Birba, l’home de les galetes

Durant la Guerra Civil, quan la fabricació de les galetes Birba es va haver d’aturar per l’escassetat d’alguns dels seus ingredients, Llorenç Birba i Cordomí va pagar el sou dels seus treballadors durant aproximadament un any, fins que se li van acabar els diners. El detall diu molt de la personalitat d’aquest home, nascut l’any 1888 en una modesta família de botiguers de Camprodon, que acabaria creant un dels productes alimentaris més coneguts de Catalunya. El seu fill i continuador de l’empresa, Llorenç Birba i Perramon, en va recollir la història per escrit, i tres anys després de la seva mort han estat els nets els qui han decidit donar-la a conèixer en forma de llibre d’edició limitada. Dissabte es va presentar a Camprodon, a l’antic hotel Rigat (avui Hotel Camprodon). Una qüestió de fidelitat històrica: al mateix lloc s’hi va celebrar la inauguració de la fàbrica de les Galetes Birba, l’any 1929. Va tenir visió de negoci, el protagonista de la història. Era el gran de set germans, i li tocava donar continuïtat a una botiga de poble, Can Cordomí, on es podien comprar des de queviures fins a espardenyes. Va fer l’aprenentatge en una pastisseria de Girona, i al tornar a Camprodon va proposar una modernització del negoci. “Volia experimentar coses noves”, explicava el seu net, de nom també Llorenç, en la presentació del llibre. Veia que Camprodon prosperava, que s’havia convertit en població d’estiueig, i va proposar als pares muntar un petit obrador de pastisseria i confiteria al soterrani de la botiga. Era l’any 1907, i aquesta seria la llavor de les galetes. Un forn que es deia d’escopeta, de dues boques, i que anava amb llenya perquè llavors a Camprodon no hi havia arribat l’electricitat. Els dolços del jove Birba “van agafar nom”, sobretot entre els forasters. Però l’estiu dura el que dura, i durant l’any s’havia de buscar una activitat més permanent: les galetes. Un producte que es podia guardar més temps i fer durant tot l’any. Era l’any 1910, el que es pot considerar realment com el de fundació de l’empresa. L’electricitat ja arribava, i van començar a produir: carquinyolis, biscuits, i la primera galeta plana. Llorenç Birba agafava les capses i se n’anava ell mateix a fer de comercial fora de Camprodon. Entre els seus clients, els estiuejants que no volien prescindir a Barcelona d’aquelles galetes tan bones que menjaven a Camprodon. Les primeres capses duien la marca La Pirenaica, fins l’any 1917. Galletas de lujo. Ideales para el té. “L’avi era una persona de valors, i els primers, la dedicació al treball i la qualitat”. Els clients ho apreciaven. La maquinària, la comprava a Europa, i quan arribava a Camprodon havia de ser desmuntada: Can Cordomí era una casa de tres plantes, i les màquines es tornaven a muntar quan eren al seu lloc. Per això va comprar uns terrenys a l’inici del passeig Maristany, llavors en terme de Llanars, on havia de construir la seva fàbrica. L’any 1929 s’inaugurava l’edifici, que es conserva avui. S’havia fet en plena dictadura de Primo de Rivera, però el rètol era en català: Galetes Birba. El mateix any es feia l’Exposició Universal de Barcelona, en què acaparaven premis: Medalla d’Or, Premi d’Honor... L’any 1931 havia registrat la imatge del Pont Nou, el pont de Camprodon, com a marca, al costat d’una altra icona que el fascinava: l’antic xalet-refugi d’Ulldeter, de l’arquitecte Jeroni Martorell, que apareixia en cartells o capses, ni que fos en un racó. Només la Guerra Civil va poder aturar el progrés del negoci d’un visionari que ja llavors entenia que la qualitat era allò que el podia fer triomfar. La fàbrica es va cremar, i la va reconstruir, “va tornar a començar des de zero”. Va rebutjar ofertes per traslladar-se a Madrid (“va guardar una carta fins la seva mort”) i d’associar-se a grans grups industrials. “Casa seva era aquí.” L’aiguat de 1940 va ser una nova sotragada, però se les va enginyar amb industrials de Camprodon. Si no hi havia bigues de ferro, redreçava les existents. La fàbrica es va recuperar, als anys 60 va incorporar nova maquinària i els fills del fundador, Daniel i Llorenç, es van afegir al negoci, i el van continuar quan el fundador va morir, l’any 1963. [caption id="attachment_144895" align="alignnone" width="900"] C-801[/caption] Als anys 70, l’empresa funcionava a ple rendiment, amb més de 70 treballadors, i una demanda “que duplicava l’oferta”. Fins que la fallida de l’empresa de Barcelona que distribuïa les galetes els va arrossegar, de cop i volta. La família Birba no va poder resistir la crisi i l’any 1987 la societat Galetes Camprodon, SA es va fer amb el control de la marca. Amb diversos canvis de propietat, és la que avui les continua fabricant.

Birba, l’home de les galetes

Escrivint per als joves

La biografia de Serrallonga i les seves músiques

El primer ‘thriller’ de Francesc Soler

Pla per Pla

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana