Amblàs, entre l’art i l’arqueologia

Les dues passions del vigatà Oriol Amblàs conflueixen a l’exposició que aquests dies es pot veure al Museu de l’Esquerda. D’una part l’artística, centrada sobretot en l’escultura. I de l’altra l’arqueològica, amb el jaciment rodenc com a lloc de referència. Amb el títol “_de la terra” sintetitza aquest ampli recull de la seva obra, que cobreix dues dècades llargues de treball discret. Fins ara no havia fet mai una exposició individual, i menys de les dimensions d’aquesta. “La meva formació va començar amb l’arqueologia i va seguir amb l’art”, diu Amblàs. Les classes de la carrera d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona avançaven en paral·lel a les classes de dibuix amb Ferran Sanz, al carrer Nou de Vic. I sempre més ha estat així des d’aquell moment. Especialitzat en arqueologia, ha participat regularment en les excavacions de l’Esquerda, durant deu anys com a codirector. I al mateix temps, exerceix de professor a l’Escola d’Art de Vic en l’especialitat de tècniques del metall. Dues cares d’una mateixa moneda: “He volgut unir aquestes dues mirades”, explica. “Treballes la terra, i la terra et treballa”, diu Amblàs. Una reflexió que valdria tant per a l’arqueologia com per a l’art. Aquest diàleg és el que ha volgut explicar amb la selecció de peces de la mostra. Els materials sorgeixen de la terra, igual que els testimonis del passat. Per això el lloc escollit per explicar-se no podia ser altre que les dues sales on es mostren les seves obres, a la planta baixa del Museu de l’Esquerda. El recorregut s’estructura en quatre sèries. La primera, sobre l’origen i l’estructura interna de les coses amb una de les darreres peces, Origen, construïda l’any passat utilitzant els residus que queden al fons del forn de fosa, a l’Escola d’Art de Vic. “És l’origen del meu ofici”. Al costat, una altra peça feta gairebé vint anys enrere, Mite de la caverna, el mite de Plató on Amblàs hi veu “un homenatge a les idees primigènies, la llavor d’allò que pot ser més gran”. Una al·legoria de l’ensenyament. El segon àmbit, dedicat als rastres, marques i absències, és més introspectiva, amb peces abstractes on el joc de ple i buit connecta també amb l’arqueologia: sovint l’arqueòleg treballa amb aquests rastres, els negatius d’un objecte que ha desaparegut, però també els rastres són “les absències i records, allò que ens fa ser com som”. El conjunt de l’exposició parla d’identitat, de lloc, i també de pas del temps, un tema que es fa evident en el tercer àmbit de la mostra, que Amblàs encapçala amb l’explícit lema Nascentes morimur, és a dir, que tan bon punt naixem comencem a morir. La reproducció d’una de les tombes antropomorfes de l’Esquerda o d’una fossa del neolític de Savassona esdevenen escultures, al costat d’Estela, una peça de formigó que reprodueix el mapa mateix de l’Esquerda. I per acabar, el retorn a la matèria primigènia: escultures que prenen forma d’arades en repòs. Les escultures es complementen en aquesta part amb els dibuixos que han estat el seu precedent. “És una forma que la tinc molt interioritzada”, explica Amblàs. L’exposició és també un homenatge explícit als mestres de l’escultor: des de Ferran Sanz, amb qui va començar, fins a Josep Ricart, amb qui ha compartit hores d’ensenyament i de treball a l’Escola d’Art, passant pel seu pare, Miquel Amblàs, Eudald Alabau o Rosa Garcia. “He trigat temps per explicar el pas del temps”, diu Amblàs, que tanca ara una etapa artística. “En tenia la necessitat i era un deure”.

Amblàs, entre l’art i l’arqueologia

El Toca Fusta resisteix a la pluja

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès