Camí de tornada

Una granota que es fica a l’aigua saltarà immediatament si la troba molt calenta, perquè sap o si més no reacciona instintivament, ja que no és un bon medi per estar-s’hi. En canvi, si la troba a una bona temperatura s’hi mantindrà tranquil·lament, estarà en el seu àmbit natural, és el lloc idíl·lic per hidratar la pell, perquè no deixa de ser el seu origen, d’on va créixer quan era un capgròs. Si aquesta aigua comença a pujar de temperatura a poc a poc, la granota es va adaptant a l’augment d’escalfor inconscientment i queda estabornida sense activar cap reflex de fugir-ne. Arribarà a quedar cuita, és a dir, no s’adona del que passa i acaba perdent la noció del que passa i la vida. Per ella el seu medi natural es transformarà en una trampa mortal. Això és com, agafeu en pinces l’analogia, si vas a buscar bolets, en trobes, t’animes i l’eufòria comença a manar a buscar-ne més i més. Arribarà un moment que l’esforç, al principi lleu, augmentarà per deixar-nos baldats i dificultarà fer el camí de tornada. Si volem fer una cosa per primera vegada sense preparació, ens podem trobar com la granota que toca l’aigua calenta, fugir-ne corrents, el resultat serà una mala experiència. La conseqüència serà una impossibilitat de fer-ne un costum. Si ens endinsem a poc a poc a una nova experiència, ens sentirem agraïts de provar-ho i probablement hi tornarem. Si, per exemple, hem anat a un àmbit conegut i proper, sense gaires dificultats, i trobem uns quants bolets ens proporcionarà una porta d’entrada a reconèixer l’hàbitat d’on venim. Perquè la natura està plena de regals tot l’any, de fruits que ajuden a diversificar el rebost de casa, de facilitadors per un exercici físic moderat i el benestar emocional, que deriva en descobrir i comprendre que tot apareix quan toca, i no cal posar-hi gaire esforç perquè s’esdevingui un bon costum. Llavors podem sentir-nos la granota que s’està plàcidament dins l’aigua a temperatura ambient, com un fet de plaer i alegria interior. Com és caminar entre plantes silvestres un cop per setmana, com a mínim, per esdevenir una manera de comportar-se habitualment i de fer coses amb sentit. Aquí sorgeix una qüestió que no podem obviar, quan per la raó que sigui volem deixar un costum, ja sigui perquè és un hàbit de toxicitat, aquell que té conseqüències en la manera innata de ser i fer de l’individu, es transforma en un estat de descontrol. El que normalment deriva en una dependència severa que priva de la llibertat, qualsevol de les addiccions que ens puguem imaginar. Però també si el costum és dels bons, com el de caminar una estona cada dia. Cal prendre consciència dels beneficis o perjudicis que s’adquireixen, del lligam positiu o negatiu que generen en el resultat. Per seguir el camí de tornada que facilita deixar anar el que no en convenç, el vincle amb el costum i seguir sentint la llibertat en el que es fa.

Camí de tornada

‘La vida de una mujer’, de Charline Bourgeois-Tacquet

Tastaolletes

“Tarradellas imaginava una autonomia per a Catalunya, la més important, i una per al País Basc. I prou”

El ‘boom’ de l’entrenament de força: salut o risc?

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

De porcaters a boletaires

Una fotografia d'Emili Vilamala del pantà de Sau, entre les 30 finalistes d'un concurs internacional

Dos detinguts per agredir l'alcalde i un regidor de Sant Pere de Torelló