Amb l’esperit de La Fura

Alguna part de l’esperit de La Fura dels Baus va quedar surant a Moià, on fa 40 anys van començar a caminar. És aquest esperit trencador i amb un punt provocatiu que va rebrotar dissabte en el festival Ex Abrupto, que va viure el seu punt àlgid a l’entrada de fosc, quan els cinc fundadors de la companyia es van retrobar en un escenari al cap de 37 anys. Els moianesos Carlus Padrissa, Pere Tantiñà, Marcel·lí Antúnez i Quico Palomar, a més de la igualadina Teresa Puig, reconstruïen per un moment aquell grup de joves trencadors que l’any 1979 es van llançar a una aventura teatral que ni ells mateixos sospitaven que s’acabaria convertint en el nom més internacional del teatre català contemporani. Amb la plaça de Sant Sebastià plena de públic, es va desenvolupar un espectacle curiós, que encaixava l’esperit furero amb les trajectòries personals que han seguit cada un dels seus components. Les cançons de Quico Palomar, de to irònic i crítica social, feien de fil conductor de principi a final. Teresa Puig, que igual que ell va deixar aviat la companyia i es va dedicar al món dels contes, va fer això: explicar als assistents un conte, versió sui generis de la caputxeta vermella, La Roja. Marcel·lí Antúnez es va incorporar les pròtesis electròniques que el converteixen en un cyborg i transformen en so i llum cada un dels seus moviments. I Carlus Padrissa i Pere Tantiñà van dirigir l’alternança entre l’escenari convencional i les accions que succeïen a la resta de la plaça. Una actriu sorgia d’un sac-úter ple d’aigua, elevat amb una grua sobre la plaça, i més tard apareixia davant l’ajuntament dins d’un recipient ple d’aigua, d’on emergia traient-se plàstics que l’embolcallaven, en una acció amb intenció de denúncia mediambiental, en sintonia amb la lletra de la cançó que Palomar cantava en aquell moment. Una escena final d’intensitat amb Tantiñà i Padrissa percudint bidons donava pas a l’homenatge en què els components de La Fura dels Baus van ser obsequiats amb un símbol moianès: la caputxa que porta el Pollo, personatge emblemàtic del seguici de la festa major. Més d’una vegada, els de La Fura han dit que aquest component teatral de la tradició Moià havia estat per a ells una inspiració. La Fura dels Baus va ser innovació en els codis del teatre i fusió de disciplines en el llenguatge escènic. També ho van ser les propostes que dissabte van reunir la cultura popular i les noves tendències. Bastoners, garrofins –també personatges de la festa major– i puntaires van acceptar el repte de coincidir amb creadors de música electrònica, en un esforç dels organitzadors per integrar l’Ex Abrupto amb entitats i col·lectius de Moià. El violí electrònic de Núria Garcia o el DJ Coàgul (Marc O’Callaghan), a mig camí entre una sessió d’electrònica i una performance visual, van desfilar també per l’escenari interior de La Masia i pel de la plaça de Sant Sebastià. L’edifici de l’antiga fonda acollia també instal·lacions artístiques distribuïdes per cada racó, des de les més convencionals de pintura o ceràmica –peces de Rosa Vila-Abadal i Jordi Marcet– fins a fotografies fetes amb càmeres Polaroid, instal·lacions impactants o creacions de videoart, entre les quals se’n presentava una, De facto, realitzada pel vigatà Albert Coma al costat de Francesc Oui. Després d’acabar amb un cert retard l’actuació de La Fura, la programació es va allargar fins passada la mitjanit, amb actuacions com la de Click02&Tanti (Oriol Tantiñà), de Castellcir, que per primera vegada deixaven el món virtual per presentar davant del públic la seva proposta de trap. Així s’acomiadava un nou Ex Abrupto –el darrer va tenir lloc ara fa tres anys a Vic– sense saber quan tornarà. Serà sobtadament, com indica l’expressió d’origen llatí que li dona nom, i buscant sorprendre. “Construíem nous espais de llibertat”. Recorden els inicis “amb el carro i la mula” [caption id="attachment_141464" align="alignnone" width="900"] D’esquerra a dreta, Antúnez, Tantiñà, Puig, Palomar i Padrissa davant de l’ajuntament de Moià | Jordi Vilarrodà[/caption] Es troben davant de l’ajuntament, poc abans de començar l’actuació. “Els que vam començar, ens hem trobat al cap de 37 anys”, deia Carlus Padrissa, que ensenyava també un guió escrit a mà on assegurava que hi havia “tot el que farem avui”. Per obra i gràcia d’Ex Abrupto es reunien els cinc fundadors de La Fura dels Baus davant de l’ajuntament. És el temps que feia que no es trobaven dalt de l’escenari, perquè alguns –primer Quico Palomar, i després Teresa Puig i Marcel·lí Antúnez– van anar seguint camins diferents, mentre que ell i Pere Tantiñà, ja des de Barcelona, incorporaven nous personatges clau a La Fura com Hansel Cereza o Miki Espuma. “Volíem fer una cosa que no feia ningú en aquell moment”, deia Antúnez. Tot just feia cinc anys que s’havia acabat la dictadura, i aquells joves de Moià estaven –potser sense ni tan sols saber-ho– construint “espais de llibertat” encara que no fos d’una manera no exclusivament política, sinó “fent-la realitat” des de la cultura. Antúnez recordava els orígens “amb un carro i una mula” (vegeu EL 9 NOU de divendres), desfilant pels pobles del Moianès o d’Osona. Semblava que havia de ser un espectacle infantil, però la gent ja s’adonava després que no ho era. Allà hi havia l’origen del que esclataria l’any 1983 amb Accions i es començaria a escampar pel món. Ha plogut molt des de llavors, i La Fura segueix. “Quan algú fa una cosa que diuen que s’assembla a La Fura, vol dir que hem tingut un segell, una empremta en què altres s’han emmirallat”, afegia Tantiñà. Allà on han anat, encara que fos complex d’explicar, intentaven fer entendre que allò dels Baus era “un topònim de Moià”.

Amb l’esperit de La Fura

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana