La Gala va baixar dissabte de la residència geriàtrica fins a la plaça de la Dansa. Diumenge, el mateix nom tornava a ocupar el centre de l’escena, però a través dels balladors. En dos dies, Campdevànol va estrenar geganta i va renovar el ritual que més l’identifica. La novetat i la tradició, una al costat de l’altra.
La festa major havia començat dijous, a cobert. Guillem Estadella va omplir la Sala Diagonal amb un pregó d’humor, preludi d’un programa que s’allargarà fins dimarts. La quina musical havia posat en marxa la celebració a la Llar dels Jubilats. Divendres la festa es va escampar pel poble. Els concursos de pintura i dibuix van conviure amb el nou mural del Capità Bori, l’exposició de Josep Coll i Bardolet i la presentació de La Campdevanolenca. La Volta, amb la Xaranga Màgic, va fer la resta: música, carrer i la sensació que la festa major ja no té marxa enrere. Metal Busters i Lo Pau de Ponts van agafar el relleu a la nit.
Dissabte al matí totes les passes conduïen cap a la nova Gala. Geganters, grallers, capgrossos i colles convidades van acompanyar-la en cercavila fins a la plaça de la Dansa, on va rebre la benvinguda i va compartir el primer ball amb la resta de figures. Després de renovar en Grau l’any passat, Campdevànol completa ara la parella gegantera. El canvi va més enllà d’estrenar una figura: posa al dia dos personatges que formen part de la memòria del poble.
La festa no va afluixar quan es va fer fosc. El ball de dissabte a la nit va ser un èxit rotund i hi va portar una gentada. L’Almorratxa’t, amb Flashy Ice Cream, Aguateques i diversos discjòqueis, va allargar una jornada que també havia tingut gimcana, titelles i els premis del concurs de dibuix.
Diumenge la plaça va canviar els gegants pels dansaires. Després de la cercavila i la proclamació del nou pubillatge, la Cobla La Flama de Farners va marcar el compàs de la Dansa de la Gala, el moment més esperat de la jornada. La plaça es va omplir de gom a gom per seguir un ball declarat element festiu patrimonial d’interès nacional i que continua passant de generació en generació.
Entre el públic destacaven els mocadors taronges amb el ritme del Loroloro, impulsats per la Comissió de Festes. La iniciativa, que ja arriba al segon any, va tenyir la plaça d’un color que comença a fer-se inseparable d’aquesta tarda. Les sardanes van prolongar la celebració. La festa major encara no s’ha acabat, continua fins dimarts, però el cap de setmana ja n’ha deixat la imatge: una Gala nova contemplant una plaça plena que balla la de sempre.
