Bolígrafs “de xatarra”

Josep Canadell, de Tona, és un aficionat als bolígrafs “de xatarra”, com diu ell. Va començar a fer-ne col·lecció sense adonar-se’n, ara ja fa uns 28 anys, quan a la feina els veterinaris i comerciants que passaven per la granja a portar medicaments i pinso per als porcs li regalaven un bolígraf de propaganda de la seva empresa. Ell els anava guardant en una capsa de sabates i al cap d’un temps es va posar a comptar-los i ja en tenia uns 200. Llavors va tenir la idea de “lluir-los una mica més” i va decidir anar al fuster que li fes un armari. “Quan li vaig explicar que era per posar bolígrafs em va dir que estava boig”, però van agafar les mides que volia, van pensar com fer-ho i finalment va tenir l’armari per lluir la seva col·lecció. Això va suposar buscar més bolígrafs per acabar d’omplir l’armari i amb l’ajuda de família i amics en va anar ampliant el nombre. Al principi, era més fàcil incrementar la col·lecció, ja que “per exemple anava al Mercat del Ram i fires semblants i marxava d’allà carregat de bolígrafs de propaganda, perquè en repartien en gairebé cada parada”, explica Canadell. Però no col·lecciona qualsevol tipus de bolígraf, “busco més bolígrafs de propaganda, de xatarra que n’hi dic jo, de bars, botigues… que tinguin el nom del lloc, l’empresa o la marca gravat o escrit”. “Alguna vegada m’han ofert bolígrafs que valen cèntims però no en tinc. Em diuen que qui en fa col·lecció n’ha de pagar calés, però jo sempre dic que és més un hobby que no pas col·leccionisme”, detalla el tonenc. Després d’omplir dos armaris, va decidir canviar el format en què exposava la seva col·lecció, i ara té unes planxes de fusta amb els bolígrafs agafats amb gomes per les dues bandes. “En tinc uns 12.000 a mida que vaig omplint i vaig comptant”. Ell els situa a la seva manera, una mica de tot: alguns per tipus de bolígraf, d’altres que són iguals però de diferents colors, d’altres que són del mateix color o els de la mateixa empresa que varien l’estil de la lletra o el color de la mateixa. “No tinc registre d’on els he tret perquè quan vaig començar a col·locar-los bé ja en tenia uns quants i no recordava d’on els havia tret tots”. La majoria són d’aquí, però també té algun bolígraf estranger de vacances que ha fet fora, com de França, Itàlia, el Marroc o Egipte, “quan vaig de vacances sempre marxo amb algun bolígraf de record”. N’hi ha un, però, que és el que més li agrada de tots perquè té un record especial: “Quan vaig complir 50 anys, els amics dels meus fills me’n van regalar un que duia escrit: “Per molts anys, de part dels teus polls”, perquè sempre que venien a casa els deia ‘polls, ja sou aquí?”. Però aquesta afició avui en dia és complicada de mantenir, ja que ja no hi ha gaire bolígrafs de propaganda. Per poder-la continuar, va molt als mercats de segona mà, “allà encara en trobo algun que no tinc”, perquè en altres fires ja no els regalen com abans. “Quan comento que faig col·lecció de bolígrafs la gent em diu que tinc una afició molt rara”. “Potser algun dia quan els besnets em demanin què és un bolígraf jo els diré que en tinc, perquè tal com van les coses potser no els coneixeran”, diu Canadell amb un somriure a la cara.

Bolígrafs “de xatarra”

Invisible

Salem torna als escenaris després de dos anys i Roger Berengueras com a nou cantant

Tot a punt a Santa Eugènia per a la celebració de la festa dels Tonis, que ja té 137 anys

La primera pel·lícula en català

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

La Guàrdia Civil confirma irregularitats a les pedreres de Seva i assenyala una presumpta organització criminal

Nevades intenses en alguns punts d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

D’antic convent a flamant aparthotel

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

“Tenim una habitació plena de taps de plàstic”

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals