Falten pocs dies perquè arribi el solstici d’estiu i encara que hagin passat molts anys des de l’etapa escolar continuo sentint que aquests últims dies de primavera són molt especials. Acabar un curs escolar i iniciar les vacances, per un nen, en la majoria dels casos, sempre ha estat una experiència força joiosa.
Personalment, encara recordo el sentiment de felicitat dels primers dies de vacances quan podia passar-me les tardes llegint còmics i gravant cançons de l’emissora local amb el radiocasset que els meus pares m’havien portat d’Andorra. Encara que els matins els havia de dedicar a ajudar a casa sabia que les tardes eren meves, i això per mi no tenia preu. Parlant de felicitat, si en aquells moments m’haguessin demanat què representava per mi aquesta paraula segurament hauria trigat poca estona a elaborar una llista farcida de coses que podria fer, objectes que podria rebre i moments que podria viure, sol o acompanyat de les persones que més m’estimava. Que em regalessin un conte d’en Tintín o sortir a jugar amb els meus cosins a buscar cuques de llum al vespre quan es feia fosc eren sens dubte la màxima expressió de felicitat, però vist amb perspectiva aquestes respostes a la pregunta sobre “què és la felicitat?” no haurien estat del tot encertades. Tendim a relacionar la paraula felicitat amb coses i fets momentanis i això té la seva trampa. Quant dura la felicitat de comprar un cotxe nou? O de marxar de vacances?
En què es converteix la il·lusió del nen que va a un parc d’atraccions i arriba l’hora de marxar? Ben mirat, si no sabem diferenciar entre els moments de felicitat i un estat més permanent i profund ens podem esgotar intentant omplir com sigui els buits que queden entre cadascun dels instants de plaer temporal.
A l’Índia tenen la paraula sukha, que escrita en sànscrit es podria traduir com a ‘bona obertura’. Aquesta paraula defineix la felicitat autèntica, profunda i duradora al marge de les circumstàncies, i cal diferenciar-la de la paraula preya, que precisament defineix un estat transitori de plaer.Si al preya cal alimentar-lo contínuament i no hi ha manera de mantenir-lo en el temps, el sukha, en canvi, només cal descobrir-lo dins nostre, destapar-lo i sentir-lo de forma permanent.
Més enllà de les cabòries, dificultats i mals moments que puguin aparèixer en el nostre dia a dia cal observar el que sentim dins nostre en els moments de més calma. Si escoltem silenci interior és un bon indicador que malgrat tot mantenim el contacte amb el nostre sukha; per altra banda, si ens costa agafar el son o els pensaments són molt repetitius i carregats d’una certa densitat, pot ser hora de parar i replantejar-se coses. No hi ha una recepta màgica per aconseguir aquesta felicitat profunda, però saber-la diferenciar de la felicitat superficial ja és un primer pas.
Quan tenim un propòsit de vida per aixecar-nos cada dia al matí (ikigai), sabem trobar la bellesa en les coses imperfectes (wabisabi), creem pensaments senzills (tegewa), apreciem les petites coses que ens arriben (mevak), connectem amb la natura, sigui a través dels banys de bosc (shinrin yoku) o respirant l’aire del mar, serem capaços d’anar destapant, capa a capa, un sentiment que sempre hem anhelat i que no ha deixat mai d’estar al nostre abast, la nostra alegria interior.
Gràcies pel vostre temps i atenció.
{{ comment.text }}