40 anys en bones mans

Hi ha anècdotes que marquen la vida; en aquest cas, una vida professional. Quan tenia 15 o 16 anys, a la vigatana Dolors Costa li va caure a les mans una revista que anunciava un curs gratuït d’estètica, a Barcelona, i en va demanar informació. Al cap d’uns dies es presentava a casa seva algú preguntant per ella. La informació, efectivament, era gratuïta; però el curs, si volia, l’hauria de pagar. La gosadia li va valer una bona esbroncada dels seus pares, però ella els va acabar convencent que l’hi deixessin inscriure. Aquell primer curs ja li va servir per inocular l’interès per aquell món. Avui, Dolors Costa pot celebrar el 40è aniversari del seu centre d’estètica, un dels més històrics del sector a Vic. Ho farà, el proper 14 de març, amb una festa oberta a tots els clients i amics que ha anat sumant durant aquest llarg periple professional. Després d’aquell primer curs en va venir un segon, també a Barcelona. Llavors encara compaginava aquests estudis d’estètica amb els d’administratiu, a l’antiga Escola Politècnica. Paral·lelament, aprofitava migdies i dissabtes per atendre les primeres clientes puntuals. Ho feia des d’una petita habitació que van habilitar a casa mateix, al número 10 del carrer de Sant Miquel dels Sants. En aquells primers mesos va ser clau l’empenta de la seva mare. Modista de professió, acostumava a muntar reunions per a clientes i, en aquells fòrums, el boca-orella va començar a donar fruits. Al cap d’un any i mig, els seus pares es van avenir a cedir-li un dels pisos de la primera planta, de propietat familiar. Obria formalment el centre d’estètica, que sempre ha portat el seu nom. Ella tenia 18 anys. En aquests 40 anys el món de l’estètica ha canviat com un mitjó. Quan va començar s’estilaven, bàsicament, neteges de cutis, depilacions amb cera o manicures. “De massatges, per exemple, només se’n feien d’abril a juny, just de cara a la temporada d’estiu”. Les mateixes pedicures no arribarien fins més endavant; “encara no era generalitzada la moda de les sandàlies”, rememora. Al principi la majoria de serveis eren bàsicament manuals. Amb els anys han anat incorporant una àmplia gamma “d’aparatologia” que els ha facilitat, en part, la seva feina. L’última gran adquisició, fa 10 anys, va ser un novedós tractament de radiofreqüència, l’Indiba, que contribueix al rejoveniment, la reafirmació i la tonificació de la pell. Actualment el centre –que a partir del 2003 va ampliar instal·lacions ocupant tota la planta del primer pis– ofereix serveis de dutxa escocesa, sauna, hidroteràpia, pressoteràpia, drenatge limfàtic o reflexologia, a més de tractaments facials, maquillatges, depilacions o sol artificial. “Ara la gent es cuida molt; tant les dones com els homes”, corrobora Costa. Això també explica el boom que ha viscut el sector. Quan ella va obrir, hi havia “quatre o cinc” centres d’estètica a tot Vic. Avui, “n’hi ha un a cada porta”. Les mateixes perruqueries, a més, també acostumen a oferir serveis d’estètica. Davant d’això, el centre ha hagut de refermar la seva aposta “pel tracte personal, la qualitat o la higiene”, destaca Costa, a banda de mantenir-se fidels a un convenciment: “T’has de reciclar permanentment”. Un dels millors estímuls, amb el pas del temps, ha estat constatar “que hi ha gent que continua venint des del primer dia”. Costa admet que a voltes, en aquesta feina, “també acabes fent de psicòleg”; i empeltant-se, d’una manera o altra, “de les alegries i les tristeses” de la clientela. Actualment compta amb dues treballadores, una de les quals, la seva cosina Sílvia Blanch, és al seu costat des de fa 35 anys. L’altra és Gemma Bobé, que s’ha especialitzat en l’Indiba. Quatre dècades després, Costa assegura que continua disfrutant “molt” de la seva feina, malgrat un dels grans handicaps que arrosseguen molts dels petits negocis com el seu: la “paperessa” i sobreburocratització a què estan sotmesos. Costa no sap què li depararà el futur. Per això no ha volgut deixar passar l’oportunitat d’aquest 40è aniversari. La cita serà dijous que ve a l’espai de celebracions La Blava, al capdavall del mateix carrer de Sant Miquel. “Em farà il·lusió compartir-ho amb tota la gent que han passat per aquí; és una manera d’agrair-los la seva confiança”, conclou.

40 anys en bones mans

Temps de tòfona a Centelles

La guia d’activitats per al cap de setmana

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents