Anna Costa: De Tona a Abu Dhabi

Després de créixer a Centelles i viure a Tona, Anna Costa, de 26 anys, va iniciar fa un any i mig una aventura personal que l’ha portat cap a un dels punts més sorprenents de tot el món: Abu Dhabi. Als Emirats Àrabs, Costa hi ha trobat una societat que barreja modernitat i tradició, i en aquest escenari hi ha viscut l’experiència de ser mare per primera vegada. El primer osonenc de l’any 2020 va néixer a Vic el dia 1 de gener a les 9 del vespre, però possiblement l’últim del 2019 va arribar al món a Abu Dhabi. Es tracta de Jordi de la Torre Costa, nascut la matinada del 31 de desembre i que és el primer fill d’Anna Costa, una jove de 26 anys que des de fa un any i mig resideix a la capital dels Emirats Àrabs Units. Costa, que es defineix com a “centellenca i tonenca a parts iguals” després d’haver viscut al llarg de la seva vida en els dos municipis, es va afegir a l’aventura laboral que la seva parella, José de la Torre, de les Franqueses del Vallès, havia començat un temps abans al Pròxim Orient: “Ell és fisioterapeuta de l’Al Wahda, un dels equips de futbol de la màxima categoria que hi ha a Abu Dhabi. Teníem una relació a distància, però en un viatge a Indonèsia vam decidir que no ens volíem separar més. La millor opció era que jo em traslladés cap als Emirats”. Així doncs, Costa, audioprotetista de professió i directora d’un centre auditiu a Catalunya, va fer les maletes i en la seva primera experiència vivint lluny de casa ha pogut descobrir un territori que no li era del tot desconegut, ja que hi havia fet estades temporals, i un cop establerta la residència de manera permanent l’ha sorprès de manera positiva: “Pensava que em seria més complicada l’adaptació a un país de cultura àrab i amb una forta presència de la religió musulmana en la societat. La clau es troba en el respecte que hi ha entre les persones que residim a Abu Dhabi. És important conèixer els hàbits i les tradicions dels residents, i el que es pot fer i el que no en cada situació. Si tu els respectes, ells et respecten”. Més enllà de les construccions espectaculars que han proliferat durant els últims anys a la ciutat com poden ser la Gran Mesquita del Sheikh Zayed o el Palau Reial, Costa es queda amb les experiències que permet viure l’entorn natural del desert, “sobretot quan es pon el sol. I si pot ser entre el novembre i el març, per les elevades temperatures que hi ha la resta de l’any”. I és que del juny al setembre “és gairebé impossible sortir de casa, amb registres que poden arribar als 50 graus”. Precisament el fred “i fer trobades a casa dels meus pares a prop de la llar de foc amb els meus germans i menjar un bon brou amb torrades i embotit” són algunes de les coses que més troba a faltar de la comarca d’Osona. De moment, però, no té pensat tornar cap a Catalunya, ja que a Abu Dhabi hi ha trobat “uns valors en les persones i un ritme de vida que no canviaria per res”, entre els quals destaca “la seguretat al carrer en qualsevol moment del dia i la importància que es dona al nucli familiar”.

Anna Costa: De Tona a Abu Dhabi

De la Fisher-Price a RAC105

Una carta diària durant 25 anys

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin