El castell de Sant Julià i l’hereu de Can Badosa amb la princesa Fàtima

El castell de Sant Julià de Vilatorta era l’antic casal de Bellpuig. La destrucció d’aquest casal es va produir durant les lluites intestines de la Guerra Civil catalana contra Joan II, al segle XV. El poble de Sant Julià de Vilatorta es denominava també “de les Olles” per la seva activitat terrissaire, dedicació que es va convertir en el tret més característic del municipi. I això va ser així gràcies als dipòsits d’argiles aptes per a la construcció ceràmica que es troben al voltant del poble. Durant els segles XIV i XV, la població també va ser coneguda com a Sant Julià de Bellpuig - Villalleons. El castell de Sant Julià de Vilatorta es troba dalt un turó molt visible des del parc de les Set Fonts, que està força a prop. De la casa forta que va ser el castell, construïda als segles XII i XIII, només n’han quedat uns quants testimonis: unes parets dretes del segle XII, l’arrencada d’una volta de canó i alguns forats específics, que probablement s’utilitzaven per apun-talar les bastides; la resta està gaire-bé tota enrunada. D’aquest castell, els avis en deien “el castell dels Moros”, deixant constància així del temps en què els musulmans dominaven molts punts del país. La llegenda Maria Soler, de Sant Julià, va explicar als membres del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona (GRFO), el dia 22 de juliol de 1989, una llegenda del castell. Segons diuen, s’havia trobat una mina que anava des de dins del castell fins al pla de la Quintana. Aquest és un gran pla que es troba torrent avall més enllà de les Set Fonts. Aquest paratge és molt concorregut perquè té gran abundància d’aigua i d’arbres. La mina era de gran utilitat per als habitants del castell perquè els permetia escapar-se en cas que quedessin assetjats. Anys més endavant encara es va excavar una altra mina que arribava fins a Can Badosa, la casa més antiga del poble. La primera mina, que arribava ben bé al pla de la Quintana, va ser feta servir més d’un cop. Una vegada que la gent del castell es trobava assetjada des de feia molts dies, els atacants van demanar d’entrevistar-se amb el cabdill del castell. Es pensaven que després d’haver passat tant de temps sense deixar que cap persona del castell pogués sortirne, trobarien els de dins defallits i mig morts de gana. La seva intenció era aconseguir que els del castell signessin el pacte de rendició. Quan van ser a dins, els van conduir fins a una sala molt ben arreglada i els van fer seure a una taula molt ben parada. Van quedar ben despistats, com podien preparar tan bona taula, si feia dies i dies que els tenien sotmesos al setge! Però van suposar que tot allò ho feien per dissimular la seva situació i així poder pactar la pau amb millors condicions. Quan va arribar l’hora de menjar, els van servir peix fresc a la taula. Era ben fresc aquell peix, l’havien pescat aquell mateix matí! És a dir, que per un lloc o un altre, els assetjats sortien del castell i arribaven fins al riu! Tot plegat els va convèncer que aquell bloqueig no tenia cap sentit. Havien estat ben enganyats! I així els atacants se n’anaren capcots del castell i l’endemà van aixecar el setge. La segona mina, la que anava fins a Can Badosa, la va excavar l’hereu d’aquesta casa per poder entrar al castell. El jove era paleta i va haver de treballar-hi molt, però finalment ho va aconseguir. Es veu que, en aquella època, a la presó del castell, que era una mena de forat molt fosc, hi tenien tancada la princesa mora Fàtima. El cabdill moro del castell l’havia fet presonera. El que deia la gent era que el cabdill s’havia enamorat bojament de la princesa, però Fàtima no li feia cap cas i no volia saber-ne res, d’ell. Com que el cabdill estava molt ofès amb l’actitud de Fàtima, no la deixa-va sortir mai del castell. Fins que un dia va saber que el que passava era que la jove estava enamorada del fill de Can Badosa, i, llavors, la gelosia es va apoderar de la ment del cabdill moro i, enfurismat, va fer tancar la princesa a la presó més fosca del castell. L’hereu de Can Badosa, en assabentar-se de la situació de la seva estimada, va dirigir la mina fins a dins a la presó i va poder alliberar-la. Quan la gent del castell es va adonar de la fuga de Fàtima, ja era massa tard. No hi havia res a fer. Pocs dies després, el cabdill i tota la seva gent abandonaven el castell.

El castell de Sant Julià i l’hereu de Can Badosa amb la princesa Fàtima

El castell de Besora i el perquè d’algú que “hi era de massa”

El castell dels Montcada i l’infame regal de Felip V

El castell dels Moros de Casserres i la manera com va deixar de ser-ho

El castell de Sant Llorenç i per què els alcaldes han de “saber de lletra”

LA PREGUNTA

Té previst celebrar el Cap d’Any a fora de casa?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

L'edifici de la rectoria

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès