les mànigues doblegades, i a la següent no, i d’aquí totes les fitxes que té a la tauleta de treball. I un altre maldecap són les taques, “les pauses per menjar són moments en què patim molt”, malgrat que se’ls donen peces de roba per posar-se a sobre.
Aquestes tasques les ha portat a terme en sèries com Birdbox, amb Mario Casas; La sociedad de la nieve, de Juan Antonio Bayona; Bienvenidos a Edén, amb actrius com Amaia Salamanca, o Modelo 77, amb Miguel Herrán o Javier Gutiérrez. Estar amb intèrprets i directors reconeguts “el primer cop impressiona” però s’hi ha acabat acostumant. Al final, “has de conèixer la persona com qualsevol altra”, encara que “la primera bragueta” fa vergonya, assegura. Així anomenen el primer cop que han de recosir alguna peça al mig d’un rodatge, i de pressa, ja que una de les habilitats que ha de tenir és ser ràpida a l’hora de resoldre imprevistos.
Després d’haver descobert la seva passió, i malgrat ser una feina amb jornades maratonianes, Terrés ha descobert la seva passió, i, per ara, “em veig molt temps” fent de sastressa de set.
{{ comment.text }}