Els habitants dels 17 pisos del remodelat edifici de Can Furriols, a Vic, tindran la propietat col·lectiva d’una gran obra d’art: una façana dissenyada per l’artista Josep Vernis, que aquesta setmana s’ha mostrat per primera vegada, al retirar les façanes que la cobrien.
L’arriscada aposta té tres pares: la immobiliària Còdol, promotors de l’obra; els arquitectes Jordi Comas i Anna Pont, i, evidentment, el mateix artista, que per primera vegada en la seva llarga trajectòria ha tingut l’oportunitat de fer una intervenció d’aquestes característiques.
Can Furriols dóna a la plaça Major, al carrer de les Neus i a la rambla del Carme, i és només en aquesta última façana on s’ha pogut actuar, ja que les altres estaven catalogades i s’havien de mantenir en el seu estat original.
“Volíem un edifici representatiu, singular, que no passés desapercebut, i només ho podíem significar en aquesta façana”, explica Josep Pujol, de Còdol. Es van decidir per Josep Vernis “perquè ens agradava molt la seva obra”, i per suggeriment dels arquitectes.
Interpretant la voluntat del promotor, aquests van analitzar “què distingia els edificis de qualitat de Vic”, des del punt de vista històric, i van concloure que l’element comú eren els esgrafiats.
“L’únic que s’ha fet és reinterpretar els esgrafiats des d’un punt de vista contemporani”, explica Jordi Comas. La trajectòria de Josep Vernis els va semblar la més adient per fer-se càrrec d’aquest repte. “A la vegada, enteníem que era fer-li un homenatge”, explica el tècnic.
Conscient que la proposta era “arriscada”, l’artista vigatà ha plantejat una intervenció trencadora, però que a la vegada dialoga amb les façanes del seu entorn i no s’allunya de la coherència del seu estil: “Integrem un element de la meva iconografia en aquesta façana”, explica.
Les línies ondulades del seu disseny es contraposen amb el ritme ordenat de les obertures de la façana. Les tècniques i materials que ha utilitzat són “les clàssiques dels estucs”, i el cromatisme lliga amb l’entorn: ocres i grisos. “Hem estat subjectes a les ordenances, i la llibertat s’ha hagut de sotmetre a un ordre”, reconeix l’artista.
El seu projecte va haver de passar pel vistiplau del Patronat de la Ciutat Antiga, del mateix Ajuntament i de la comissió de Patrimoni de la Generalitat. A cada pas, s’hi introduïen canvis, però el resultat final ha estat molt positiu: “Entre tots hi hem fet petites aportacions”, explica Josep Pujol.
