‘Brams’ d’alerta del burro català

El Nadal passat se li va morir l’últim ruc català que li quedava. Tenia 30 anys. David Ferrández, veí de Muntanyola, n’havia tingut quatre. Tot i que mai en va ser criador, s’havia destapat com un dels valedors a la comarca d’aquesta raça. Durant anys va recórrer fires, concursos morfològics o rutes dels Tres Tombs. També va formar part activa de l’Associació pel Foment de la Raça Asina Catalana (Afrac), entitat creada l’any 1978 amb l’objectiu, precisament, de preservar-la. Ara ha dit prou. “Ja no en tindré més”, assegurava fa unes setmanes. Ho deia amb un punt d’amargor, tot advertint que la raça “no té futur”, com ell mateix ja havia alertat fa temps a través de la secció de Bústia d’EL 9 NOU. Avui hi ha alguns pagesos a la comarca que tenen rucs, puntualment per netejar el sotabosc, però en la majoria de casos no són de raça. És el cas, per exemple, del mascle i la femella que han protagonitzat les dues últimes edicions de La Gran Cagada, per la festa major de Tavèrnoles. Miquel Garriga, de la Casanova de la Garriga, els va comprar fa uns anys, “però són exemplars híbrids”, certifica. És el mateix cas d’algun altre pagès del poble. Avui, uns dels pocs que encara fan bandera a Osona de l’autèntic burro català són Xavier Barceló i Teresa Fainé, des de la finca familiar de Can Cames, a Rupit. L’any 2012 van adquirir els primers exemplars. Llavors ho van fer per motius “idealistes”, admet Barceló. Era un moment en què el sector, que a partir dels anys 70 havia quedat “pràcticament extingit”, vivia una certa “eufòria” –qui sap si paral·lela als primers embats del procés independentista–. La revifada es va fer notar en mercats de bestiar com la Fira de Campllong o la de Sant Martirià, a Banyoles, on es van reactivar algunes compravendes. Tot allò, però, es va anar diluint i avui ha tornat a quedar en ben poc. “La gent que en va comprar se’ls ha anat traient, i els que en tenen s’han fet grans”, adverteix Barceló. Des de l’Afrac parlen avui d’uns 350 exemplars censats a tot Catalunya, “però dubto que hi arribem”. La realitat és crua. “Si ningú no fa res, en 10 anys desapareixeran”, pronostica. I és una llàstima, perquè “tenim el millor ruc del món, amb diferència; és un patrimoni que tenim els catalans i l’hauríem de preservar”. Barceló i Fainé no ha tirat la tovallola. Actualment ja han arribat als 21 exemplars. I no els mantenen, només, pel seu valor sentimental o patrimonial, sinó per un motiu molt més prosaic: han esdevingut uns aliats perfectes a l’hora de mantenir el sotabosc “a ratlla”, més enllà de les aclarides puntuals que hi van fent. Aquesta vintena de burros disposa d’una quarantena d’hectàrees (de les 300 que té la finca) per campar al seu aire. “Si no fos per ells, tot això serien bardisses”, apuntava aquest dimarts tot passejant per un dels tancats. I és precisament aquest sentit “pràctic” del que pot oferir aquest animal el que en pot justificar la compra i el manteniment. “És l’única manera d’assegurar-ne el futur; per idealisme la gent no ho farà.” Segons ell, “el burro és més eficient netejant el bosc que les cabres o les vaques, per exemple, perquè té dents a dalt i a baix; és com una segadora”. A més, són animals “més fàcils de controlar”, sense la figura especialitzada d’un ramader. Barceló, que és metge de professió –i Fainé és biòloga–, anima a petits propietaris que disposin ni que sigui d’una vintena d’hectàrees de bosc a plantejar-s’ho. “Si compres un burro ho has de fer perquè faci un bé a la propietat.” També com a antídot de futurs incendis. Admet, però, que caldria un suport més explícit de les administracions. Actualment la Generalitat concedeix un ajut de 400 euros per burro i any, però només s’atorga si l’explotació té un mínim de cinc exemplars durant tres anys. “No soc partidari de les ajudes per se, però això deixa fora molts petits criadors o projectes més modestos; t’exigeixen les mateixes condicions que un ramader professional i caldria més flexibilitat.” Qui també ha mogut fitxa recentment ha estat la Diputació de Barcelona, amb una iniciativa anunciada aquest estiu amb un doble objectiu: evitar la desaparició del burro català i convertir-lo en un aliat en la prevenció d’incendis forestals. El diputat de Gestió Forestal, Jordi Fàbrega, va anunciar que aquest any destinaran 15.000 euros a les associacions de propietaris forestals perquè comencin a introduir el burro català en la neteja de sotabosc de finques privades. I, de cara a l’any vinent, es vol aplicar una prova pilot per introduir aquest animal en urbanitzacions de l’àmbit metropolità perquè ajudin a mantenir netes les franges de protecció. L’objectiu, arribar als 1.000 exemplars, xifra mínima òptima per garantir que l’espècie no desaparegui. Sembla difícil, “però hem de llançar un missatge positiu”, insisteix Barceló. Els brams dels rucs, mentrestant, continuaran sent d’alerta.

‘Brams’ d’alerta del burro català

Relleu a la Coral Canigó

Quinze anys d’uns Pastorets de ciutat

Decoració de Nadal feta amb materials reciclats

Sant Pere de Torelló inaugura l’exposició de pessebres

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”