L’escriptor ha fet la tria entre la seva obra més recent, la dels dos últims anys, amb la intenció de “construir un fil conductor”. Sense forçar-ho, “sense artifici”, va trobar aquesta coherència interna que li permetia fer un “relat poètic”. Això sí, el va ordenar temàticament, en set parts que revelen també els seus principals motius de reflexió: Gènesi, Paraula, Camí, Memòria, Carrers i món, Crueltat i Amb tu. Significativament, comença amb l’origen bíblic i la paraula, estretament lligats: “Som paraula, i la paraula pretén ser creadora”, diu Lleopart. Al capdavall, som persones perquè estem dotats d’aquest do: “Abans dels mots, / la plenitud del tot / i el res. La veritat / del silenci”. Transitem pel món amb aquesta eina imprescindible, i si en perdem la memòria, ho perdem tot: “Aleshores plany-te / car l’ànima haurà deixat de ser immortal / La teva. La de tots”.
La paraula és també el vincle amb les arrels, d’on provenim –llengua, terra, poble–. Amadeu Lleopart utilitza expressions gairebé en desús com a símbols (“el doll del càntir, la penca de bacallà”) d’aquesta fidelitat. I les arrels prenen forma en un lloc molt concret: a Tona i al seu carrer (“Tota la vida en un mateix carrer”, diu el primer poema d’aquesta part). És l’espai físic on s’ubica el seu món interior, “constantment en construcció”. Però si aquest és el món interior, hi ha també l’exterior: el poeta no renuncia a deixar testimoni de “l’horror i la crueltat, la injustícia d’aquest món que ens presenten com tan meravellós”, en la penúltima part del llibre. Endreç acaba, però, amb un cant d’esperança: “El meu món no és en solitud, és acompanyat”. Amb tu, el colofó, és un petit poemari que va dedicar a la seva dona com a regal d’aniversari i que reprodueix, tancant el llibre amb una mirada molt personal.
Lleopart admet que molts dels poemes han estat revisats i reescrits abans de veure la llum. “Sé que cada poema és la imatge d’un moment creatiu i, quan el revises, ho fas des d’una altra mirada”, admet. Per aquest motiu ha decidit també publicar-ho, com a forma de “fixar d’una vegada una imatge del que he estat escrivint”. Absents les grans editorials catalanes del món de la poesia, va trobar en Germania –una petita editorial d’Alzira, al País Valencià– el vehicle per donar a conèixer l’obra.
Des de l’any 2002, quan va publicar ‘Captiu’ (Emboscall Editorial), la poesia d’Amadeu Lleopart no havia pres forma de llibre, tot i que els seus seguidors al bloc amadeulleopart.blogspot.com i a les xarxes socials els han pogut anar llegint. Lleopart, però, ha anat publicant altres obres: des de la narrativa (‘Al marge del riu i quatre relats més’, 2012), fins a la pedagogia (‘Aprenentatge gradual de la lectoescriptura’, 2013). Recentment, ha escrit l’obra teatral ‘La roda i el foc’, un encàrrec amb motiu del Tricentenari, estrenada fa dues setmanes a Tona.
{{ comment.text }}