Tot l’espectacle és “una creació conjunta entre ells i jo”. Fins i tot aquest títol en positiu, Jo bé, i tu?. “L’elecció també va ser seva”, explica Arnau Tordera, que aquests dies fa els darrers assajos amb un grup d’usuaris d’Osonament abans de pujar a l’escenari de L’Atlàntida, el proper dia 23 de novembre. Serà en una de les dues sessions solidàries que cada any s’inclouen en la programació, a benefici d’entitats socials.
Amb motiu dels seus 40 anys, Osonament era l’entitat escollida, i va decidir embrancar-se en un nou projecte ambiciós que comptés amb la participació dels seus usuaris. Ja ho havien fet per primera vegada l’any 2011, en L’Atlàntida acabada d’estrenar, amb un Hamlet dirigit per Oriol Broggi que també protagonitzaven els usuaris de la institució, persones amb problemes de salut mental o d’addiccions. “Ens podíem haver limitat a convidar un artista i fer un concert, però ens posem reptes com a institució”, diu Mercè Generó, gerent d’Osonament. Els calia algú “que ens acompanyés en l’aventura i ens hi posés ordre”, i fa més d’un any que van plantejar-ho al compositor, cantant i líder d’Obeses.
Usuaris i terapeutes s’han trobat cada dimarts per assajar, els últims mesos. A alguns els ha obert una finestra que ells mateixos desconeixien: “Havia fet artteràpia, però no coneixia la meva faceta artística”, explica Rosa Holguín, que s’hi va incorporar al setembre i ara espera “que arribin els dimarts”. Sandra López, que és terapeuta ocupacional, també serà a l’escenari, i veu molt positiu “el treball conjunt de professionals i persones ateses” per esborrar les línies entre uns i altres. Quan es vesteixen amb una granota blanca, abans d’assajar, uns i altres no es distingeixen.
La novel·la Un món feliç, d’Aldous Huxley, una distopia que a l’escriptor li servia per criticar la deriva cap a un món deshumanitzat, és el punt de partida del muntatge. “Hi havia llibertat absoluta”, diu Arnau Tordera, per a qui en principi “era un atreviment, i un repte” acceptar aquest encàrrec. La seva lectura de Huxley és també molt lliure, “parlant de la nostra pròpia realitat”. Utilitzarà recursos audiovisuals, amb escenes gravades “que permeten tenir un control sobre el text”, narrat sobre imatges. Això donarà un aire de contemporaneïtat a la proposta, que acabarà amb una cançó en directe. Creada entre tots, també. El segell d’Arnau Tordera és l’exigència de qualitat, també aquí. “Vol que les coses surtin bé, i repetim les vegades que faci falta”, explica Holguín. Per fer-se una idea del que serà aquell dia, ja va anar a L’Atlàntida com a espectadora. Quan hi torni, serà per ser protagonista.
{{ comment.text }}