Sant Joan de les Abadesses va celebrar aquest cap de setmana la continuïtat d’una festa que va començar fa 125 anys: la Festa de l’Arbre.
El 23 de març de 1899 i gràcies a l’impuls del mestre montblanquí Josep Maria Andreu Reñé, un grup d’alumnes van plantar 6 oms, 3 cirerers, 6 àlbers, 12 freixes, 22 pollancres, 96 acàcies i 32 til·lers, i també van sembrar 20 litres de glans de roure i un litre de pinyons de pi al marge de la muntanya de Sant Antoni, que en aquella època estava pelada per l’aprofitament que es feia de la fusta. Després, van fer un bon berenar.
No va ser la primera Festa de l’Arbre de l’Estat, però sí de Catalunya, seguint la crida que l’enginyer Rafel Puig i Valls va fer en un article a La Vanguardia l’estiu de l’any anterior.
Ni els infants ni el mestre podrien haver imaginat que 125 anys més tard la situació hauria canviat tant, que l’Ajuntament està en procés de crear unes franges perimetrals antiincendis en les quals tallarà arbres i netejarà el sotabosc per protegir els habitatges davant l’emergència climàtica.
Dissabte, el doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista Martí Boada, que va ser a Sant Joan de les Abadesses per fer una conferència, va remarcar la importància d’aquelles festes: “El mestre Andreu va ser un inequívoc precursor de la lluita mediambiental, aquí hi ha –gairebé– la gènesi d’aquest moviment a Europa”.
L’ambientòleg va explicar que aquelles festes han fet un procés de maduració i han anat evolucionant, com també ho ha fet la necessitat, fins a arribar a l’emergència actual. Amb tot, creu que “en la comunicació ambiental no s’ha d’espantar, perquè el destinatari després desconnecta i mira cap a un altre costat”.
Per celebrar el segle i quart de festa, l’Ajuntament, l’institut escola Mestre Andreu i el biòleg santjoaní Xavier López, a més de la xerrada, han preparat una exposició d’imatges antigues i alguns objectes relacionats amb la festa i han creat una aplicació que disposa de geolocalització i ajuda a trobar i explica els arbres més singulars del poble, que no són pocs, i que es va presentar diumenge.
Es pot dir que el mestre Andreu va traspassar la seva visió i defensa de la natura al seu alumnat, inculcant una forma de pensar a diverses generacions que van suposar unes bones arrels per la festa.
No només això, sinó que va tenir un impacte més enllà d’una cita anual, ja que el paisatgisme també va ser molt cuidat en dècades posteriors, amb el disseny d’espais públics i jardins com els ideats per Joan Mirambell i d’altres.
De retruc d’aquestes iniciatives, Sant Joan de les Abadesses compta amb més de 70 espècies d’arbres al seu nucli urbà.
L’efemèride encara tindrà continuïtat, perquè l’escultor sanjoaní Francesc Fajula està preparant un relleu del mestre Andreu que s’instal·larà a prop de l’institut escola, i del qual va mostrar algun esbós dissabte a través d’un vídeo enregistrat al seu taller.
{{ comment.text }}