L’abellera catalana (Ophrys catalaunica) és un dels tipus d’orquídies que es van poder veure en la sortida organitzada el passat mes de maig des del Consorci del Lluçanès per tal de localitzar i observar aquesta planta silvestre protegida tan present en el territori català. Un grup botànic, les orquídies, amb unes singularitats sovint desconegudes i que habitualment relacionem amb les espècies tropicals que trobem a les floristeries.
Pere Espinet i Xavier Alamany, membres del GOC (Grup Orquidològic de Catalunya) de la Institució Catalana d’Història Natural, que és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, van ser els encarregats de guiar els assistents pels voltants del poble per localitzar diverses espècies i donar a conèixer curiositats d’aquestes plantes.
Van explicar per exemple que la vainilla que consumim a la cuina prové d’una orquídia o que es calcula que al món n’hi ha unes 25.000 espècies, unes 200 a Europa i unes 80 a Catalunya.
Durant el recorregut van fer notar que aquest any no era bo per l’escassetat de pluges, però tot i això se’n van poder observar al voltant de deu varietats amb colors i formes ben diverses. Van explicar que l’abellera catalana havia estat descoberta a Olost a la dècada dels setanta del segle passat, però que segons alguns especialistes es tractaria de la mateixa espècie que es va datar mig segle abans als voltants de Montserrat amb el nom d’Ophrys montserratensis i que havia estat localitzada pel monjo i botànic Adeodat Marcet.
Espinet i Alamany van presentar les orquídies com a bons bioindicadors del territori perquè no creixen en llocs contaminats o alterats. A l’actualitat, però, a causa de la pressió humana, tant per la ramaderia extensiva com per rompudes de boscos entre altres factors, van remarcar que havia disminuït força la seva presència i van afegir que caldria que la gent es conscienciés del valor que suposen per a la biodiversitat d’un territori.
Es va poder constatar que totes les orquídies, encara que diminutes, compten amb unes flors molt vistoses i atractives formades per tres sèpals i tres pètals, un dels quals és ben diferent dels altres per la mida, el color i la forma ja que sol ser el pol d’atracció dels pol·linitzadors com les abelles. Entre les que es van poder observar hi havia el clavell violaci (Limodorum abortivum), que no té clorofil·la i que es nodreix per mitjà d’un fong; l’abellera becada (Ophrys scolopax), que si es mira de perfil sembla un ocell; l’abellera groga (Ophrys lutea); la flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), encara per florir; el curraià blanc (Cephalanthera longifolia), o la flor del simi (Orchis simia), que té unes flors de color blanc i granatós i unes formes que recorden els braços i les cames d’un mico penjat en algun lloc.
Els dos experts van encoratjar finalment tothom a participar en els nombrosos observatoris de ciència ciutadana que hi ha arreu, unes plataformes on es poden aportar dades i imatges que són valorades i analitzades per especialistes i que en conjunt suposen una eina per a la conservació, investigació, gestió i educació del medi ambient.
{{ comment.text }}