Barberia centenària

Pintes d’os de banya, tisores, arrissadors de bigotis, navalles d’afaitar i els passadors per esmolar-les o antigues tarifes de preus, com les expedides el 1943 per la Delegación Sindical Comarcal de la FET i de la JONS. Les prestatgeries d’entrada a Ginestet Perruquers, al número 35 del carrer de Manlleu de Vic, han esdevingut un autèntic museu de la perruqueria. Un museu que testimonia els 100 anys de vida d’aquest establiment, de la mà de tres generacions de la família. “Cent anys d’història han donat per a molt”, deixa anar Pep Ginestet, net del fundador i actual propietari de l’establiment.Les mateixes cadires de perruqueria on avui s’asseuen els clients de la secció masculina són les originals que Joaquim Ginestet, el seu avi, va instal·lar fa 100 anys a la barberia, inicialment situada al xamfrà de la rambla del Carme amb el carrer de les Neus. Uns metres més enllà, els seus pares regentaven una sabateria, però al gran dels tres germans Ginestet no li va interessar mai d’entrar en aquell món. De fet, durant 15 anys va estudiar per ser capellà, fins que va sentir la crida d’una altra professió molt més profana: la de barber.Per formar-se el van enviar a Can Pepe, a Barcelona, una perruqueria que tenia clients tan il·lustres com Francesc Cambó, Francesc Macià o Antoni Gaudí. Finalment, l’any 1921 va obrir la seva pròpia barberia a Vic, just al costat de la sabateria dels seus pares. Qui el recorda molt bé, aquell primer local, és Josep Ginestet, l’únic dels tres fills del fundador que s’acabaria dedicant al negoci. “Estudiar no m’agradava i a casa van tenir clar que, si no estudiava, cap a la barberia”, rememora Ginestet, que aquest estiu complirà 90 anys i ja en fa 20 que es va jubilar.Amb 8 o 9 anys ja s’enfilava dalt d’un tamboret per poder rentar caps i afaitar les primeres barbes. “Deixeu-lo fer, ja veureu”, deia el seu pare als clients quan obrien els ulls en veure aquell marrec amb la navalla a les mans. “Després de la primera passada ja es relaxaven”, assegura. Abans de quedar-se a treballar a casa, però, el seu pare va voler que fes l’aprenentatge per totes les barberies de la ciutat –“llavors n’hi havia 15”– per tal que n’aprengués “tant el bo com el dolent”.En aquells anys, el procés d’afaitar “era tot un art”. Aquest és, de fet, un dels grans canvis que va viure durant els 60 anys que va exercir la professió. “Llavors molts homes no sabien afaitar-se i venien a la perruqueria tres cops per setmana”, a 90 cèntims l’afaitat. Quan a mitjans dels anys 60 a l’aparador de Can Girbau hi exhibien les primeres màquines elèctriques d’afaitar, alguns clients els auguraven el pitjor: “Ja podeu plegar”.Enrere, molt enrere, queden aquells anys d’afaitar a la llum d’una espelma, en plena postguerra; de treballar dissabtes, diumenges i festes de guardar, o d’haver d’agafar la bicicleta per anar a esquilar “en sèrie” les colles de segadors “a sota un arbre”. Can Ginestet sempre s’ha anat adaptant als nous temps i a les noves demandes. En el seu moment, van ser una de les primeres barberies de Vic a disposar dels clàssics rentacaps –“abans els clients s’havien d’ajupir a l’aigüera i alguns se’ns marejaven”–, i també van ser pioners a instal·lar un “servei de bar” a dins mateix del local.Amb els anys han millorat les condicions laborals i de vida dels perruquers, i el mateix ofici ha guanyat reconeixement i prestigi. Una evolució que ha viscut de primera mà Pep Ginestet, tercera generació de la nissaga. Ell s’hi va incorporar amb tot just 16 anys –inicialment ho combinava amb alguna altra feina esporàdica, entre setmana– i avui ja porta més de 40 anys tisores en mà.En tots aquests anys ha vist anar i venir moltes modes. Segons ell, però, cap tendència ha estat tan “trencadora” com la irrupció “dels cabells llargs”, als anys 60 i 70, per l’efecte Beatles. Després vindrien altres estils, com les línies punk als anys 80; els tallats a le pericien o a la garçon, sovint a imatge de les estrelles del Hollywood del moment, o la més recent irrupció del moviment hipster i el boom de les barbes. timetoprepare.net Modes a banda, el que és una evidència és que, avui, “l’home es cuida molt més”, assegura Ginestet, que també havia rebut formació puntual en perruqueries de renom de França, Itàlia o Barcelona.La modernització definitiva de la perruqueria va coincidir amb el trasllat a l’actual local del carrer Manlleu, l’estiu de 1989. A partir de l’any següent, l’establiment va passar a ser mixt, gràcies a disposar d’un segon espai independent a la part del darrere. Amb el temps la clientela s’ha anat renovant, però encara els queden alguns d’aquells clients “de tota la vida”. El secret de tants anys al peu del canó sembla senzill: “La gent volen ser ben servits i ben tractats”, coincideixen pare i fill. Ara que s’ha parlat tant de si les perruqueries eren servei essencial, hi ha un fet innegable: “Aquí també fem molt de psicòlegs; la gent s’esbafa molt aquí dins”.

Barberia centenària

Èxit del matx d’improvisació teatral solidari amb Aldaia, a l’Espai ETC

Ja és Nadal a Espinelves

Carles Garcia tanca una etapa de 20 anys al Museu del Ter de Manlleu

Un total de 26 curts, en una nova edició del Festival Julius

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

“Em va apallissar davant del nostre fill”

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets del Vallès i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre