La suspensió d’activitats el cap de setmana va deixar diverses exposicions preparades i sense poder-se inaugurar. Les obres queden en la quietud de les sales, esperant que un dia tornin els visitants. Algunes canviaran, en silenci, com les peces de la ceramista Sama Genís a L’albergeria de Vic.
La ceramista Sama Genís acabava de posar a punt dijous els darrers detalls de l’exposició “Ho saben tes entranyes!” a L’albergueria. En aquell moment creia encara que, prescindint de la inauguració, podria quedar oberta perquè el públic l’anés veient. Tot just l’endemà, tot havia canviat, i L’albergueria, com altres sales d’exposicions, tancava les portes almenys durant tres setmanes.
Serà un temps en què la instal·lació de Genís a la sala romànica canviarà a poc a poc, fora dels ulls del públic. Disposats en filera, hi ha set suports de fang cada un dels quals té al mig un cercle de terres de diferents colors i procedències. Els encofrats són fets d’un fang amb molta sorra, brillant encara, que anirà agafant un to mat. Les terres del mig, sobre un suport líquid, tampoc tindran sempre el mateix aspecte: “Són terres i fangs crus, s’aniran assecant i esquerdant, estaria bé que la gent vingués més d’una vegada per veure què va passant”, deia Genís. La matèria mineral és viva, però els seus processos imparables no estan afectats pels virus. L’evolució es produirà en silenci, i en tot cas el públic en podrà veure el resultat ja més avançat. En principi, no s’han d’alterar les dates de l’exposició perquè s’ha d’allargar fins al dia 30 de maig.
Genís s’inspira en la terra perquè és el tema comú del cicle que inaugura i que porta per títol “Tres murmuris de tu”. L’albergueria ha proposat a tres creadores –ella mateixa, Marina Berdalet i Anna Viñas– que facin una creació a partir del poema Himne d’Ulisses a la terra, de l’escriptor Agustí Bartra. “Hi vaig veure una oportunitat per fer una exposició adequada a l’espai, en lloc de portar-hi peces que ja tenia”. Va prendre un vers com a títol, i el concepte de la terra el va agafar des del punt de vista de la matèria que utilitza com a artista, les terres a partir de les quals s’elabora la ceràmica. Una de les rodones, per exemple, és feta amb margues de la plana de Vic. Els set cercles dibuixen un camí, “els camins de la terra com a idea geogràfica, les terres que hem trepitjat”. I com que la terra és una entitat viva, evoluciona i canvia tal com ho faran ara a la sala romànica. A l’entrada de L’albergueria, dues altres peces: un mostrari de terres que esdevé una instal·lació en ella mateixa, i un paisatge construït amb peces de ceràmica de formes irregulars, cada una de les quals té autonomia per ella mateixa i juntes creen un conjunt. Tot plegat hi és, però caldrà esperar per poder-ho veure.
AL MUSEU DE LA PELL I A L’ABADIA DE SANT JOAN
També ha quedat instal·lada, al Museu de l’Art de la Pell de Vic, l’exposició “Pells de bosc”, de l’artista Dolors Puigdemont, que s’havia d’inaugurar aquest dissabte. Una mostra “sobre els arbres, la seva naturalesa i el seu simbolisme”, que aquesta artista que treballa entre la Garrotxa i Barcelona havia preparat expressament per a l’espai on es mostra. Inicialment ha d’estar oberta fins al 24 de maig. A Sant Joan de les Abadesses, al Palau de l’Abadia, esperaran el públic les obres d'”Escriure el paisatge, dibuixar l’existència”, procedents del fons de la Fundació Vila Casas. Aquesta era una exposició extraordinària per commemorar els 10 anys d’aquest espai d’exhibició d’art contemporani, l’únic del Ripollès amb una programació estable. Està prevista fins al dia 7 de juny.
{{ comment.text }}