Sempre s’ha dit que els propòsits estimulen, que poden arribar a fer la vida més interessant, que tot objectiu és assumible quan un s’ho proposa i que qualsevol repte no deixa de ser una redescoberta d’un mateix. Que tot és una circumstància per passar de l’abstracte al concret. D’un propòsit cal acceptar-ne les oportunitats que ofereix, tenir la força per estimar el trajecte tot i que no sigui tal com un se l’imaginava o volia que fos.
Tot ecosistema és molt més complex del que s’observa a simple vista. L’equilibri entre éssers i funcions d’aquestes són indispensables per a l’harmonia de l’entorn. Per tant, és fàcil encaixar-hi un propòsit sempre que no desequilibri el tot. Per demostrar-ho la natura té milions d’exemples, com la relació que tenen els salmons salvatges, que viuen la major part de la seva vida al mar, amb els arbres dels boscos de muntanya. Fa que aquests depenguin directament dels habitants de l’aigua per a un òptim creixement. Un salmó emigra al principi de la seva vida, quan és petit i insignificant, segueix el transcurs del riu per acabar al mar on s’alimentarà, es farà gros i fort per retornar allò on va néixer. A contracorrent s’enfila pel riu fins a la seva capçalera, on acabarà la seva vida dipositant noves vides al riu i retornar el seu cos a la muntanya, que gràcies a la seva alimentació marina aporten una bona dosi de nutrients a la terra que alimenta el bosc.
M’agafo el viatge del salmó salvatge per transcendir tot allò que m’alenteix el trajecte, que em priva d’iniciar amb convicció un propòsit. Sí que puc fer com el salmó de piscifactoria, que va donant voltes esperant que passi alguna cosa des de fora, però també puc recórrer per pròpia voluntat el camí perquè succeeixin oportunitats des de dins.
M’imagino el salmó que viu a l’oceà gaudint de gran quantitat d’aliment amb un espai immens on entrenar per adequar el seu cos al propòsit de tornar allà on potenciar la vida de l’espècie. Estimula la ment perquè s’adapti als canvis ràpidament. La seva humilitat fa bona la feina per assolir les fites i acceptar les circumstàncies que toquin viure. Potser acabarà a les urpes de l’os, que l’espera per alimentar-se bé abans de la parada hivernal, però aquell aparent fracàs no deixarà de ser el camí, diferent del que una havia imaginat, però necessari per al desenvolupament de tot. L’aportació de cada individu fa girar la roda de la vida en harmonia, el que l’os no es menjarà serà per a altres una oportunitat, i que dipositaran els seus excrements al llarg del bosc per alimentar els vegetals que alhora alimenten altres éssers vius, perquè nodreixin les vores del riu, i així l’aigua baixi amb alegria i plena de nutrients fins al mar, que alimentaran els éssers que facilitaran el retorn dels salmons.
Si busques propòsits per a aquest any, entrena la ment, qualifica el grau de disciplina per assolir el que et proposes. I fes-ne de tot una oportunitat. No deixis que s’acabi per falta d’atenció, no deixis de viure en l’instant present de manera conscient.
{{ comment.text }}