Artesania en femení

“Ens encanta la idea”. És una de les respostes més coincidents entre les 55 artesanes que aquest diumenge van protagonitzar la primera edició de la Fira de Dones Artesanes, a Sant Hipòlit de Voltregà. La fira, que es va desplegar al llarg de l’avinguda Josep Tarradellas amb totes les mesures de seguretat per la pandèmia, va tenir, també, molt bona resposta de públic. Hi van passar unes 2.000 persones durant tot el dia. La proposta, que aporta aquest toc de singularitat en femení dins del calendari firal de la comarca, ha arribat amb voluntat de quedar-se.
“Em sembla especial i em fa sentir a gust veure tantes dones artesanes”, advertia Magalí Monràs, en la doble condició de lutier i artesana. Precisament, mentre que en el món dels lutiers “costa molt trobar-hi dones”, d’altres sectors com el de la costura “continuen estigmatitzats i costa molt trobar-hi homes”. També la berguedana Helena Canyelles, que fa sabons i ungüents naturals, es felicitava de la convocatòria d’una fira específica per a artesanes, davant el convenciment que avui les dones continuen “invisibilitzades” en la majoria de sectors. “M’hi vaig apuntar de seguida”, assegurava.
“Que ens unim les dones artesanes i mostrem el que fem ho trobo genial. Sovint nosaltres mateixes no ens donem el valor que mereixem. Ens tenim una mica oblidades a nosaltres mateixes”, reflexionava la torellonenca Elena Crusellas, que hi presentava la seva línia de coixins terapèutics específics per a dones. “És impressionant que siguem tantes i veig que s’estan fent coses molt boniques i interessants”, apuntava Elisenda Mayol, de Sora, convençuda que, de mica en mica, les dones sí que han après a “visibilitzar-nos”. Ho deia, ja, “una mica de tornada” d’un feminisme que ha militat durant anys.
Afavorir l’emprenedoria i l’ocupació de la dona, potenciar l’artesania i “donar un cop de mà” a la feina d’aquestes dones artesanes eren els grans objectius d’aquesta fira inèdita, recordava la regidora d’Igualtat, Marta Boixeda, que es mostrava molt satisfeta de “l’acceptació” que havia tingut la proposta. Tant pel que fa a la presència de les firaires –“de seguida se’ns van col·lapsar les peticions per venir”– com de públic. “És un projecte de poble, que ha arrencat per quedar-se”, insistia Boixeda, que no descartava, en futures edicions, poder replantejar la ubicació. “M’encantaria que també pogués ocupar part del centre històric”, deixava anar. Els 2.000 visitants que hi van passar l’avalen.